Economistes amb el Nobel: Franco Modigliani

L’any 1985, després de gairebé 50 anys dedicant-se a l’estudi de l’economia, Franco Modigliani va rebre amb 67 anys un dels reconeixements més importants de la seva carrera, el premi Nobel d’Economia, per la seva aportació en l’estudi del funcionament dels mercats financers i en la conscienciació sobre l’estalvi domèstic. Després de rebre la notícia sobre el premi, l’economista va reconèixer que se sentia molt feliç: “Estic encantat per aquest reconeixement a la meva feina. És una manera preciosa de culminar la meva carrera”.

L’economista italià, que va exiliar-se als Estats Units per fugir de la repressió com a conseqüència dels seus treballs antifeixistes, va estudiar a la New School for Social Research. Més endavant va treballar com a professor al New Jersey College for Women i com a instructor d’economia i estadística al Bard College de la Universitat de Columbia de Nova York. No va començar a treballar al Massachusetts Institute of Technology (MIT), on va desenvolupar la resta de la seva carrera, fins a l’any 1962.

La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va destacar la seva teoria del cicle vital, una hipòtesi basada en la gestió de l’estalvi per a la jubilació. Tot va començar el 1953 amb el seu estudiant i company Richard Brumberg, amb qui va escriure “Life Cycle Hypotesis of Saving”, és a dir, la hipòtesi d’estalvi del cicle de vida. Amb aquesta teoria, pretenien transformar l’enfocament sobre els diners i l’estalvi per conscienciar als ciutadans sobre la importància del benestar econòmic futur i de tenir una bona cultura de l’estalvi.

Aquesta teoria observa que tothom compleix un cicle de vida pel que fa als estalvis: comencem a acumular diners quan comencem a treballar d’adults fins que ens jubilem, moment en què es consumeixen tots els nostres estalvis. Després d’analitzar aquest fet, tots dos economistes van arribar a la conclusió que els individus estalviaven durant les èpoques de bons ingressos i gastaven menys d’allò que es podien permetre per gastar més d’allò que ingressen durant les èpoques en què s’ingressen menys diners.

Quan va saber que havia aconseguit el premi Nobel, Franco Modigliani va decidir portar a terme la seva teoria del cicle vital: “Utilitzaré la dotació del premi d’acord amb les meves teories, segons les quals no gastaré els 225.000 dòlars de cop, sinó que ho faré gradualment durant la meva vida. Això és el que fa la gent segons la meva teoria: mantenir uns nivells constants de consum durant tota la seva vida”.

Per analitzar les finances corporatives, Franco Modigliani va col·laborar amb el premi Nobel d’Economia del 1990, Merton Miller, per desenvolupar una teoria que portaria el nom de tots dos economistes, la teoria Modigliani-Miller. amb la qual van desmuntar la hipòtesi àmpliament establerta durant aquella època, que afirmava que, per a les empreses, era millor finançar-se mitjançant emissions de capital que no pas amb emissions de deute.

La teoria Modigliani-Miller deia que no importa si el capital d’una empresa prové de l’emissió d’accions o de deute. Anys més tard, va estendre l’anàlisi per concloure que la política de dividends d’una empresa també és indiferent per calcular el seu valor.

Encara que inicialment molts d’economistes no la van acceptar, avui dia la teoria Modigliani-Miller conforma una de les bases del pensament modern de l’estructura del capital. A més, és una de les teories més importants quan es cursen estudis relacionats amb l’economia.

Franco Modigliani va morir sobtadament d’un atac cardíac el 2003 amb 85 anys a Massachusetts. Tanmateix, els seus estudis i les seves teories sobre l’economia segueixen vives. De fet, els seus treballs són una de les bases més importants tant per a les finances corporatives com per als mercats financers i de capitals. El seu estudi incansable sobre l’estalvi domèstic i els mercats financers l’han convertit en un dels economistes més importants del segle XX.

A més de Franco Modigliani, existeixen més economistes destacats que han deixat una empremta en el seu àmbit. Descobreix la nostra sèrie d’articles sobre Economistes amb el Nobel.