Temps de Lectura: 4 minuts
26 Març, 2025
N’hi ha de diversos colors, però la seva forma sol ser similar. Parlem dels bitllets, el paper moneda que ens ha anat acompanyant des del 1661 i que s’ha convertit en objecte de desig per a col·leccionistes, sobretot si té unes característiques peculiars.
En aquest article, farem un viatge per la geografia mundial per identificar els bitllets més originals pel que fa a la forma.
Les Filipines té el bitllet més gran del món quant a dimensions. És el bitllet de 100.000 pesos filipins, emès el 1998 per commemorar el centenari de la independència de les Filipines respecte d’Espanya.
Fa 35,6 centímetres d’ample per 21,6 centímetres d’alt i a l’anvers s’hi pot admirar una recreació de l’Acta de la Declaració d’Independència de les Filipines i retrats d’importants figures de la independència, com ara Emilio Aguinaldo i Andrés Bonifacio.
El revers reprodueix escenes relacionades amb la independència, a més de la bandera filipina i l’himne nacional. El seu valor nominal és de 100.000 pesos filipins (1.600 euros), una xifra molt elevada a causa de la seva naturalesa commemorativa. Per això, se’n van emetre només 1.000 unitats, molt cobejades per col·leccionistes de tot el món.
Hi ha un munt de bitllets diminuts que s’han utilitzat en diferents moments de la història. La majoria obeeix a un fenomen: la guerra.
Per exemple, durant la guerra civil espanyola, la República va retirar les monedes per utilitzar-ne el metall amb altres finalitats, raó per la qual les petites operacions es van trobar sense efectiu. Per això, les juntes van començar a imprimir els seus propis bitllets, de dimensions molt petites per substituir les monedes.
El material més habitual va ser el cartó. Aquest híbrid entre moneda i bitllet, anomenat també segell moneda, tenia unes dimensions reduïdes per facilitar-ne el transport i abaratir-ne els costos utilitzant el mínim de matèria primera.
Alguns exemplars fan uns 35 mil·límetres de diàmetre. Solien tenir el segell de la República, alguna figura o arenga republicana o un detallet local de la zona on aquest paper era vàlid.
Altra vegada la guerra obliga les fàbriques de la moneda a ser més enginyoses. Durant la Segona Guerra Mundial, Ceilan (actual Sri Lanka) est trobava sota mandat britànic, però amb capacitat d’emetre la seva pròpia moneda.
Davant l’escassetat de metall, es van dissenyar bitllets de cinc cèntims que es podien trencar i generar-ne dos; l’un de dos cèntims, i l’altre, de tres.
Algunes de les peces disposen d’una línia de perforació al centre del bitllet per facilitar-ne la separació.
La peça, molt sòbria pel que fa a estampació, té una petita il·lustració amb el rostre de Jordi VI, rei de l’imperi britànic. Es van imprimir uns 4.600 d’aquests bitllets, que van estar en circulació entre 1942 i 1943.
Alguns països han emès bitllets quadrats. Tailàndia, el 1987, va llançar un bitllet commemoratiu amb el rei Rama IX. El seu valor nominal era de 60 baht, tot i que els col·leccionistes ara paguen grans sumes per aconseguir-ne un exemplar.
El 1997, el Kirguizstan va llançar una sèrie de bitllets d’1 a 50 tyiyn amb forma quadrada, també molt reclamats per la seva originalitat.
Els bitllets van més enllà de la seva funció com a vehicle d’intercanvi. Reflecteixen la identitat cultural, històrica i econòmica de les societats, malgrat que, amb la digitalització, el seu ús ha disminuït.
Grans, petits o quadrats, són símbols tangibles de confiança i valor, a més d’un document de promoció cultural, ja que mostren el patrimoni del món a través de la seva biodiversitat, moments i paisatges destacats o personatges rellevants.
La tecnologia avança i els bitllets van incorporant millores que els fan més sostenibles o perdurables, cosa que influeix en el seu disseny. Hem vist que les guerres o commemoracions n’han anat modelant la forma i la dimensió i avui ens demanem: com seran els bitllets del futur?
