Economia digital: la revolució global de les dades

Temps de Lectura: 5 minutos

CaixaBank

El 1880, John Adams, segon president dels Estats Units, va signar una llei per crear una biblioteca que “contingui tants llibres com siguin necessaris per al Congrés”. Avui dia, aquest centre compta amb 158 milions de documents i s’ha convertit en el principal repositori del que s’ha publicat als EUA durant els últims 150 anys. Aquesta quantitat d’informació és insignificant si la comparem amb la que gestiona Walmart, el gegant nord-americà de la distribució, i és que cada hora es produeixen en aquesta companyia un milió de transaccions.

Actualment, ens trobem davant d’un nou paradigma derivat de la digitalització de la informació, que té, lògicament, efectes sobre l’economia i el món empresarial. El dossier de ”la Caixa” Research “L’economia digital: la revolució global de les dades”, d’Álex Ruiz i Gerard Masllorens del Departament de Macroeconomia,  Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de l’entitat, analitza quins canvis implica aquest nou context en l’economia i les empreses.

Què és l’economia digital?

El 2013, IBM estimava que el 90% de les dades disponibles al món en aquell moment s’havien creat durant els últims dos anys. Aquesta enorme magnitud de dades suggereix el naixement d’una forma revolucionària de crear i de gestionar la informació. Això és el que es coneix avui dia com l’economia digital. Es caracteritza per l’ús de tecnologies digitals i pivota sobre tres pilars bàsics: les infraestructures (hardware, software, etc.), els processos organitzatius (l’eBusiness) i els fluxos de bèns i serveis (l’eCommerce).

Cada dia són més les empreses que utilitzen aquestes tecnologies digitals. Tanmateix, encara trobem diferents grups d’empreses que les utilitzen en major o menor mesura:

1. Sectors “purs”: són aquells la raó de ser dels quals és l’economia digital. S’han creat en aquest entorn, per la qual cosa no es podrien concebre sense la digitalització. Dins d’aquest grup trobem empreses com Facebook o Google.
2. Sectors “revolucionats”: són aquells que, encara que existien abans de la revolució digital, han experimentat una transformació total, tant pel que fa al seu producte bàsic com als elements restants de la cadena de valor. Encaixen en aquesta categoria sectors com les telecomunicacions, l’edició, l’educació o els mitjans de comunicació.
3. Sectors “tradicionals”: són aquelles empreses la cadena de valor de les quals no s’ha vist alterada en l’essencial.

Les dades mostren que la importància dels sectors purs i revolucionats està augmentant de manera significativa amb la digitalització de la informació. En particular, es disposa de nombroses evidències que el creixement dels fluxos de dades globals és substancial en aquest canvi. I n’hi ha per a això i per a molt més, perquè en el temps que has llegit aquest post, Walmart ha gestionat 20 noves Biblioteques del Congrés.

Per conèixer més sobre l’economia digital, et convidem a llegir el Dossier de l’Informe de juliol-agost de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.