El 4 de setembre del 1998, dos estudiants de doctorat de la Universitat de Stanford, Larry Page i Sergey Bri, van crear una nova empresa. Consistia en un motor de cerca que no oferia resultats segons les vegades que apareixia la paraula cercada a una pàgina, sinó segons la seva importància, i que ordenava les pàgines segons la qualitat dels enllaços. El desig dels seus creadors era anomenar-lo “googol” (un googol és 10100, és a dir, un 1 seguit de 100 zeros), però van cometre un error en escriure-ho i el nom de l’empresa va quedar en una errata: Google.
Tot i que més endavant els directius de l’empresa van traslladar l’aniversari al 27 de setembre, per fer-ho coincidir amb un rècord de paraules indexades, el 4 de setembre, ara fa 20 anys, va ser el dia que van presentar la documentació necessària i l’empresa va quedar constituïda legalment.
Des d’aleshores, el creixement de Google ha estat meteòric, fins a transformar-se en una de les principals empreses del món. Després de traslladar-se del garatge d’una amiga dels fundadors, Susan Wojcicki, a les oficines de Palo Alto l’any 2000, Google va començar a vendre anuncis associats a les paraules que cercaven els usuaris. Aquesta va ser la clau del seu èxit. Aquesta decisió els va permetre obtenir una liquiditat econòmica sense precedents amb la qual van comprar una empresa rere l’altra: Keyhole el 2004 (que després van convertir en Google Earth i Google Maps), Urchin el 2005 (per llançar al mercat Google Analytics) i, sobretot, YouTube, que van adquirir el 2006 per 1.650 milions de dòlars i, a diferència dels casos anteriors, es va mantenir com a portal independent per substituir Google Video.
Durant aquests anys, els empleats de Google seguien la metodologia 70-20-10; que consisteix a dedicar el 70% del temps al negoci principal de l’empresa, el motor de cerca, el 20% a projectes relacionats i el 10% restant a projectes personals. Això va permetre el naixement d’altres productes, com ara el servei de correu electrònic Gmail (2004), el lector d’RSS Google Reader (2005), l’agenda Google Calendar (2006) o Google Docs (2007), una eina per emmagatzemar i compartir documents en línia.
L’any 2007 va ser un punt d’inflexió a tot el món tecnològic. D’una banda, Apple va treure al mercat el primer iPhone, amb què va revolucionar el mercat dels smartphones. de l’altra, l’ús de Facebook, que ja tenia tres anys de vida, i de Twitter, que es va fundar l’any anterior, es va estendre arreu del món i va generar el que es coneix com el boom de les xarxes socials, en el qual encara som. D’aquesta manera, Apple i Facebook, en les seves àrees respectives, esdevindrien els principals competidors de Google al llarg de l’última dècada.
L’aposta de Google en el món dels smartphones no va centrar-se tant a crear un model propi de telèfon —que també—, sinó a crear un sistema operatiu universal per a tots els dispositius. Per fer-ho, Google va comprar el 2005 la companyia Android Inc., tot i que fins al 2008, ara fa deu anys, no vam veure per primer cop el sistema operatiu en funcionament en un telèfon mòbil.
Pel que fa a les xarxes socials, la reacció de Google va ser més lenta i obtusa: el 2010 van llançar Google Buzz, que es va substituir un any després per Google+, amb la idea de competir directament amb Facebook i Twitter. Tanmateix, de moment no ha aconseguit arrabassar-los el ceptre, i les xarxes socials continuen sent l’assignatura pendent de Google. El debat interessant que es planteja en aquests moments és si Google+ acabarà tancant, com altres productes fallits, o, per contra, es mantindrà com a font de dades i aposta per al futur.
En qualsevol cas, el lideratge de Google és absolut, gràcies al motor de cerca i el sistema operatiu per a mòbils Android. Alphabet, l’empresa matriu de Google que engloba tots els seus productes, va obtenir, només el primer trimestre del 2018, 31.146 milions de dòlars d’ingressos totals, 30.996 milions dels quals corresponen a Google. Tot amb tot, Alphabet ha esdevingut la segona empresa més gran del món. Tot aquest èxit va sorgir a partir de la idea que, avui fa 20 anys, van tenir dos estudiants a un garatge.
