8 senyals que evidencien el canvi climàtic

El canvi climàtic fa dècades que és amb nosaltres. Com s’ha fet notar en els últims anys? Per respondre a aquestes preguntes, analitzem els senyals més rellevants de la mà dels informes de l’IPCC, l’Organització Mundial Meteorològica, la FAO o el CSIC, entre altres fonts.

La concentració dels gasos amb efecte d’hivernacle és cada any més evident. La corba de Cocos mostra com el CO2 apareix fins i tot on no hi ha activitat humana. El juny de 2022, hi havia 420,99 ppm CO2 en l’atmosfera, mentre que un any abans aquesta xifra se situava en 418,94 ppm. El CO2 s’acumula. El CH també fa dècades que s’acumula, amb més poder d’escalfament global.

L’Organització Mundial Meteorològica confirma en la recent publicació “Estat del Clima Global 2021” que “els últims set anys han estat els més càlids de què es té constància”. El 2021 s’havien assolit els +1,11 ºC, fet que suposa ± 0,13 °C respecte als nivells preindustrials.

De forma independent, l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA, el Centre Hadley (HadCRUT), la NOAA i l’Agència Meteorològica del Japó confirmen les dades.

S’ha demostrat que el canvi climàtic “influeix en la probabilitat que es produeixin conflictes armats a l’Àfrica i en la durada dels mateixos” per qüestions com les sequeres i les fams, tal com assenyala el CSIC en esmentar un dels últims estudis científics.

Existeix consens sobre l’assumpte: el canvi climàtic augmenta la probabilitat que sorgeixin nous conflictes, al mateix temps que agreuja la seva duresa i allarga la seva durada. Augmenta tant la seva freqüència com la seva amplitud.

Una altra prova del canvi climàtic és la quantitat i violència dels fenòmens meteorològics, climàtics i hidrològics extrems. Sequeres, huracans, incendis, riuades, onades de calor, temporals, inundacions i un llarg etcètera de situacions que exigeixen, cada vegada més, sistemes d’alerta primerenca.

Segons un estudi de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), entre 1970 i 2019 es van registrar més d’11.000 desastres naturals relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, amb a prop de dos milions de víctimes mortals. Durant aquest període de temps, “els perills meteorològics, climàtics i hidrològics van anar la causa del 50 % de tots els desastres esdevinguts, del 45 % del conjunt de morts notificades i del 74 % de les pèrdues econòmiques declarades”, assenyala l’OMM.

L’acidificació de l’oceà és un fenomen pel qual es redueix el seu pH a causa de l’intercanvi de diòxid de carboni amb l’atmosfera. Com més CO2 hi ha en l’atmosfera, més absorbeix l’oceà. Aquesta aparent mitigació del canvi climàtic està, en la pràctica, enverinant els oceans i destruint els seus ecosistemes.

“Els espais de mar obert mostren que els nivells actuals d’acidesa han augmentat un 26 % des del començament de la Revolució Industrial”, diu l’ONU. Això afavoreix l’aparició d’algues cada vegada més tòxiques i destrueix els esculls de coral. En tres dècades es podria perdre el 90 % d’ells.

Segons The U.S.Global Change Research Program, els nivells del mar van pujar gairebé 23 centímetres entre 1880 i 2019, a prop de la meitat d’ells en els últims 25 anys. La NASA estima que cada any el mar puja d’altres 3,4 mil·límetres.

Hi ha dues formes globals en què el canvi climàtic contribueix a l’augment del nivell del mar. El gel sobre la Terra es fon i arriba a l’oceà, augmentant la massa d’aigua. A això se suma el fenomen conegut com a expansió tèrmica: quan un element s’escalfa, ocupa més volum.

També hi ha d’altres dos mecanismes que contribueixen a això, aquests d’origen local: el canvi en el corrent del Golf i l’enfonsament del nivell del sòl. Aquest enfonsament augmenta com més aigua s’extreu dels aqüífers, una activitat que creix amb la pujada de temperatures.

Molts ecosistemes i espècies són altament vulnerables als canvis de temperatura. Fa una dècada es va demostrar com els ecosistemes es desplacen cap als pols des de l’equador a mesura que el fa el clima. Ciutats com Madrid tindran el 2050 el clima de Marràqueix.

L’augment de temperatures, l’estrès hídric i tèrmic extrem, la desertificació o estius cada vegada més llargs ja estan reduint la capacitat de produir del sòl. El canvi climàtic afecta l’agricultura, que al seu torn agreuja el canvi climàtic. Malgrat els esforços realitzats, l’actual model de producció d’aliments no és sostenible i afecta més als més pobres.

Un clar exemple és el succeït el març a l’Índia. Les temperatures assolides el mes, les més càlides des de 1901, i la falta de pluges van fer malbé moltes collites, especialment les de blat. El país es va veure obligat a suspendre les exportacions d’aquest cereal en un moment en què escassejava a causa de la guerra a Ucraïna.

El canvi climàtic agreuja les condicions de vida més enllà d’una mica més de calor. Augmenta la dependència energètica, genera tensions globals, dificulta la política o, com a curiositat, augmenta les pedres en els ronyons, entre un creixent nombre de malalties i malalties.