El dòxing consisteix a fer pública informació privada d’una persona sense el seu consentiment. Es tracta d’un delicte que vulnera les lleis de protecció de dades i també altres lleis relacionades amb la dignitat humana o l’honor.
Sempre hem de tenir present que la informació que compartim a Internet pot ser utilitzada en contra nostra. En un món predominantment digital, convé ser més conscients de l’ús que fem d’Internet i també dels fluxos de dades que compartim amb el món, incloent-hi l’offline.
El dòxing consisteix en la desanonimització pública d’una persona en línia. Això suposa fer públiques dades privades d’una persona, que d’aquesta manera esdevé la víctima d’un delicte. En l’actualitat, el dòxing es considera una mena de ciberassetjament i la persona ciberdelinqüent que exerceix el dòxing rep el nom de doxer.
Fins avui, s’han vist tota mena de casos de dòxing i tota mena de víctimes: atacs a activistes mediambientals mitjançant la publicació de la seva adreça postal per a l’assetjament massiu; xantatges relacionats amb la publicació d’imatges íntimes; i, sovint, assetjament a exparelles a través d’amenaces.
Tot i que la majoria de la gent no es considera prou interessant per ser víctima d’aquests delictes —un de cada tres joves s’autoconsidera «mundà» en aquest sentit—, la realitat és que tothom pot ser víctima del dòxing.
El terme doxing prové de dropping dox —dox és l’abreviatura per a un document des dels orígens de la xarxa i ara és sinònim de «revelar informació», segons el diccionari Oxford—. En català, l’anglicisme doxing s’ha catalanitzat com a dòxing o doxejar.
El doxer pot compartir una gran varietat de dades sobre la víctima, com ara noms legals complets, documents d’identificació, adreces postals —tant residencials com laborals—, números de telèfon, comptes de xarxes socials, números administratius com el de la Seguretat Social, documents oficials, fotografies personals, etc.
També és dòxing vincular diversos d’aquests elements. Per exemple, és legal publicar a les xarxes una fotografia d’un vehicle envaint la vorera perquè «un número o placa de matrícula, per bé que identifica un vehicle, en cap cas identifica una persona», segons l’Audiència Nacional. Tanmateix, publicar la mateixa fotografia amb el nom de la persona que condueix o que és propietària del vehicle sí que és dòxing i pot ser un delicte.
El 1993 es van donar els primers casos de dòxing registrats a la premsa, quan un grup de terroristes va assassinar vuit metges gràcies a la informació publicada a les xarxes.
Segons relata el professor David M. Douglas a «Doxing: a conceptual analysis» (2016), els motius del dòxing són molt variats. Per exemple, el «desig de posar al descobert una irregularitat i exigir responsabilitats a un infractor», però també el d’«humiliar, intimidar, amenaçar o castigar la persona identificada». És el cas de Roshen, que va publicar una ressenya desfavorable d’un local, els responsables del qual, que sabien l’adreça del lloc on vivia Roshen, la van fer pública a les xarxes amb l’objectiu d’esperonar els seus clients fidels a atacar-lo.
El 2014 va ser molt conegut un cas de denúncia pública de dos oficials xinesos que havien fet servir fons públics per pagar viatges a atraccions turístiques. La publicació de diversos documents va constituir dòxing. Paradoxalment, aquest delicte va ajudar a detenir aquestes dues persones corruptes.
L’any 2017, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre abusos contra dones a Internet, i una de les conclusions va ser que el 26 % de les dones havien estat víctimes de dòxing. La desenvolupadora Zoë Quinn va ser una de les primeres professionals a patir aquest ciberassetjament i delicte quan el 2014 el seu exnuvi Eron Gjoni va publicar detalls de la seva relació en un blog. D’aquell abús, en va sorgir Crash Override Network, grup de suport a víctimes d’assetjament online.
Malgrat que totes les persones som vulnerables, hi ha maneres de minimitzar el risc de ser doxejat o doxejada. Kaspersky considera que és millor «reduir la probabilitat d’una filtració de dades que lluitar amb les seves conseqüències». Per fer-ho, proposa una estricta política que consisteix a mantenir les dades personals fora d’Internet.
També s’aconsella reduir al mínim la petjada digital amb dades personals per disminuir el risc d’exposició. Per exemple, una simple fotografia de les teulades a tocar del nostre habitatge pot ser una dada personal. Per descomptat, aquesta pràctica inclou els xats privats.
En resum, a través d’Internet mai no hem de compartir informació privada que ens pugui posar en risc. Tampoc no hem de deixar enceses connexions, com ara el Bluetooth, per evitar accessos indesitjats als nostres dispositius electrònics que puguin acabar en un robatori d’informació.
Tanmateix, tot i que el dòxing és un delicte digital, la majoria de les dades s’obté offline i a través de persones de l’entorn de la víctima. Dit d’una altra manera, fora d’Internet també caldrà tenir cura i vigilar a qui facilitem segons quina informació, perquè aquesta persona podria publicar-la a les xarxes.
Què has de fer si descobreixes que has estat víctima de dòxing? Atès que és un delicte, el primer pas és documentar tota l’evidència, de tal manera que després sigui possible presentar una denúncia en una comissaria de policia o davant l’òrgan de seguretat corresponent.
A continuació, es recomana bloquejar els comptes socials per redduir l’exposició davant agressors i també cercar l’ajut d’amics i familiars. És habitual que les víctimes del dòxing necessitin atenció psicològica després dels atacs, per la qual cosa aquest punt és molt important.
