CIRBE: què és i com puc sol·licitar el meu informe

Estàs pensant a comprar una casa? Creus que és hora de canviar de cotxe? Se t’ha acudit una gran idea que vols materialitzar en un negoci?

En aquest cas, el més probable és que hagis de recórrer a una entitat financera per sol·licitar una hipoteca o préstec i el primer que faran allà serà comprovar el risc de l’operació. Aquí és on entra en joc la CIRBE. Molt atent a aquest article, perquè aquí t’explicarem en què consisteix la CIRBE, decisiva a l’hora que t’aprovin la sol·licitud.

La Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (també anomenada CIR) és una base de dades en què figura tota la informació relativa a préstecs, crèdits, avals i garanties que cada entitat declarant manté amb els seus clients. És a dir, la CIRBE mostra la situació dels clients i permet veure el risc que tenen les seves sol·licituds.

Hi som tots, en aquest registre? No. Per constar a la CIRBE, el client ha d’arribar a un límit mínim en crèdits, préstecs personals, garanties o avals contractats amb una entitat financera. Fins al 2020, el límit era de 9.000 €, però actualment aquest límit mínim és de 1.000 €, per la qual cosa les quantitats inferiors no computaran.

Què vol dir això? Doncs que si tens un préstec de 800 € amb una entitat financera, no figuraràs a la CIRBE. Però hi ha una cosa més. Podries tenir crèdits, préstecs, avals i garanties amb diverses entitats financeres i, si cadascuna és inferior a 1.000 €, no constaries en el registre.

És a dir, si tens un préstec de 2.000 euros amb un banc, constaràs a la base de dades CIRBE, però si tens 3 préstecs de 700 euros en entitats diferents, encara que sumin 2.100 euros, aquesta informació no hi constarà.

Encara que a primera vista podria semblar-ho, la CIRBE no és un fitxer de morosos. Es tracta d’un informe agregat sobre els titulars amb els quals l’entitat manté alguna mena de risc. Els bancs necessiten conèixer aquesta informació per avaluar el risc de les operacions, per la qual cosa la CIRBE l’hi envia mensualment.

Hi ha dos tipus d’informes de risc:

• Agregat mensual per a les entitats: aquí consta el total de l’import per cada préstec, el document canviari o de crèdit disposat, els tipus de garanties i els terminis. A més a més, el Banc d’Espanya pot proporcionar a les entitats, amb sol·licitud prèvia, informació sobre les operacions de risc que el titular hagi sol·licitat algun cop en la seva vida o si hi figura com a obligat a un pagament.
• Informe de riscos detallat per a cada operació: aquest informe s’elabora únicament per al titular i és més detallat que l’anterior. Això serveix com a registre de deutes i fa possible, per exemple, consultar l’estat actual d’un deute.

En primer lloc, hem de tenir en compte que aquesta informació és, alhora, pública i confidencial. Què vol dir això? Doncs que, d’una banda, s’hi pot accedir gratuïtament quan es refereix a un mateix i, de l’altra, que no està permès accedir a la informació d’altres clients a causa de la protecció de dades. Per tant, només podran sol·licitar-la:

• Qualsevol persona física o jurídica, que podrà conèixer les dades declarades a la CIR a nom seu accedint a la sol·licitud d’informes de riscos pels titulars i fent una sol·licitud d’informe de riscos.
• Qualsevol entitat declarant o intermediari de crèdit immobiliari (art. 4.5 de la Llei 5/2019), que podrà demanar informació concreta d’un titular si aquest li sol·licita una operació de risc o figura com a obligat al pagament o garant.