Si sumem tots els projectes de remodelació d’estadis de futbol que s’han aprovat aquest any a Espanya, la xifra assoleix els 3.000 milions d’euros, més del triple del que anualment poden gastar-se els equips en la compravenda de jugadors.
Per què els clubs s’han llançat a reformar aquests espais durant els últims anys i a fer obres de gran envergadura?
Segons expliquen Raül Llimós i Marc Menchén en el podcast ‘Descubriendo la industria del deporte’, a Espanya coincideixen dos factors: la necessitat d’adaptar aquests espais als nous hàbits de consum, en què preval més l’experiència del dia del partit que el fet de gaudir únicament del joc entre dos equips, i que Espanya compta amb un dels parcs d’estadis de futbol més envellits de tot Europa.
De fet, l’última gran remodelació es va fer el 1982, amb motiu del Mundial de Futbol que va acollir el nostre país. També és important tenir en compte que prop del 80 % dels estadis de futbol professional pertanyen a ajuntaments, per la qual cosa administració i clubs han de pactar la inversió per a les reformes. Una bona excusa per accelerar aquestes negociacions és l’arribada d’un gran esdeveniment d’interès públic, com un Mundial o una Eurocopa.
Avui dia, molts dels clubs de primera divisió han remodelat el seu estadi o estan en procés de fer-ho, segons detalla El Espanyol en aquest article.
Part d’algunes d’aquestes remodelacions es finançaran amb la iniciativa LaLiga Impulso, un acord pel qual el fons CVC Capital Partners injectarà 2.000 milions d’euros en LaLiga per concedir préstecs a 40 anys al 0 % d’interès als clubs que formin part del projecte.
Els equips hauran de destinar el 70 % dels diners que rebin a operacions relacionades amb el desenvolupament d’infraestructures o innovació tecnològica, digitalització o comunicació. Podran disposar de fins a un 15 % addicional per a la inscripció de jugadors i un 15 % més per a la reestructuració del seu deute financer.
Fins fa pocs anys, les obres dels estadis se centraven en l’estètica de la façana. Tanmateix, ara el focus es concentra a l’interior del recinte, on es pretén desenvolupar serveis que facin que anar a veure un partit de futbol es converteixi en tota una experiència i, de passada, contribueixi a elevar l’ocupació de l’estadi.
En les reformes actuals també s’està tenint en compte la construcció de cobertes perquè, faci fred o calor, l’esdeveniment es pugui celebrar, tant si és esportiu com si és de qualsevol altre tipus. En aquest sentit, també s’està apostant per la instal·lació de videomarcadors i de sistemes d’il·luminació intel·ligents que permetin fer jocs i interactuar amb els aficionats durant el partit, replicant algunes de les pràctiques que es veuen en els concerts.
César Azcárate, arquitecte de l’empresa Idom que ha treballat en el nou San Mamés o el monumental del River Plate, explica en el podcast de Llimós i Menchén que els estadis ja no són només per a futbol i s’han convertit en espais de celebracions, esdeveniments, reunions, museus, restaurants, etc.
Des del seu punt de vista, els recintes esportius de la pròxima dècada hauran de ser flexibles per poder tenir diversos usos, amb superfícies adaptables i multifuncionals. També cobrarà importància la tecnologia i la sostenibilitat: hauran d’estar compromesos amb el medi ambient i ser de consum zero.
Azcárate augura que els estadis seran espais oberts arquitectònicament, relacionats amb la ciutat, amigables perquè el vianant pugui accedir-hi i es convertiran en un punt d’atracció per a la ciutat.
