Així canviarà la intel·ligència artificial la vida de la gent gran

Està per tot arreu i promet revolucionar les nostres vides de principi a fi. La intel·ligència artificial, amb el suport d’altres tecnologies, s’ha proposat acabar amb molts dels grans reptes de la humanitat. Entre aquests, la falta d’autonomia a la qual sembla que ens veiem abocats a mesura que anem envellint.

Professionals de tot el món treballen ja en aquest objectiu. Com a resultat, sorgeixen cada dia nous avenços que busquen transformar la vida de la gent gran. Sobre aquest tema en va parlar Pilar Manchón, directora sènior d’Estratègia d’Investigació en Intel·ligència Artificial de Google, durant la III Trobada d’Economia Sènior organitzada per CaixaBank Sèniors.

De la medicina personalitzada a l’ús d’assistents virtuals empàtics, la intel·ligència artificial té la capacitat de modificar per sempre el significat de la paraula envelliment, per sumar-li conceptes com ara autonomia, capacitat o acompanyament.

El diagnòstic precoç és fonamental per combatre un bon nombre de malalties i tant la intel·ligència artificial com l’ús de tècniques de machine learning estan aconseguint importants avenços en aquest sentit. Tal com explica Pilar Manchón, s’han desenvolupat eines basades en aquestes tecnologies que ajuden a saber, per exemple, fins a quin punt s’ha fet bé una colonoscòpia. “Aquests dispositius permeten veure si s’han deixat escletxes sense analitzar i, per tant, alguna taca o petit tumor sense detectar”, puntualitza.

En aquest àmbit, l’experta considera que la medicina personalitzada, un concepte del qual la intel·ligència artificial n’està accelerant el seu desenvolupament de manera considerable, és clau en aquesta segona joventut que ja viu molta de la nostra gent gran: “Arribem a aquesta edat sènior en unes condicions que eren impensables fa unes dècades, amb uns nivells d’energia, vitalitat i ambició més pròpies d’altres edats”.

“També tenim moltes aplicacions en temes de salut que permeten, per exemple, predir el risc de factors cardiovasculars a partir de l’anàlisi de la retina. Un doctor no ho podria fer simplement veient aquestes imatges, tanmateix els algoritmes d’intel·ligència artificial són capaços d’analitzar aquest tipus d’imatges i predir aquest risc”, afegeix.

El pas del temps sol suposar la pèrdua de capacitats com ara l’oïda o la vista. Un problema que sol portar com a conseqüència una reducció important de l’autonomia de la gent gran. Tanmateix, els diferents avenços en l’ús de la intel·ligència artificial prometen corregir aquestes carències perquè els nostres sèniors puguin continuar portant una vida plena durant molt de temps.

Pilar Manchón menciona alguns exemples, com ara el desenvolupament del cotxe autònom de Google a través del projecte Waymo: “Quan arribem a un punt en què conduir no és una opció, el fet de comptar amb vehicles autònoms proporciona un nivell d’autonomia que fins ara només podíem somiar. Estem parlant d’un futur en el qual, fins i tot si les teves condicions físiques no t’ho permeten, podràs mantenir una gran autonomia”.

La combinació de tecnologies també facilita el desenvolupament de robots capaços d’oferir assistència física si es necessita. “Algunes persones sèniors poden necessitar ajuda per a qüestions com ara aixecar-se o sortir del llit. La combinació d’intel·ligència artificial i robòtica permetrà crear aquestes entitats que poden ajudar aquestes persones a mantenir la seva independència, sense necessitat de mudar-se a una residència”, indica l’experta.

Un altre dels grans problemes associats a l’envelliment és la soledat que es produeix com a conseqüència de l’aïllament de persones d’edat avançada i limitacions severes que els impedeixen moure’s amb normalitat. També en els casos en què una persona gran no tingui família.

En aquest sentit, els desenvolupaments tecnològics apunten a la creació d’assistents virtuals que ajudin aquestes persones a rebre l’atenció i la companyia que necessiten. “La intel·ligència artificial permet desenvolupar assistents virtuals que tinguin empatia, capaços de mantenir converses i connectar amb les persones”, avança Pilar Manchón.

Es tracta de dispositius que poden tenir un paper fonamental a l’hora de recordar a l’usuari que prengui una determinada medicació o fer una activitat. També per connectar-los amb altres persones i prendre decisions importants. “Que, a partir d’una conversa, puguin avaluar si el sènior es troba en bones condicions o si cal avisar algú”, afegeix l’experta.

Tanmateix, no només es tracta de parlar amb un aparell, sinó també de comptar amb un acompanyament que ajudi a multiplicar la qualitat de vida de la gent gran. Un objectiu en el qual les mascotes virtuals poden resultar de gran ajuda. “Per a algunes persones del món sènior, no és possible tenir una mascota que, al seu torn, necessita atencions. Per aquesta raó, podem optar per solucions intermèdies i crear mascotes virtuals que ofereixin aquesta sensació de companyia i que no tinguin les necessitats d’una mascota real”, proposa.

Perquè els diferents avenços puguin marcar realment la diferència en la comunitat sènior, cal que hi tingui accés el major nombre de persones possible. Així ho considera Pilar Manchón, qui també advoca per incorporar aquest segment de la població a les fases de disseny i desenvolupament d’aquest tipus de tecnologia.

“L’impacte de la intel·ligència artificial serà més profund si tothom hi té accés”, defensa l’experta. “La democratització de la intel·ligència artificial, que dona accés a aquesta mateixa, a persones de qualsevol condició, inclosos els sèniors, permet que no només tinguin la possibilitat d’utilitzar aquestes eines, sinó també de contribuir al seu desenvolupament. Això és un fet importantíssim”, finalitza.