El Alcoraz, l’estadi dels ascensos que va arribar fins a Primera Divisió

El feu de la Sociedad Deportiva Huesca es va aixecar el 1972. Marcat pels diferents ascensos de categoria del conjunt d’Osca, acaba d’ampliar la seva capacitat de més de cinc mil espectadors a gairebé vuit mil. Des de la directiva es va plantejar invertir gran part del seu capital en la construcció d’un aparcament, una sala vip i millors condicionaments gràcies a la primera campanya en Primera Divisió.

La ciutat d’Osca és una de les capitals de província més petites d’Espanya. Poc més de 50.000 habitants transiten pels seus carrers i la seva província supera escassament els 200.000 habitants. Si entenem el petit nucli que constitueix aquest municipi de l’alt Aragó i el seu arrelament històric, hem de fixar-nos en el seu gran escut, el de la Sociedad Deportiva Huesca. Aquest club, actualment en la màxima categoria del futbol espanyol, és l’orgull més gran d’una ciutat que comprèn que els somnis arriben a complir-se. Aquest reportatge tracta sobre aquest teatre on es compleixen els somnis, que no és el d’Old Trafford, sinó el d’El Alcoraz.

Recull la història que cap a finals del segle XI es va produir la conquesta cristiana d’Osca de mans dels exèrcits musulmans. Aquell capítol va quedar gravat com la Batalla d’Alcoraz, de la qual prové el nom de l’estadi on es reuneixen cada 15 dies els aficionats d’aquest emblemàtic club.

El Alcoraz es va inaugurar el 16 de gener de 1972 i, gràcies als diferents ascensos de categoria que ha viscut el club, la directiva ha pogut ampliar el nombre d’espectadors en dues mil places més fins a arribar a 7.638, un nombre ambiciós tenint en compte la població que acull l’estadi. A més, els triomfs esportius també han permès l’execució de millores en les instal·lacions i accessos al recinte esportiu en temps recents.

De fet, l’últim projecte d’ampliació es va materialitzar després de l’històric ascens a Primera Divisió. El projecte, coordinat per l’arquitecte Ignacio Lacaral i al qual han participat diverses empreses locals i 200 empleats, ha estat motor de riquesa i treball i suposa una remodelació amb diverses fases: zones vip, cabines, millors vestidors; a més d’una de les grans novetats que han redefinit El Alcoraz com un estadi «a l’anglesa» amb la implantació de banquetes a la grada de Preferència.

També s’ha augmentat la capacitat dels fons: a la zona nord s’ha construït una tribuna nova, mentre que la zona sud compta amb una grada supletòria coberta. Un somni en forma de Primera Divisió que no oblida els orígens en un camp sense aigua calenta, problemes elèctrics i sense graderia.

Sens dubte, l’equip viu un moment de somni que difícilment hauria imaginat el seu actual president, Agustín Lasaosa Laliena. Aquest habitant d’Osca fins als seus cognoms, com ell mateix expressa orgullós, va néixer fa 60 anys a la capital de la província i es va criar al costat dels seus avis en les proximitats de la plaça de toros i d’un complex esportiu, fet que va despertar en ell les seves dues grans passions: el futbol i la tauromàquia. Gols i capots que sempre l’han acompanyat i que van marcar des del primer moment el seu full de ruta.

Els primers records de Lasaosa es remunten a la seva família: pares i avis arrelats a la història d’un Huesca Fútbol Club que naixia el 1910; no va ser fins al 31 de març de 1960 quan l’equip va donar el pas i es va constituir com a societat esportiva. Els de la creu de Sant Jordi —un disseny que porten orgullosos a la seva equipació— entenen que el 2010 havien de celebrar el seu centenari i ningú els ho va impedir. Ningú és tan valent per rebatre una qüestió històrica com aquesta a un club que ha vist en les últimes dècades un creixement tan gran com pausat. «Hem de fer les coses bé i per això comptem amb la confiança d’entitats financeres com CaixaBank i institucions», relata el president del club.

Agustín Lasaosa rememora els seus dies com a aficionat en aquell estadi d’El Alcoraz que comptava amb gespa natural, un fet innovador en la seva primera dècada, en aquells moments en què un estadi de futbol poc s’assemblava als que trobem avui dia. «No existia grada, teníem un camp obert i l’aigua calenta escassejava, però teníem gespa», recorda el mandatari d’Osca. Aquell escenari arribava precedit d’altres, com el San Jorge o el Villa Isabel, però seria el 1972 quan l’afició blaugrana començaria una altra història amb un equip d’una petita ciutat disposada a tot.

Avui dia el Huesca compta amb set mil aficionats que omplen les seves grades cada jornada que el club juga: «Un nombre alt si tenim en compte que som una ciutat de 50.000 persones. Si Madrid o Barcelona ho analitzessin d’aquesta manera, sortiríem guanyant. Aquí es penja el cartell de “no hi ha entrades” cada 15 dies. Ja no és només la ciutat, és tota la província d’Osca i de ciutats properes a Aragó les que senten aquest equip i es desplacen amb una il·lusió tremenda», afegeix Lasaosa.

L’impacte econòmic que suposa que la S. D. Huesca jugui en Primera Divisió tampoc no ha passat desapercebut per als negocis de la ciutat. «En l’últim partit que vam viure aquí, davant l’Athletic Club de Bilbao, vam rebre més de 500 persones de fora, amb tot el soroll que fan i el bé que fan a la nostra hostaleria. El turisme al Pirineu també ha notat un increment significatiu. Ara ens coneixen en tots els països del món i sabem que més de sis milions de persones veuen els nostres partits».

Lasaosa afronta la seva tretzena etapa en la directiva del club, del qual també ha estat jugador i director esportiu. Va debutar amb 17 anys en un «moment especialment difícil. Que jugadors tan joves arribin a debutar amb l’equip de la seva ciutat, que amb prou feines té planter, en una localitat tan petita, era molt complicat. Vaig tenir la sort de jugar per primera vegada davant el Sabadell, amb empat final. Aquell Huesca jugava contra grans equips com l’Sporting de Gijón, el Celta de Vigo, el Terrassa, el filial del Barça… Hi havia només dos grups de Segona B perquè era una categoria estrenada feia poc i ja et pots imaginar el que era viure aquests duels a El Alcoraz», recorda el president. Després va signar pel Real Zaragoza, època en què reconeix que li van faltar oportunitats però que això no va frustrar la seva ambició de seguir batallant en els diferents estadis de tot el país. Jugava com a davanter i el seu gran moment va arribar en les files del Tenerife, amb què va marcar 24 gols.

Avui Lasaosa rememora la seva vida: «Mai no vam imaginar que arribaríem al moment en què estem ara, jugant contra els millors equips del món. Volíem sanejar l’equip, cosa que hem fet a base de sacrifici i fent bé les coses, però això és un somni». La Sociedad Deportiva Huesca compta en aquest exercici amb més de 50 milions d’euros de pressupost, una quantitat provinent de drets televisius i patrocinis com el de CaixaBank.

«A la seu principal de CaixaBank, ubicada en el cor de la plaça de la ciutat, tenim una promoció d’una targeta visa amb l’escut del club que permet que els aficionats tinguin certs privilegis. El compromís amb aquesta entitat és absolut», afegeix Lasaosa.

El director esportiu del club també recorda que, l’octubre de l’any passat, CaixaBank i la S. D. Huesca van escenificar el seu acord de patrocini amb la presentació de la tematització de l’oficina principal d’Osca, que va ser personalitzada amb la imatge del club i amb «fotos enormes d’alguns dels nostres jugadors» en els vidres exteriors.

La bona conjuntura econòmica en què es troba la Sociedad Deportiva Huesca ha permès que el pressupost es dediqui a millorar el club i la seva infraestructura com un model a mitjà i llarg termini. «Estem immersos en la construcció d’una ciutat esportiva i un aparcament amb capacitat per a 500 persones, millorar les instal·lacions d’El Alcoraz fins i tot amb una sala vip, remodelar l’estadi amb una sala de trofeus i un museu, instal·lar oficines… No pretenem gastar tot el nostre pressupost, però sí dedicar-lo en gran part a créixer com a club», explica Lasaosa, i afegeix: «Ens quedarà un estadi molt còmode i admirat per la nostra gent».

Aquest article forma part de la sèrie «Històries d’Estadis», que es publicarà al Blog de CaixaBank per mostrar els secrets dels principals camps de futbol de primera i segona divisió.