Cinc eines per prevenir el ciberassetjament escolar

Tal com el defineix la Unesco, el ciberassetjament és una forma d’intimidació psicològica o sexual a través de sistemes en línia. Entre les seves manifestacions hi ha l’enviament de missatges amenaçadors, la difusió d’informacions falses o missatges feridors, fotos o comentaris compromesos o també excloure algú de les xarxes socials o altres mitjans de comunicació.

Aquesta realitat porta molts pares a témer la relació dels fills amb una tecnologia que consideren perjudicial, però de la qual no poden prescindir. Per sort, igual que existeixen pràctiques com el ciberassetjament escolar que poden afectar greument infants i adolescents, la innovació també s’ha posat al servei de la seva prevenció.

Són molts els projectes tecnològics que han sorgit en els últims anys i que permeten combatre el ciberassetjament gràcies a un bon ús de la tecnologia. Des del programa de control parental fins a aplicacions que faciliten el report de casos d’assetjament escolar de manera anònima, aquestes cinc eines usen tecnologia per evitar el ciberassetjament escolar.

L’assetjament escolar està tan normalitzat que de vegades és difícil reconèixer si una conducta entra dins aquesta categoria. Aquest problema de percepció és encara més greu en el cas del ciberassetjament escolar, que es desenvolupa en un context digital i fins i tot permet al ciberassetjador quedar en l’anonimat.

Per ajudar els centres educatius a detectar com més aviat millor els casos de ciberassetjament i frenar-ne l’expansió ha sorgit Andrea, una app desenvolupada en col·laboració amb l’Ajuntament de València. Andrea envia alertes anònimes relacionades amb diferents tipus d’assetjament escolar, tant físic com verbal o ciberassetjament.

També permet obrir un xat anònim que atendran professionals educatius. D’aquesta manera, els alumnes que vulguin informar de pràctiques d’assetjament escolar no només tenen una manera segura de fer-ho, sinó que poden rebre informació d’adults especialitzats que els ajudaran a resoldre els seus dubtes.

Gràcies a aquest tipus d’eines, és més senzill que els casos d’assetjament que queden ocults darrere les xarxes socials o xats d’alumnes surtin a la llum.

Una de les raons per les quals els infants i adolescents pateixen les conseqüències del ciberassetjament escolar és perquè desconeixen com protegir la seva privacitat a internet. Un problema que s’agreuja davant les múltiples cares que té el ciberassetjament escolar i que van des del sexting fins a l’assetjament en xarxes socials o també la suplantació d’identitat.

Formar infants i adolescents sobre privacitat a internet és bàsic per prevenir el ciberassetjament. I la millor manera de fer-ho és amb un videojoc.

SmartPRIVIAL és una mena de ruleta de la fortuna en forma d’app que planteja preguntes al voltant de cinc temes rellevants: privacitat online en un sentit ampli, ús de la càmera web, els reptes que planteja el sexting, la seguretat dels smartphones i la gestió de xarxes socials.

Un altre videojoc que ajuda a aprendre conceptes sobre seguretat online és SpaceShelter. Desenvolupat per Google, permet aprendre bons hàbits que ajuden a reforçar aquest aspecte mentre es pilota una nau espacial. Per exemple, com construir una contrasenya “a prova de pirates espacials” o com fer configuracions que reforcin la privacitat.

Igual que ajuden els fills a fer els primers passos, pares i mares poden acompanyar-los en la relació amb la tecnologia. L’objectiu consisteix a fomentar hàbits saludables que els ajudin a quedar-se lluny d’amenaces com el ciberassetjament escolar. En aquest sentit, el control parental és una eina molt potent.

Un exemple d’aplicació de control parental és Qustodio, que permet exercir supervisió sobre diversos aspectes de l’ús de la tecnologia per part dels infants. Per exemple, facilita l’establiment de límits de temps, bloqueja aplicacions perilloses i permet monitorar tant les publicacions en xarxes socials com els contactes telefònics per detectar i bloquejar ràpidament possibles assetjadors. També ofereix consells per ensenyar els infants a protegir-se’n.

Les mateixes xarxes socials, conscients del problema que pot representar el discurs d’odi per al benestar dels usuaris, han habilitat configuracions que permeten filtrar i ocultar comentaris intimidatoris o reduir el contacte amb persones ofensives. Aquesta és una eina molt útil per prevenir els efectes del ciberassetjament escolar.

Per exemple, la funció Limits d’Instagram limita el contacte amb persones que arriben a un perfil només per fer comentaris ofensius. Per la seva banda, TikTok té una funció per evitar la publicació d’aquest tipus de comentaris en els vídeos que es pugen a la plataforma. Aquesta xarxa social també permet personalitzar el filtre amb paraules clau que es van triant i afegint.

Entre les innovacions desenvolupades per prevenir el ciberassetjament escolar hi ha l’ús de realitat virtual. Un exemple d’això és Assignatura Empatia, un programa per formar els alumnes gràcies a l’ús d’ulleres de realitat virtual.

Aquesta tecnologia destaca per la possibilitat que ofereix als alumnes de posar-se en la pell dels que pateixen tant assetjament escolar com a ciberassetjament. En el cas d’Assignatura Empatia, ho fa mitjançant el visionat de vídeos que reprodueixen experiències relacionades amb els dos problemes. A més d’ajudar a formar els alumnes, aquest recurs és especialment valuós per fomentar la mediació i ajuda entre ells.