Aquests són els impostos que has de pagar si tens un habitatge a Espanya i no resideixes al país

Si tens un habitatge a Espanya i resideixes a l’estranger, hauràs de fer front a l’impost sobre béns immobles (IBI) i a l’impost sobre la renda dels no residents (IRNR), així com, en algunes ocasions, a l’impost sobre patrimoni (IP).

Vegem les característiques de cadascun d’ells.

És un tribut municipal (de l’ajuntament on està situat l’habitatge), més conegut com a «Contribució», i es calcula sobre el valor cadastral de l’immoble.

Aquest tribut l’ha de pagar el propietari de l’immoble situat en territori espanyol que resideix a l’estranger. Depenent del destí que doni a l’immoble, les rendes sotmeses a gravamen són:

• Immoble urbà d’ús propi:

Igual com passa amb els residents fiscals a Espanya, el propietari d’un immoble urbà no llogat ha de declarar la imputació de renda immobiliària.

El cost fiscal d’aquesta obligació és mínim, però és obligatori.

El rendiment que s’haurà de declarar serà la quantitat resultant d’aplicar el 2 % del valor cadastral de l’immoble (1,1 % si està actualitzat), aplicant-se sobre el resultat el tipus de gravamen del 24 % (per als residents a la Unió Europea, Islàndia, Noruega i, des de l’11-07-2021, Liechtenstein, el tipus serà del 19 %), cosa que ens dona la quota que caldrà pagar.

La declaració corresponent a aquests rendiments es farà durant tot l’any natural següent a la meritació —sent la data de la meritació el 31 de desembre— mitjançant el Model 210. Impost sobre la renda de no residents sense establiment permanent.

Exemple de com es calcula la quota que s’haurà de pagar:

La Srta. Violeta, resident a Venècia (Itàlia), disposa d’un apartament a Eivissa en què passa les seves vacances d’estiu, el qual està desocupat la resta de l’any. El valor cadastral actualitzat de l’apartament és de 42.000 €.

• Immoble llogat a un particular:

En aquest cas, el rendiment que caldrà declarar serà l’import íntegre que es cobri a l’arrendatari, sense deduir-ne cap despesa, llevat de residents a països de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu; per exemple, els interessos d’un préstec sol·licitat per adquirir l’immoble, les despeses de reparació i conservació, l’impost sobre béns immobles, les despeses de comunitat, subministraments, amortitzacions…). Aquest rendiment es gravarà al tipus del 24 %, que serà del 19 % per als residents a la Unió Europea, Islàndia, Noruega i, des de l’11-07-2021, Liechtenstein.

Com que l’immoble està llogat a un particular, el model que s’haurà d’utilitzar per declarar aquests arrendaments també serà el Model 210. Impost sobre la renda de no residents sense establiment permanent. El termini de presentació i ingrés en aquest cas seran els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener, en relació amb les rendes la data de meritació de les quals estigui compresa en el trimestre natural anterior.

Exemple de com es calcula la quota que s’haurà de pagar:

El Sr. Federico, resident als Estats Units, disposa d’un habitatge a Segòvia que té llogat tot l’any al Sr. Pablo. El Sr. Pablo paga un lloguer mensual de 600 €. 

* No obstant això, el Federico haurà de presentar el model 210 cada trimestre. En total, seran quatre models 210 a l’any, cadascun d’ells incloent el lloguer de tres mesos, per la qual cosa la quota que haurà de pagar cada trimestre serà de 432 €. 

En cas que el propietari no resident decideixi transmetre l’immoble en el futur, aquest haurà d’haver tributat en un període de tres mesos comptats a partir del termini que té la persona que va comprar l’immoble per ingressar la retenció del 3 % —que al seu torn serà d’un mes des de la data de la venda—, pel guany patrimonial obtingut per la venda en l’IRNR a través del Model 210. Impost sobre la renda de no residents. Amb caràcter general, el guany es determinarà per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió. El tipus de gravamen és del 19 %.

Com hem explicat, la persona que compra l’immoble ha de practicar una retenció del 3 % de la contraprestació acordada. Aquesta retenció té per al venedor el caràcter de pagament a compte de l’impost que correspongui pel guany derivat de la transmissió.

Per tant, l’adquirent lliurarà al venedor no resident un exemplar del model 211 (amb el qual s’ha ingressat la retenció), perquè aquest últim pugui deduir la retenció de la quota que s’haurà d’ingressar resultant de la declaració del guany. Si la quantitat retinguda és superior a la quota, es podrà obtenir la devolució de l’excés.

Encara que el propietari de l’immoble no tingui la seva residència habitual en territori espanyol, en ser titular d’algun immoble situat a Espanya, aquest serà subjecte passiu de l’impost sobre el patrimoni per obligació real de contribuir.

D’acord amb la normativa actual i amb caràcter temporal, s’ha de seguir tributant per aquest impost, que es merita el 31 de desembre de cada exercici. Ara bé, la norma estatal estableix que el mínim exempt és de 700.000 €, que també resulta aplicable als no residents.

Estan obligats a declarar, a través del model 714 (el mateix model i termini de presentació que s’aplica als residents en la campanya de la renda), els subjectes passius la quota de la qual resulti per ingressar. També hi estan obligats aquells el valor de béns i drets dels quals resulti superior a 2 milions d’euros, encara que la quota resulti negativa.

Si vols conèixer més detalls sobre la tributació dels immobles urbans propietat de no residents persones físiques, sempre pots consultar l’AEAT.