El superordinador més ràpid d’Europa arriba finalment a Barcelona

La cadena televisiva HBO va estrenar el 2016 la famosa sèrie Westworld. La seva trama es desenvolupava en un parc temàtic ambientat en el vell oest nord-americà i poblat per androides, robots amb aspecte humà, que Anthony Hopkins controlava a través d’un superordinador situat en una sala vintage. Podria dir-se que aquesta sala i aquest superordinador ja existeixen a Barcelona, tot i que encara no s’han utilitzat (que se sàpiga) per controlar androides ni parcs temàtics. Una antiga capella situada al recinte de Torre Girona, a l’emblemàtic barri de Pedralbes, conté des de 2004 el supercomputador més potent d’Espanya: el MareNostrum.  Ara, la Comissió Europea ha seleccionat el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) perquè posi en marxa un ordinador de nova generació: el MareNostrum V.

Aquest nou superordinador arribarà a una potència en pic de 200 petaflops/s, cosa que equival a la realització de 200.000 bilions d’operacions per segon. Començarà a funcionar el 31 de desembre de 2020. El salt qualitatiu és enorme, 17 vegades superior a la potència del MareNostrum IV i 10.000 vegades més alta que el primer supercomputador que va ser a la ciutat. La versió anterior de MareNostrum, instal·lada el 2017, que va arribar a ser el segon ordinador més potent d’Europa i el tretzè del món en els seus primers temps, va assolir en el seu pic màxim els 13,7 petaflops/s (11.100 bilions d’operacions per segon).

La Unió Europea aportarà inicialment cent milions d’euros per finançar la nova instal·lació, quantitat que servirà per mantenir la màquina activa durant els primers cinc anys. La resta de la inversió es dividirà entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (60%), la Universitat Politècnica de Catalunya (10%) i la Generalitat de Catalunya (30%). Els tres països que van donar suport a la candidatura espanyola, Croàcia, Turquia i Portugal, també faran la seva aportació econòmica.

El projecte dels superordinadors europeus està gestionat per EuroHPC Joint Undertaking (EuroHPC-JU) a partir de l’acord a què van arribar els 28 estats membres i la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta comú per impulsar la Computació d’Altes Prestacions (HPC).

El nou superordinador podrà ser utilitzat per científics de tot Europa. Serà crucial la seva ajuda en la investigació sobre la intel·ligència artificial i sobre nous materials, però encara més en el desenvolupament de nous tractaments contra el càncer, ja que permet, entre altres funcions, seqüenciar el genoma per diferenciar les cèl·lules sanes de les tumorals. La màquina és vital per als investigadors que, per exemple, cerquen la vacuna contra el VIH, un virus en què intervenen moltes i diverses variables que serien impossibles de valorar sense comptar amb l’ajuda d’una instal·lació com la que es construirà a Barcelona.

La previsió és que la generació següent de superordinadors, els anomenats «ordinadors exaescala», entri en funcionament l’any 2023. Tot indica que arribaran a la velocitat de càlcul d’1 exaflop (l’equivalent a 1.000 petaflops), cinc vegades més que el que s’instal·larà a Barcelona. La Xina va començar a desenvolupar aquesta tecnologia el 2017 creant el supercomputador Sunway TaihuLight, que va ser, durant dos anys consecutius, l’ordinador més ràpid del món en assolir una velocitat de 93 petaflops.

La tecnologia amb què operarien aquests ordinadors podria arribar a superar la potència del processament neuronal humà, la qual cosa obriria la porta a un desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, de manera que el món que ens presentava la sèrie de ficció Westworld podria ser més a prop del que creiem.