El clàssic i la premsa: treballant per a una audiència global

Diumenge vinent, a un quart de cinc de la tarda, Madrid i Barcelona seran dues ciutats atípicament tranquil·les. Hi haurà poc trànsit i poca gent al carrer. Es juga el clàssic. Aquesta és la rutina que es viu cada vegada que els dos gegants del futbol espanyol i mundial es veuen les cares. Una rivalitat històrica que, amb el pas dels anys, ha traspassat fronteres i s’ha convertit en una trobada d’abast global. I és que aquest és un partit que no només paralitza Barcelona i Madrid. Els ulls de mig món estaran pendents del que passi sobre la gespa del Camp Nou. Les xifres que mou el Barça-Reial Madrid parlen per si mateixes i són vertiginoses. El partit s’emetrà per 183 països, a 325 canals, i l’audiència potencial serà de 650 milions d’espectadors.

Els jugadors seran els grans protagonistes de la cita de diumenge a Barcelona. Per primera vegada en anys sense Cristiano Ronaldo i Lionel Messi cara a cara. Però la seva absència per motius ben diferents no ha reduït l’expectació. Perquè l’emoció del clàssic arribi a tots els racons del món hi haurà una legió de periodistes que ja fa dies que informen sobre tot el que l’envolta. És una cita especial. Per entendre la transcendència que té, només cal veure els recursos humans i materials que es destinen a cobrir el partit.

L’últim Barça-Madrid que es va jugar al Camp Nou va congregar 759 professionals de la comunicació entre les televisions (481 acreditacions), la premsa escrita (153), els fotògrafs (59) i les ràdios (46). Més enllà dels mitjans de comunicació convencionals, es va acreditar una vintena de periodistes que van elaborar contingut per a les xarxes socials. I aquesta és només una petita mostra de la gent que treballa cobrint el partit, perquè cal sumar-hi els professionals que segueixen tot el que passa des de les redaccions i els estudis de mitjans de comunicació de mig món.

Quan comenci el partit, tota l’afició estarà pendent de la retransmissió televisiva, que va incorporant tecnologies innovadores per acostar tot el que passa sobre la gespa. El Barça-Madrid és un esdeveniment de primera magnitud, i Mediapro i LaLiga posen tots els recursos que tenen al seu abast per oferir una experiència audiovisual que estigui al nivell dels grans esdeveniments esportius mundials. Diumenge vinent, com a l’últim clàssic, no s’escatimarà en mitjans. A diferència de la majoria dels partits de lliga, la producció de la trobada es farà utilitzant 30 càmeres amb resolució 4K-HDR situades a tots els punts de l’estadi i també en un helicòpter.

El partit dura 90 minuts, però la tasca de la premsa va molt més allà. Com es prepara un clàssic a les redaccions dels diaris, les ràdios i les televisions? Ferran Correas, cap de la secció Barça del diari barceloní L’Esportiu, ho detalla. “A diferència de les setmanes de partit normal, quan arriba un Barça-Madrid tot es planifica amb molta més antelació, perquè produïm més informació i els mitjans destinem més espai a explicar tot el que envolta la trobada”, explica el periodista, que també relata com és la feina de la premsa el mateix dia del clàssic: “En altres jornades, els mitjans ens activem poc abans del partit, però quan hi ha un duel així, tot s’explica minut a minut, des de primera hora del dia”.

Una altra de les grans diferències que hi ha entre el clàssic i un partit de lliga normal és el perfil dels professionals que el cobreixen. “Més enllà dels periodistes que seguim habitualment la informació dels dos equips, la zona de premsa s’omple amb molts més corresponsals estrangers,” explica Correas. I hi ha una dada que reflecteix molt bé aquesta realitat; un terç dels periodistes acreditats en l’últim clàssic (259) pertanyia a la premsa internacional: hi havia representats 75 mitjans de 22 països diferents.

L’eclosió de les eines digitals ha provocat un canvi en la manera com l’afició del Barça i el Reial Madrid d’arreu del món ha seguit el clàssic els últims anys. Les xarxes socials dels dos clubs, gestionades per periodistes i professionals de la comunicació, ja fa anys que fan un seguiment de tot el que passa en el dia a dia dels equips, especialment en cites transcendents com les de diumenge. Sobre la gespa del Camp Nou, precisament, hi haurà els dos clubs esportius amb més seguidors del món.

El Barça i el Madrid, que superen els 200 milions de seguidors sumant les tres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram), focalitzen les interaccions que es fan a través d’aquestes plataformes entre els clubs de la lliga. En el primer tram de temporada, el Barça ha generat 258,7 milions d’interaccions, una xifra que el Reial Madrid segueix de molt a prop (237,6 milions). Caldrà veure, això sí, com repercuteix en el seguiment del partit el fet que cap de les dues figures dels últims anys sigui present al clàssic, ja que Messi està lesionat i Cristiano Ronaldo ha marxat a la Juventus. “Entre el públic espanyol, no crec que això afecti, però en l’àmbit internacional repercutirà, ja que Messi i Ronaldo són dues icones globals i generen molta audiència per si mateixos”, analitza Ferran Correas.

Les xarxes socials, en qualsevol cas, no són només una plataforma perquè els clubs difonguin contingut. S’han convertit pròpiament en un canal de difusió. Els dos clàssics d’aquesta temporada, per exemple, es podran veure gratuïtament a través de Facebook a vuit països asiàtics del subcontinent indi. I és que, a l’agost, LaLiga va arribar a un acord de venda dels drets televisius per a les properes tres temporades amb aquesta xarxa social.

El paper dels periodistes en la cobertura dels dos grans equips del futbol espanyol també s’ha transformat amb el pas dels anys i la globalització de la informació. “El canvi que hi ha hagut ha estat radical. S’ha multiplicat el seguiment mediàtic de tot el que envolta el Madrid i el Barça”, afirma Manolo Segura, que ha seguit l’actualitat del Barça en diferents mitjans com Onda Cero o Mundo Deportivo durant tres dècades. El periodista explica que hi ha hagut un canvi de paradigma respecte de com es treballava durant els anys vuitanta, noranta i principis del 2000: “Fa vint o trenta anys el tracte amb el futbolista era directe. Esperaves a la sortida dels vestidors i parlaves amb qui volies, i això ja fa temps que va deixar de ser d’aquesta manera, és gairebé impossible accedir a ell. També és cert que llavors érem quatre mitjans seguint el dia a dia dels clubs, i ara som 444”.

Ferran Correas constata aquest canvi: “Malgrat que el tractament que fem els periodistes i la forma d’abordar un Barça-Madrid és la mateixa, hi ha dues diferències respecte dels clàssics de fa anys: hi ha molts més mitjans seguint els equips i menys accés als futbolistes”. A conseqüència d’això, coincideixen Correas i Segura, el periodista ha adquirit un paper molt més actiu a l’hora de generar continguts: “El fet que els jugadors intervinguin cada vegada menys a la premsa ha propiciat que l’anàlisi periodística i els espais d’opinió hagin guanyat espai en els mitjans de comunicació”.