Biohacking: ciència o màgia?

Quan ja ens havíem acostumat als wearables, és a dir, a portar dispositius tecnològics sobre el cos, la ciència ja ha fet un pas més enllà amb la seva versió més avantguardista i transgressora: el biohacking. El seu objectiu seria el mateix: ampliar les capacitats, tant físiques com mentals, de l’ésser humà. La diferència és que, amb el biohacking, la forma de millorar el cos humà seria portar el dispositiu no de forma externa com en el cas dels wearables, sinó internament.

Ens convertirem tots en cíborgs com Neil Harbisson, considerat el primer cíborg del món? Hi ha divisió d’opinions: mentre alguns ho veuen com un pas excessiu, uns altres no només parlen ja de transhumanisme, sinó que el presenten com l’únic futur possible.

En realitat, el biohacking, terme que òbviament prové de la combinació de biologia i hacking, és un concepte ampli que pot utilitzar-se per referir-se a activitats força variades. Esmentat per primera vegada en un article del Washington Post de gener de 1988, «Playing God in Your Basement», el biohacking se sol dividir avui dia en tres grans categories: la nutrigenòmica (o genòmica nutricional), la biologia DIY (DIY de do it yourself, també coneguda com a biologia de garatge) i, finalment, el biohacking grinder.

La nutrigenòmica consisteix en la manipulació de l’activitat del nostre cos a través de l’alimentació, el son, l’exercici físic o la gestió de l’estrès. Sent la versió més light del biohacking, la nutrigenòmica es basa en la idea que els nostres cossos estan en una transformació constant, i pretén utilitzar aquests canvis per viure millor, a través de l’alimentació, el son, les activitats físiques o altres estímuls que alteren les funcions del cos humà.

La DIYbio, biologia do it yourself o biologia de garatge, moviment sorgit a principis del segle XXI, és una subcategoria del biohacking que pretén crear una versió accessible de la biologia, mitjançant solucions tecnològiques de baix cost que un mateix pot dur a terme a casa seva – o al garatge – i que sol moure’s fora de les universitats, empreses de biotecnologia i altres entorns convencionals de la biologia. Amb ardents defensors i ferris detractors, els practicants de la biologia DIY no solen tenir formació acadèmica, sinó que la practiquen pel seu compte i risc, amb l’únic suport de la seva pròpia comunitat.

Finalment, el biohacking grinder seria l’últim pas: els seus defensors aposten directament pels implants tecnològics o la manipulació química del cos per ampliar les capacitats de l’ésser humà.

Els transhumanistes no només defensen els implants per millorar l’«experiència humana», sinó que asseguren que aquests milloraran el nostre coeficient intel·lectual, ens faran més forts físicament, i fins i tot podrien detenir o revertir l’envelliment. Estem parlant de ciència o de màgia? El debat està servit.

Per cert, què pensarà el cíborg Neil Harbisson de tot això?