ECONOMIA

Economistes amb Nobel: Joseph E. Stiglitz

Temps de Lectura: 5 minutos

Economistes amb Nobel: Joseph E. Stiglitz
Avatar

CaixaBank

20 Març, 2018


El 10 d’octubre del 2001, quan l’«Operació Llibertat Duradora» contra l’Afganistan acabava de començar, la Reial Acadèmia de Ciències sueca va anunciar la concessió del Premi Nobel d’Economia a tres analistes nord-americans —George A. Akerlof, A. Michael Spence i Joseph E. Stiglitz— «pels seus treballs sobre els mercats amb asimetria d’informació».

Format a la Universitat de Chicago, Stiglitz va fer el doctorat al MIT, va ser investigador a la Universitat de Cambridge i, posteriorment, professor a les universitats de Yale, Duke, Stanford, Oxford, Princeton i Colúmbia, on continua impartint classes en l’actualitat.

Tanmateix, la seva gran projecció pública, a més de pel Nobel, cal atribuir-la sobretot als llocs de caràcter polític que ha ocupat: entre 1995 i 1997 va ser president del Consell de Consellers Econòmics en l’administració del president Bill Clinton, i entre 1997 i 2000, vicepresident i economista cap del Banc Mundial. També ha estat membre del Grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC) i de la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials.

La informació asimètrica

Joseph Stiglitz, a qui l’Acadèmia sueca va considerar com «un dels fundadors de l’economia del desenvolupament modern», va demostrar que la informació asimètrica és fonamental per entendre molts fenòmens dels mercats, com ara la desocupació i les polítiques creditícies. I és que «moltes de les seves contribucions han transformat la manera en què els economistes pensen respecte del funcionament dels mercats», va afegir la institució que concedeix els premis Nobel.

Els mercats amb asimetria d’informació són aquells en què els diversos agents que actuen sobre un mateix mercat manegen nivells diferents d’informació que marquen les seves decisions. Són mercats d’informació asimètrica, per exemple, aquells en què els prestataris tenen millor informació que els prestadors sobre les seves possibilitats de reemborsament d’un crèdit, o aquells en què la junta directiva d’una companyia té més dades sobre la seva rendibilitat que els seus accionistes.

Amb els seus treballs, fets sobretot durant la dècada dels 70, Stiglitz va demostrar que un agent sense informació és capaç de captar la informació d’un agent més ben informat i de fer-la servir en benefici propi.

Un economista keynesià

Considerat generalment un economista de l’escola de pensament de la Nova Economia Keynesiana, és un dels economistes més influents del món —va ser el més citat el 2008—. Stiglitz és autor de nombroses publicacions tècniques, però també de llibres divulgatius com ara Whiter Socialism (1996), El malestar de la globalització (2002, reeditat fa poc) o Com podem fer funcionar la globalització? (2006).

A la fi del 2016 vam tenir l’oportunitat de veure’l en directe en el marc del cicle de conferències impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” en què, juntament amb l’exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, va tractar l’estat actual de l’euro.

Accepto les condicions d'ús.