El canvi climàtic fa anys que ofereix senyals alarmants. El futur del planeta està en joc, per això 195 països es van conjurar per frenar-lo. Era el desembre de 2015 i, l’escenari, la 21a Conferència del Clima de l’ONU, que se celebrava a París. Tres anys més tard, a la Conferència del Clima número 24 (COP24), celebrada a Katowice (Polònia), es van fixar les regles per comprovar si els països compleixen o no els compromisos adquirits a l’Acord de París.
Encara que pugui sonar a argot burocràtic, l’acord al qual es va arribar a Katowice tindrà una gran transcendència. Fixa les regles en àrees com l’establiment i seguiment dels plans nacionals de reducció d’emissions contaminants, o com saber si l’acció global pel clima és realment efectiva.
L’acord al qual es va arribar a Katowice comprèn unes regles del joc que els països hauran de complir. La qüestió és que no ho podran fer sols. La col·laboració de ciutadans, societat civil i empreses és primordial en aquest sentit. Tant és així que centenars de companyies, inversors i ciutats van reclamar als governs, a través d’una declaració conjunta, que estableixin objectius i terminis que siguin ambiciosos i clars per prendre mesures que ajudin a actuar davant de l’escalfament global.
Però la COP24 de Katowice també ha revelat algunes claus que marcaran la manera de fer negocis en el futur i que tenen molt a veure amb l’actitud de les companyies davant del canvi climàtic.
Una mostra del compromís de CaixaBank en aquesta qüestió és la recent adhesió de VidaCaixa i CaixaBank Asset Management a Climate Action +100, una iniciativa liderada per inversors que impulsa el diàleg amb les companyies del món amb més nivells d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Tal com destaca la consultora KPMG, encara que els canvis en el panorama polític internacional hagin portat alguns països a mostrar les seves reticències a l’hora de frenar les emissions globals de carboni, la gran majoria dels signants continuen a bord de l’Acord de París.
Aquestes nacions hauran de trobar una manera de finançar i complir amb els seus compromisos de reducció de carboni. Per aconseguir-ho, hauran d’establir polítiques que accelerin la transició energètica i estimulin la inversió. Això significa, al seu torn, que les empreses hauran de continuar tenint en compte la transició energètica com a factor clau de les seves estratègies per poder complir amb aquestes polítiques energètiques.
Potser una de les conclusions de Katowice més importants per a les empreses la va sintetitzar una estudiant sueca, Greta Thunberg, que va prendre la paraula en nom d’un moviment d’escolars pel clima.
Greta es va adreçar als líders presents a Katowice per llançar-los una advertència: si no prenen mesures, els votants i consumidors del futur ho faran per ells: “Dieu que estimeu els vostres fills, però els esteu robant el futur davant dels nassos. Fins que no us centreu en el que cal fer i seguiu fent-ho en el que és políticament possible, no hi haurà esperança. No hem vingut aquí a demanar als líders mundials que ens escoltin. Hem vingut a fer-vos saber que el canvi ja està de camí, us agradi o no”.
Es tracta d’una afirmació que els inversors ja tenen molt present. Tal com assegura KPMG, aquests actors tenen cada vegada més en compte que el valor futur de les seves inversions es pot veure afectat per un clima extrem i les dinàmiques canviants d’una economia global en procés de descarbonització. Per això, demanaran a les empreses cada vegada més informació sobre les mesures que estan adoptant per adaptar-se a aquestes realitats.
Com és d’esperar, les generacions més joves també són cada vegada més exigents amb tot el que està relacionat amb el futur del planeta. Per aquesta raó, les empreses, sobretot les dirigides als consumidors, notaran cada vegada més pressió per part dels seus propis clients. No només els demanaran un posicionament clar respecte al canvi climàtic, sinó també que demostrin que, efectivament, estan prenent mesures per reduir o eliminar les seves emissions de carboni.
Totes aquestes circumstàncies subratllen la importància que tindran les polítiques ecològiques dins de les empreses en els pròxims anys. El seu compromís amb aquesta missió va quedar patent en les reivindicacions d’objectius i dates clares per adaptar les seves polítiques de responsabilitat mediambiental als acords que subscriguin els països.
Tanmateix, les reclamacions del món empresarial no es van quedar aquí: també van sol·licitar una regulació sòlida que millori la fiabilitat de les dades sobre reducció d’emissions que ofereixen els governs. Així mateix, es va demanar que el funcionament dels mercats de drets d’emissions de carboni i el finançament climàtic siguin més transparents.
Mentrestant, la Unió Europea ja es va comprometre a Katowice a endurir els seus objectius d’eficiència energètica de cara al 2030 (un augment d’almenys el 32,5%), d’ús d’energies renovables (fins al 32%) i de l’ús de combustibles renovables per al transport (14%). Per aconseguir aquestes metes, caldrà que les empreses apostin decididament per estratègies que ajudin a frenar el canvi climàtic. Una línia d’acció que, tal com ha quedat patent, serà determinant tant per al rendiment futur d’aquests negocis com per al del planeta.
Fonts: KPMG, El País, RTVE, Unió Europea
