Economistes amb Nobel: Milton Friedman

Friedman va cursar els seus estudis de Ciències Econòmiques a la Universitat de Rutgers durant els anys més durs de la Gran Depressió. El 1946 va obtenir el doctorat a la Universitat de Colúmbia. És considerat “pare” i màxim representant de la Universitat de Chicago, on va treballar com a professor de Teoria Econòmica.

Friedman va ser un dels defensors més actius del lliure mercat. Aleshores, el keynesianisme econòmic, promogut per l’economista John Keynes, dominava la política nord-americana. Keynes creia que, per evitar les crisis econòmiques, l’Estat havia d’intervenir en l’economia mitjançant l’augment de la despesa i el control dels tipus d’interès. Justament el contrari del que pensava Friedman, qui sostenia que el mercat era l’única font de riquesa i que els beneficis de les empreses eren els únics generadors del creixement econòmic. A més, opinava que aquests beneficis només es produirien quan el mercat funcionés amb total llibertat.

Amb la “Història d’un Llapis” l’economista va explicar de manera magistral els diferents passos que s’han de seguir durant el procés productiu. En aquesta història, Friedman destaca la diversitat de factors que han de cohesionar entre si. Conclou el seu discurs defensant la importància del lliure mercat perquè tot pugui confluir i així poder gaudir d’una gran diversitat de productes.

Friedman defensava que la llibertat econòmica havia d’anar acompanyada de la llibertat política. “Al que jo dono suport no és a la democràcia, sinó a la llibertat individual. Una societat en què els individus cooperin entre ells” deia l’economista. Els seus raonaments van servir com a base de les polítiques neoliberals que van adoptar alguns països. El Govern xilè de Pinochet va ser un dels més influenciats i va posar en pràctica les seves idees.

El març de 1975 Friedman va visitar Xile. Durant els sis dies que va ser-hi, va fer diferents conferències, seminaris i activitats, entre els quals es va incloure una reunió amb el general Pinochet. Aquest viatge no va passar desapercebut en l’àmbit internacional. Durant els anys següents, es van organitzar diferents manifestacions en contra seva i fins i tot alguns diaris van crear diversos moviments de protesta.

Friedman va morir el 2006 als 94 anys. Al llarg de tota la seva trajectòria va defensar el liberalisme econòmic, deixant rastre en gairebé tots els economistes neoliberals, i fins i tot el seu model va influir en els governs de Margaret Thatcher (Regne Unit) i Ronald Reagan (Estats Units). D’aquest últim, en va ser assessor econòmic, així com també ho va ser amb anterioritat de Richard Nixon.

Amb partidaris i detractors, Friedman ha passat a la història de l’economia, així com també ho van fer altres economistes amb Nobel com Joseph E. Stiglitz i James Tobin.