Barcelona opta a construir un dels superordinadors europeus

01 Juliol, 2019

Barcelona opta a construir un dels superordinadors europeus


La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d’un superordinador situat en una sala vintage.

Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no ha estat utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l’emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d’Espanya: el Mare Nostrum.

La versió actual del supercomputador, Mare Nostrum IV, es va instal·lar el 2017. Durant un breu període de temps la supermàquina barcelonina va arribar a ser el segon ordinador més potent d’Europa i el tretzè del món. El seu rendiment va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d’operacions per segon).  Tota aquesta potència supercomputacional es va posar a disposició de la ciència per dur a terme investigacions, per exemple, en el camp de la salut – contribuint al desenvolupament de noves teràpies contra el càncer–, de l’astrofísica o de l’enginyeria, entre molts altres.

Mare Nostrum IV conserva el lideratge espanyol en potència, però ha descendit algunes posicions en l’àmbit internacional a causa del ritme trepidant dels avenços tecnològics. Per això, el Centre Nacional de Supercomputació d’Espanya (BSC), organisme responsable de la seva gestió, va decidir el 24 de març presentar la seva candidatura per fer-se amb un dels ordinadors preexaescala més potents d’Europa. El nou supercomputador arribaria a assolir una velocitat en pic màxim de 200 petaflops/s i estaria operatiu a finals de 2020. La candidatura de Barcelona es va presentar com una opció sòlida i la Comissió Europea, a través d’EuroHPC, la va triar, juntament amb Bolonya (Itàlia) i Kajaani (Finlàndia), per a contenir un dels 3 super ordenadors més potents d’Europa.

Barcelona, ciutat de superordinadors

Els competidors directes que ja han fet pública la seva candidatura són Itàlia (Cineca) i Finlàndia (CSC), països amb experiència en la gestió d’aquest tipus de màquines. La candidatura espanyola compta des del principi amb el suport de Portugal i, recentment, s’han unit també Turquia i Croàcia en un consorci que ajudarà a gestionar i construir el nou supercomputador. Irlanda ha mostrat igualment el seu suport al projecte i no descarta unir-se a aquest consorci en un futur proper.

Els guanyadors del projecte rebran el 50 % de finançament europeu.  En el cas de Barcelona, la resta de la inversió anirà a càrrec de l’Estat, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. En total, es requereix una inversió de 200 milions d’euros per mantenir la màquina durant un període de cinc anys.

El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per l’EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l’acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d’Altes Prestacions (HPC). Aquest organisme anunciarà els centres seleccionats per contenir els nous ordinadors el proper 7 de juny.

En cas que el nou superordinador guanyi el finançament europeu, aquest s’instal·laria al nou edifici que el BSC inaugurarà l’any vinent. L’equipament es dedicarà principalment a la investigació en l’àmbit de la salut.

L'arribada dels exaescala, el 2023

La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l’any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d’1 exaflop (equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que es construiria a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l’ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops.

La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *