Quant falta perquè arribi el cotxe autònom?

Si volem veure circular un vehicle sense conductor, no és cal treure la pols del VHS per veure un episodi de El Coche Fantástico. Només cal trobar un vol barat a Göteborg (Suècia) i fer una volta pel port. Allà, una espècie de cotxe esportiu estira un remolc per moure contenidors. No hi ha ningú darrere el volant: es tracta d’un nou concepte de camió autònom que ja assaja Volvo en entorn real.

En realitat, són moltes les proves que es fan amb automòbils autònoms de nivell 5 —és a dir, els que no necessiten la intervenció d’un humà per circular— a tot el món. Fins i tot Google ja ha anunciat la construcció de la primera fàbrica que es dedicarà a produir cotxes totalment automatitzats de manera massiva.

La tecnologia en els vehicles ja està a punt per al nivell 5 de la conducció autònoma, el màxim dels sis que marca la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE). Un exèrcit de sensors, centraletes, programari i sistemes d’intercanvi de dades a bord ho fan possible.

Si els automòbils ja estan preparats per deixar desplaçar-nos-hi llegint el diari en lloc de conduint-los, per què encara continuem aferrats al volant? Cal buscar-ne la resposta a fora: ni les infraestructures ni la legislació encara no estan adaptades perquè aquests cotxes tan intel·ligents puguin circular sense supervisió. Això sí, tot apunta que no trigaran a estar-ho.

Un dels obstacles principals que es troba el cotxe autònom per convertir-se en un habitual de les carreteres està relacionat amb la transmissió de dades. Perquè un vehicle pugui circular sol de manera segura, s’ha de comunicar amb l’entorn. Percebre si hi ha algun obstacle per poder-lo esquivar. Saber si les condicions meteorològiques són complicades per calcular una altra ruta. Fins i tot si pot anar al taller més proper en cas de detectar alguna avaria.

Tot això només és possible si el vehicle emet i rep informació d’aquest entorn que l’envolta. Els cotxes autònoms s’han de comunicar amb altres vehicles, usuaris de la via i, fins i tot, amb infraestructures com el mateix asfalt o els semàfors. Gestionar tota aquesta quantitat de dades i fer-ho a la velocitat necessària perquè el vehicle reaccioni a temps és molt complicat amb la tecnologia actual. Tanmateix, l’arribada de les xarxes 5G pot solucionar aquest problema.

De fet, la tecnologia 5G és la que permetrà desenvolupar un projecte pilot a Barcelona liderat per Telefónica i Seat que actuarà com a primer pas per a una conducció cooperativa i autònoma a la ciutat. Això serà possible gràcies a dues característiques de la tecnologia 5G: la seva baixa latència, que permet als vehicles rebre i enviar informació instantàniament, i la possibilitat d’aplicar l’edge computing, una tecnologia relacionada amb l’internet de les coses (IoT) que permet analitzar dades locals en temps real.

Tot això, unit a la gran capacitat de transmissió de dades que ofereix el 5G gràcies a la seva amplada de banda, significa que aquesta tecnologia pot ser la peça que faltava per fer que cotxes, infraestructures i altres usuaris de la via es comuniquin i que ho facin de manera eficaç.

D’aquesta manera, una càmera d’un semàfor pot avisar els vehicles que hi ha un embús i perquè el puguin evitar. Les ambulàncies també podran avisar de la seva presència diversos carrers abans de trobar-se amb un automòbil, perquè el cotxe pugui prendre la decisió més adequada sobre la seva ruta. Fins i tot sensors instal·lats a les autovies podran alertar els automòbils que l’asfalt s’està gelant quilòmetres abans d’arribar-hi. A més, l’smartphone o els dispositius wearable de vianants i ciclistes alertaran de la seva presència en el futur per evitar atropellaments.

Pot ser que l’arribada del 5G precipiti l’arribada dels cotxes totalment autònoms als carrers. Tanmateix, no sembla que sigui possible abans del 2030. Almenys així ho calcula el grup GEAR 2030, que integren experts de la indústria, la investigació i institucions públiques. Serà en aquesta dècada, afirmen, quan hi haurà el ple desenvolupament del cotxe totalment autònom. De fet, ha elaborat una sèrie de recomanacions per assegurar-se que l’entorn necessari perquè aquests vehicles puguin circular, tant a nivell públic com legislatiu, estigui a punt per llavors.

Una de les raons està relacionada amb l’adaptació de la legislació a la nova realitat del cotxe connectat. I no és tan senzill com fer un parell de canvis a la Llei de seguretat viària. En aquest sentit, els juristes ja es plantegen qüestions com la categoria jurídica dels robots, els nivells d’autonomia que coexisteixen, el concepte de responsabilitat civil en aquests casos, qui ha d’indemnitzar per danys en cas d’accident o com enfrontar-se a un producte defectuós.

Mentrestant, els cotxes autònoms de diversos nivells coexistiran a les carreteres. Així, s’espera que el 99% dels cotxes que es venguin el 2035 tingui característiques de conducció autònoma de nivell 3 (automatització parcial) o 4 (alta automatització).

Això plantejarà més complexitat a l’hora de dir adeu al volant de manera definitiva. La raó és que vehicles amb humans a dins prenent decisions i d’altres que circulen pràcticament per si sols coincidiran en un mateix carrer. Si hi ha algun problema, qui assumirà la culpa?, com processarà la situació l’automòbil totalment automatitzat? Són qüestions molt complexes a les quals tecnologia i legislació hauran de donar una resposta.