Així va viure sant Francesc de Sales, patró dels periodistes

Nascut al castell de Sales (Ducat de Savoia, actual Alta Savoia, França) en el si d’una família aristocràtica, als 13 anys es va desplaçar a París per formar-se al costat dels jesuïtes. Seguidament, Francesc va cursar estudis de Dret i Teologia, primer a la Universitat de París (la Sorbona) i després a la Universitat d’Estudis de Pàdua, a l’actual Itàlia.

Un cop conclosa la seva educació, i per a gran sorpresa de la seva família, es va produir un esdeveniment cabdal: el canonge de Sales, amb l’ajuda del bisbe de Ginebra, va mantenir converses directes amb el papa, que va nomenar el futur sant degà del capítol de Ginebra el 1593. Així, i prenent com a models de conducta sant Francesc d’Assís i sant Felip Neri, va iniciar el seu sacerdoci als 26 anys.

Les seves primeres tasques eclesiàstiques van passar per evangelitzar els protestants de la regió de Chablais, que recentment s’havia restituït al Ducat de Savoia. Per fer-ho, es va veure obligat a portar una vida nòmada, dormint freqüentment a la intempèrie i exposant-se a grans perills: els més greus, dues temptatives d’assassinat. Però no va desistir en la seva obstinació i, després de l’èxit de la missió, Francesc de Sales va ser nomenat coadjutor al bisbat de Ginebra el 1599. Tres anys més tard, després de la mort del nunci Claudi de Granier, va ser ordenat bisbe de Ginebra.

Els seus dots comunicatius el van dur a completar una prolífica activitat literària, que ja havia iniciat en la seva època a Chablais, on redactava fullets que es distribuïen diàriament entre la població, amb la qual cosa es va convertir en el primer prescriptor de notícies. Els periodistes sempre han estat persones que tenen la capacitat d’influir en un públic determinat gràcies a la seva notorietat, el seu coneixement i la seva professionalitat.

Així ho explica la periodista Rosa Maria Calaf, que també destaca que des dels inicis del periodisme sempre s’ha hagut de bregar amb un gran dilema: l’objectivitat del professional. “Darrere de la informació hi ha un punt de vista i l’única defensa que té davant d’això qui rep la informació és l’honestedat del periodista”, considera. Per això, en compartir el seu coneixement o en publicar una notícia, els periodistes es converteixen en referents, en persones de confiança per al públic que s’informa i hi confia. Són uns grans gestors de la informació.

Francesc de Sales també va ser un gran influent. Les seves obres més recordades són Controvèrsies, Defensa de l’estendard de la Creu, Introducció a la vida devota, Tractat de l’amor de Déu, Conferències espirituals, Sermons i Cartes. També va ser nomenat predicador als púlpits de París entre el 1618 i el 1619.

Després de la seva mort l’any 1622, sant Francesc de Sales va ser benaurat, canonitzat i proclamat doctor de l’Església per diferents papes. El 1923, va ser Pius XI qui el va designar sant patró dels escriptors i els periodistes en la seva encíclica Rerum Omnium Perturbationem. En aquesta, el pontífex indicava que és molt necessari que els periodistes “mostrin en qualsevol moment que el rigor sempre ha estat unit a la moderació i la caritat, que era la característica especial de sant Francesc”.

Com totes les professions, l’ofici del periodista s’ha anat adaptant a la realitat, en aquest cas molt vinculada als canvis provocats per la digitalització. Una dada: el 70% dels periodistes fa servir les xarxes socials com a eina de treball. Moltes empreses també han anat adaptant els seus espais digitals adreçats a mitjans de comunicació per facilitar la feina dels periodistes. Aquest és el cas de CaixaBank, que va posar a disposició d’aquests professionals un nou canal per ajudar-los en la seva cerca d’informació sobre l’entitat financera: CaixaBank Comunicació

Malgrat això, les paraules de Pius XI continuen sent igual de vigents en aquesta professió, en què el “rigor” i la “moderació” són dos dels pilars irrefutables. I per celebrar aquest dia, aquestes són 15 pel·lícules imprescindibles sobre el periodisme. Feliç Dia del Periodista!