La solució que transforma el plàstic en combustible

23 Juliol, 2020

La solució que transforma el plàstic en combustible


El plàstic és una solució perfecta per a moltes necessitats. Tanmateix, també s’ha convertit en un greu problema per al planeta. I això és perquè, avui dia, la major part dels seus residus no es reciclen. Per això Nantek, una de les empreses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI, va decidir posar fil a l’agulla i desenvolupar un procés de reciclatge que fos rendible i atractiu per a la indústria. Tant és així que són capaços de transformar els plàstics en productes com el combustible. Carlos Uraga, CEO i fundador de la start-up, ens explica com ho aconsegueixen.

Un dels objectius principals de les polítiques públiques de sostenibilitat mediambiental és evitar, costi el que costi, els residus plàstics. Quins problemes principals representa aquest material per a la sostenibilitat del planeta?

Actualment, la situació del plàstic és més dramàtica del que es coneix. Per fer-nos-en una idea: els abocadors reben actualment en uns 10 o 12 anys la quantitat de plàstic que haurien de rebre en 30 anys tal com estan dissenyats. Cal fer alguna cosa amb tota aquesta quantitat de plàstic que es genera en tots els punts del planeta.

I com ha afectat la crisi de la COVID-19 en aquest sentit?

Aquesta pandèmia ha provocat que es generi encara més plàstic. Els ciutadans han consumit més productes de supermercat i, a més, ara hi ha més mentalitat de protecció dels aliments. També s’ha generat una gran quantitat de màscares que contenen polipropilè. Per a nosaltres, aquesta crisi ha resultat ser un al·licient per augmentar l’eficàcia del nostre procés i ser capaços de reciclar tot aquest plàstic.

Com va sorgir la idea de posar en marxa Nantek?

Nantek sorgeix d’una recerca sobre determinats nanoelements i agents reactius que ens va permetre veure que existia cert potencial en la reacció que transforma el plàstic en productes petroquímics, denominada piròlisi. Basant-nos en la recerca i el desenvolupament d’aquests nanoelements i reactius, vam observar que érem capaços d’augmentar el rendiment del procés i que, per tant, podíem fer-lo rendible per a la indústria.

En quin sentit creieu que destaca la vostra proposta per a la indústria?

El procés de piròlisi ja existia per transformar el residu plàstic en certs productes. Tanmateix, mai no ha tingut el rendiment suficient ni ha estat prou rendible per adaptar-lo a solucions industrials. El nostre procés el que fa és incrementar aquest rendiment, ens permet treballar a temperatures més baixes. D’aquesta manera, augmenta la seva eficiència pel que fa a costos, per la qual cosa és aplicable a la indústria real en el moment en què ens trobem.

Fins a quin punt la vostra solució pot ajudar les empreses? És realment un procés rendible i aplicable al dia a dia de la indústria?

Al final, per fer un procés de reciclatge que tingui un impacte real i que no sigui simplement una iniciativa altruista, el que has d’aconseguir és que sigui rendible. I nosaltres hem assolit precisament aquest punt, el de la rendibilitat, per trencar aquesta barrera que provocava que el reciclatge no fos atractiu per a la indústria o per als inversors. Així és com hem aconseguit que aquest procés tingui escalabilitat i recorregut a llarg termini.

I quin tipus de recursos sou capaços d’obtenir a partir del plàstic?

Gràcies al nostre procés, els productes que obtenim a partir del plàstic tenen un important valor afegit per a la indústria. Així, la proveïm de productes petroquímics i combustibles que no tenen origen fòssil, sinó que procedeixen d’altres de segona vida, que són els que aquesta indústria ha d’utilitzar per generar la sostenibilitat que es necessita.

Pel que fa a la implantació real del vostre procés en la indústria, quin grau de dificultat presenta?

Una de les màximes que sempre hem tingut presents a l’hora de dissenyar l’equipament que utilitzem és que la seva aplicació havia de ser senzilla per a la indústria.

És a dir, sabíem que no podíem desenvolupar una solució excessivament complexa, per això hem dissenyat unitats modulars que s’instal·len en aquells llocs on hi ha corrents de plàstic i que es dimensionen sobre la base de les quantitats de material que cal transformar. Havia de ser senzill d’aplicar per a la indústria i això és el que hem aconseguit.

Una de les metes de la Unió Europea és la implantació d’una economia circular i més sostenible. Com pot ajudar la vostra solució en aquesta tasca?

Un dels aspectes clau precisament consisteix a aconseguir una economia circular real, que es basa en el fet que el cicle de vida d’un producte es completi mitjançant la seva reutilització, reciclatge o revaloració. A Nantek el que fem és aplicar aquest concepte d’economia circular i tancar completament el cicle del plàstic.

Menys del 20% d’aquest material es troba actualment en economia circular completa i aquest és precisament el problema que estem intentant pal·liar, evitant que es derivi a la incineració o a l’abocador. No es tracta de reciclar només una part del plàstic, com passa ara, sinó de tancar completament el procés.

La idea de Nantek consisteix a instal·lar plantes arreu del món, de manera que desenvolupem una tecnologia que realment elimini el residu plàstic, perquè aquest material deixi de ser l’enemic. Ans al contrari: es tracta que es converteixi en una eina útil que sapiguem gestionar i revalorar sense que acabi als oceans o als entorns naturals.

Creus que arribarà un dia en què viurem sense plàstics?

Aquesta és una pregunta que està molt estesa. Personalment, no crec que arribem a viure sense plàstic. Fa 50 anys que es va començar a produir i es creia que seria la solució per a tot. Amb el pas del temps, s’ha demostrat que no és així, però sí que és cert que, per a moltes indústries i molts productes que utilitzem, aquest material és la millor solució.

El plàstic en si no és el problema. El problema és com es tracta aquest plàstic després. És un gran producte amb unes propietats perfectes per a moltíssimes aplicacions i, a més, de baix cost. El que hem d’aconseguir és gestionar correctament el seu residu.

I com pot aconseguir la societat impulsar aquesta gestió correcta? Quin és el paper d’Administració, empreses i ciutadans?

Hi ha un component important en la gestió del residu plàstic i és que l’Administració promogui que les empreses públiques i privades s’involucrin per fer aquest procés. Actualment hi ha una conscienciació per part de les companyies privades gràcies a l’acció de les institucions públiques, i aquesta és precisament la dinàmica que s’ha de seguir.

Al final, és l’empresa privada la que ha de saber gestionar el seu propi residu. Les públiques ja ho fan, però han de millorar el procés i traslladar-lo al sector privat.

Pel que fa a les persones, la conscienciació individual sobre com tractar el plàstic és fonamental. I això és una cosa que només poden fer les institucions públiques amb eines adequades que promoguin precisament aquesta conscienciació. Individualment, hem de conscienciar-nos de la necessitat de separar els plàstics i enviar-los a reciclar al lloc que correspon.

Per què us vau presentar als Premis EmprendedorXXI i què ha suposat per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial?

Els Premis EmprendedorXXI de CaixaBank són un reconeixement que enforteix projectes de nova generació. Per a la societat, que una entitat com CaixaBank doni suport a la tasca que estem fent és sinònim que el nostre projecte realment té futur.

En el moment en què el jurat va decidir els premis no esperàvem ser guanyadors. Potser sí finalistes, però no guanyadors. Per tant, ser distingits entre les més de 1.000 empreses que competien va ser una sorpresa ben agradable.