Fer front al canvi climàtic s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre present. La necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i evitar que la nostra atmosfera es continuï escalfant és, cada vegada més, una prioritat.
Durant les últimes setmanes, l’atenció es va centrar en la cimera del clima que es va celebrar a Egipte. Ha arribat l’hora de fer-ne balanç: aquestes han estat les principals conclusions de la COP27, juntament amb els avenços que s’han pactat per fer front a l’escalfament global i les seves conseqüències.
La vint-i-setena COP es va celebrar aquest any a la ciutat egípcia de Sharm Al-Sheikh entre els dies 6 i 20 de novembre. El calendari oficial marcava com a data final el dia 18, però les reunions es van allargar davant la dificultat d’arribar a acords sobre alguns dels objectius principals de la cimera: crear un mecanisme de compensació per pèrdues i danys, i avançar en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Finalment, la COP27 va acabar sense fer un pas enrere respecte als avenços assolits en la cimera anterior, celebrada a Glasgow. L’èxit principal de les negociacions va ser la creació d’un acord que pot determinar el futur dels països en vies de desenvolupament més vulnerables davant el canvi climàtic.
Un dels èxits principals d’aquesta COP va ser la creació d’un fons de compensació per posar fi a les injustícies que envolten el canvi climàtic. El seu objectiu és que els països rics —els que més han contribuït a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle durant la història— compensin les pèrdues i els danys que el canvi climàtic ha causat —i continuarà causant— als països en vies de desenvolupament.
Aquests països són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic en forma d’huracans, sequeres o la pujada del nivell del mar, per exemple, malgrat ser els que menys hi han contribuït mitjançant l’emissió de gasos. Aquest any, van reclamar amb força que es fes justícia climàtica.
Un dels èxits principals d’aquesta COP va ser la creació d’un fons de compensació per posar fi a les injustícies que envolten el canvi climàtic. El seu objectiu és que els països rics —els que més han contribuït a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle durant la història— compensin les pèrdues i els danys que el canvi climàtic ha causat —i continuarà causant— als països en vies de desenvolupament.
Aquests països són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic en forma d’huracans, sequeres o la pujada del nivell del mar, per exemple, malgrat ser els que menys hi han contribuït mitjançant l’emissió de gasos. Aquest any, van reclamar amb força que es fes justícia climàtica.
Un altre dels grans objectius de la COP27 consistia a endurir les mesures per abandonar l’ús dels combustibles fòssils, que són els responsables principals de l’escalfament global. Tanmateix, en aquest aspecte no va haver-hi acord. La cimera va posar de manifest les dificultats existents per trobar un consens en un context marcat per la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.
Durant les negociacions, fins i tot es va arribar a plantejar la possibilitat d’abandonar l’objectiu de mantenir la pujada de la temperatura global el més a prop possible d’1,5 ºC respecte als nivells preindustrials. D’acord amb el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), superar aquest límit pot multiplicar els riscos associats amb l’escalfament global.
Actualment, l’escalfament ja ha arribat a 1,1 ºC, per la qual cosa qualsevol acció per evitar que aquest segueixi augmentant és important. Finalment, els països signants van acordar seguir-se cenyint a aquest objectiu marcat a l’Acord de París, però, llevat d’algunes excepcions, no van presentar nous plans per augmentar la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle.
