Escoltar per seguir creixent, la clau del mentoring

Des de fa uns quants anys, assistim a un procés d’empoderament femení i reducció de les desigualtats per qüestió de gènere. Aquesta meta, a la qual ja s’han sumat moltes empreses, és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que ha marcat l’ONU, en la seva agenda per al 2030, per assolir una societat més justa per a tothom.

Els grans canvis no es produeixen d’un dia a l’altre; necessiten un cert temps i, de vegades, un catalitzador que els propiciï. Conscients d’això, l’Associació Espanyola de Directius (AED) i CaixaBank han posat en marxa un programa de lead mentoring per impulsar la presència de dones directives en grans empreses.

Aquesta iniciativa, impulsada per CaixaBank, ha congregat també socis corporatius de l’AED, com Enagás, Repsol, Telefónica o Seat, i ha aconseguit aparellar 31 directius i directives, que actuen com a mentors, amb 31 dones mentorades amb un elevat potencial de lideratge.

L’objectiu d’aquest programa és oferir, durant els sis mesos que dura, les eines necessàries per potenciar el creixement personal i professional dels seus participants. I és que el mentoring es basa en un intercanvi d’experiències que no només és enriquidor per a la mentee, sinó també per al mentor o la mentora que l’acompanya.

Eva Núñez (40 anys), directora del Centre d’Empreses a Sant Cugat (Barcelona) a CaixaBank i mentora, assegura que per a ella ha estat tan instructiu com per a la seva mentee. El fet de coincidir amb la seva mentorada i de sentir-se identificada amb les situacions que relatava l’ha duta a revisar les seves pròpies actuacions passades i plantejar-se com extrapolar-les al present i al futur: «Si em torna a passar una altra vegada, en una altra escala, he de ser conscient del que em va passar per no repetir-ho». «T’ajuda a créixer com a responsable de persones», afirma l’Eva, qui, escoltant i assessorant, ha pogut reflexionar sobre la manera en què les seves paraules poden afectar aquells del seu equip que, potser, estan vivint les mateixes situacions que li plantejava la seva mentee.

Gema Gonzalo (46 anys), directora de l’Oficina Store de Paseo de la Castellana a Madrid i mentee, considera que aquest programa li va arribar com baixat del cel en un moment de canvi professional. Per a ella, el fet de poder expressar en veu alta les seves preocupacions, de forma totalment confidencial, i rebre la visió d’una persona externa, acostumada a dirigir grans equips i que només escolta per poder-la ajudar, va ser un impuls per relativitzar problemes i guanyar serenitat.

Tant l’Eva com la Gema, les dues cares d’aquesta moneda, asseguren que el principal problema en l’ascens laboral no el troben a la seva entitat. Molt al contrari, sempre s’han sentit emparades i en igualtat d’oportunitats. No obstant això, totes dues coincideixen que, tant elles com altres companyes, poques vegades s’han vist a si mateixes completament preparades per assumir nous reptes. L’autoexigència és una arma de doble tall que els dificulta avançar en les seves carreres.

«No és que ens posin un fre, sinó que som nosaltres mateixes. Jo soc molt perfeccionista; ho soc aquí i també m’agrada ser-ho a casa». Compaginar la vida laboral i familiar és un repte, però el fet de ser conscient que, efectivament, no es pot ser als dos llocs alhora i escoltar qui ja ho ha fet i veure com ho ha afrontat pot il·luminar el camí per a aquells que, com la Gema, pensen que podrien fer-ho encara millor. Ella considera que és una cosa que porta impresa a l’ADN, però reconeix que la seva mentora l’ha ajudat a veure tot el que ha aconseguit durant el temps que fa que és a Madrid i els fruits que està recollint amb la seva feina. En aquest sentit, l’Eva considera que, com a mentora, ha de transmetre el valor de la paciència i la perspectiva, que les coses no s’aconsegueixen d’un dia a l’altre i que els problemes no són tan greus. Així mateix, creu que per al mentor és fonamental saber donar les eines necessàries perquè la mentee neutralitzi les seves pors i s’atreveixi a saltar a un abisme que, en realitat, no és tan insalvable com sembla. «La generositat i compartir les experiències que un viu normalitzen les pors que altres estan vivint».

Sempre s’ha dit que el professor aprèn tant (o més) dels seus alumnes com els seus alumnes d’ell. No és casualitat, doncs, que els testimonis de mentora i mentee descriguin una experiència transformadora i edificant per a totes dues. Aquesta relació simbiòtica i bidireccional en què s’ha basat el programa està arrelada en les bases mateixes del lideratge: la comunicació i l’empatia.

La comunicació ha estat fluida entre mentores i mentees, cosa que les participants atribueixen al gran encert que ha suposat l’aparellament. El fet de tractar conflictes i inquietuds del teu dia a dia amb una persona que, per bé que exerceix un altre rol en una empresa diferent, comparteix la teva visió i els teus valors fa que es puguin observar amb perspectiva. Aquesta fluïdesa en la comunicació ha servit perquè cadascuna d’elles pugui intentar portar-la a la seva feina, ja sigui cap amunt, per a les mentees, o cap avall, per a les mentores. Atrevir-se a ser visible dins una entitat o ser conscient de la manera en què el clima laboral que generes en el teu equip afecta no només la seva productivitat, sinó també els entorns personals i familiars de les persones que l’integren, repercuteix en un benefici per al professional, per a la persona i per a la societat.

L’aparellament ha estat determinant per a l’èxit del programa. Tal com explica l’Eva, la seva mentee treballa en un altre sector diferent i, per tant, no pot saber quines són exactament les seves dinàmiques o activitats, però sí que pot reconèixer les coses que la preocupen i empatitzar amb les seves pors. Pot ajudar-la a entendre que això que ella identifica com una debilitat pot ser una gran arma. La Gema, precisament, considerava que la seva empatia era una debilitat, però gràcies a la seva mentora ha pogut veure que es tracta d’una eina útil, amb la qual està assolint els seus objectius i sobre la qual es fonamenta la nova fórmula de lideratge cap a la qual tendeixen les grans empreses. «El fet que, dins el món directiu, hi hagi molts colors fa que tots aprenguem de tots i que s’encomani», ens explica l’Eva, que es va proposar com a meta personal trobar altres formes de fer les coses.

La Gema i l’Eva ja havien participat abans en altres programes de mentoring impulsats per CaixaBank internament. Participar en aquest, però, ha suposat el repte d’estendre el coneixement a altres empreses per superar uns obstacles que, al cap i a la fi, no són tan diferents.

La Gema creu que el canvi no es produeix en un dia, en una conversa, però la relació amb la seva mentora l’ha ajudat a guanyar autoconfiança i motivació per continuar creixent: «Em proposo no aturar-me aquí i pensar que puc arribar més lluny d’on em pensava que podia arribar abans d’estar mentorada». Conscient de les eines que li ha aportat el programa, la Gema assegura que tornaria a participar-hi, en qualsevol dels rols, i anima altres a fer el mateix per adonar-se que aquests frens que es posen elles mateixes es poden superar.

Aquesta superació és la que vol transmetre l’Eva, que assegura haver estat mentee fins i tot sense participar en cap programa. Recorda un dels seus referents en concret, una mentora que és el mirall en què es reflecteix la persona que ella voldria arribar a ser. I part d’aquesta meta consisteix a tenir la generositat d’acompanyar altres persones, com la seva mentora la va acompanyar a ella fa deu anys. «Si fem aquesta cadena, acaba arribant, retorna a totes les empreses; és una cosa que va circulant». Una cadena que s’ha d’estendre a totes les empreses perquè guanyem en diversitat, perquè puguem escoltar els que tenen el potencial per millorar la societat i donar-los l’impuls que necessiten per anar creixent.