Biofília: la natura entra a casa teva

01 Octubre, 2020

Biofília: la natura entra a casa teva


Com els hem trobat a faltar durant el confinament! Les muntanyes, l’herba, les flors, els passejos pel bosc o l’olor de la gespa. El fet que Espanya sigui el país amb el percentatge més gran de població (66%) que viu en pisos ha provocat que bona part dels seus habitants perdessin el contacte amb la natura durant algunes setmanes. I, per això, molts d’ells han sortit disparats a retrobar-s’hi tan aviat com han pogut.

La nostra tendència a habitar habitatges d’alta intensitat provoca precisament aquest efecte: trobem a faltar la naturalesa perquè no està integrada en el nostre dia a dia. Els carrers asfaltats i els edificis de formigó tenen els seus avantatges, però limiten el nostre contacte amb el medi natural.

Aquest és el motiu pel qual arquitectes i urbanistes de tot arreu intenten acostar la natura als edificis. En aquest sentit, la biofília és una font d’inspiració per als professionals que cerquen connectar-nos novament amb el medi natural. Es tracta que les nostres llars ens proporcionin aquest benestar que ens aporta el contacte amb la vegetació i que tant hem trobat a faltar durant el confinament.

Què és la biofília

El concepte de la biofília va ser plantejat per primera vegada pel psicoanalista Erich Fromm el 1973 per referir-se a l’amor per la vida i tot allò que és viu. Aquest terme el va recollir més endavant el biòleg estatunidenc Edward O. Wilson per formular la seva hipòtesi de la biofília, que planteja la necessitat innata que tenim els éssers humans de cercar connexions amb la natura i amb altres formes de vida.

Aquesta hipòtesi també planteja que la nostra cerca d’allò que és natural té, en part, una base genètica, heretada d’aquells primers anys en què l’Homo sapiens hi estava permanentment en contacte.

El fet cert és que aquests gens als quals fa referència la hipòtesi encara no han estat descrits, però sí que hi ha algunes evidències que apunten a la nostra atracció innata per la naturalesa i al benestar que ens proporciona ser-hi a tocar. En aquest sentit, un estudi recent publicat per la revista Nature assenyala que les persones que passen almenys dues hores a la setmana en el medi natural se senten més saludables i felices.

El mateix Wilson, autor de la hipòtesi i pare de la sociobiologia, apuntava que la introducció dels desenvolupaments tecnològics, més intensa des del segle xix, ha canviat la nostra relació amb la natura. Una separació que es veu reflectida en el tipus d’espais que habitem diàriament i que ens protegeixen, precisament, dels elements naturals. Cotxes, habitatges o oficines eviten que la pluja, els depredadors o el vent ens afectin, però també ens allunyen de la naturalesa.

Introduir la natura a la nostra llar

El concepte de biofília ha estat recollit per professionals de l’arquitectura, de l’urbanisme i del condicionament d’interiors per integrar la natura en els seus dissenys. D’aquesta manera, incorporen els elements del medi natural als espais construïts. Alguns d’ells són l’aigua, la llum natural o la vegetació. També ho són la pedra o la fusta vistes, a més de l’ús de formes botàniques en lloc de línies rectes.

Hi ha múltiples exemples d’integració d’elements naturals en l’arquitectura. Des dels dissenys d’Antoni Gaudí als segles xix i xx, plens de formes vegetals, als jardins verticals a les façanes dels edificis o els terrats verds, són milers els edificis que han acostat la naturalesa a llars urbanes d’arreu del món.

En la seva concepció més integral, es tracta de canviar les prioritats a l’hora de dissenyar edificis. Aplicar la biofília als dissenys suposa fer prevaler certs conceptes en el moment de prendre decisions, com ara afavorir la millor vista d’un jardí a través de les finestres, millorar la circulació de l’aire o emprar materials naturals. En la seva forma més bàsica, n’hi ha prou a introduir plantes en un espai o fins i tot imatges d’espais naturals.

Beneficis de la biofília

Els beneficis associats a l’aplicació d’aquest principi a l’arquitectura van des de l’augment del benestar de les persones fins a un augment del rendiment a la feina. De fet, una investigació apunta que simplement introduir plantes en un espai de treball pot augmentar la productivitat dels empleats fins al 15%.

De fet, ja hi ha companyies que aposten per l’aplicació de la biofília en les seves seus. Un dels exemples més cridaners és el de l’empresa Amazon, la seu de la qual a Seattle (Estats Units) consta de tres esferes transparents amb milers d’espècies de plantes i arbres procedents de 30 països diferents.

Més enllà de la influència que pugui tenir sobre les persones, l’aplicació del principi de la biofília en els edificis també pot contribuir a preservar l’entorn natural. Per exemple, l’extensió de les cobertes verdes a les ciutats ajuda a la gestió de l’aigua de pluja i també a pal·liar l’efecte «illa de calor», que provoca que la temperatura sigui més elevada als espais urbans que no pas als voltants. Com a conseqüència, hi ha altres factors que se’n podeu veure afavorits, com ara una menor demanda d’energia per a sistemes d’aire condicionat.

Com pots introduir la biofília a la teva llar

Introduir els principis de la biofília en un habitatge és més senzill del que sembla. Encara que la llar no hagi estat dissenyada des del principi pensant en aquesta màxima, sempre s’hi poden afegir elements i fer-hi modificacions per acostar-nos a la natura.

Potser un dels mètodes més senzills consisteixi a optimitzar, si es pot, l’entrada de llum natural a través de les finestres. Canviar les cortines per unes altres que deixin passar la llum o fins i tot traslladar l’espai on passem més temps a una habitació amb millors vistes o amb il·luminació natural pot oferir-nos un benestar més gran.

Introduir-hi espècies vegetals, tant a l’interior de la llar com als balcons o a les terrasses, també és una bona idea. En aquest sentit, el millor de tot és decantar-se per aquelles espècies que millor s’adeqüin a cada entorn i època. També als habitants de l’habitatge: cal evitar plantes que puguin ser perjudicials per a les mascotes.

Conrear un petit hort quan sigui possible, fins i tot en testos disposats en una paret, és una altra manera d’acostar la naturalesa a casa nostra. També ho és introduir-hi una font d’aigua o, simplement, imatges de paisatges i elements naturals.

Retrobar-nos amb la natura pot fer molt pel nostre benestar. Val la pena convidar-la a entrar a casa nostra i deixar-nos que ens cuidi.