SOSTENIBILITAT

El món, cada cop més urbanitzat

Temps de Lectura: 5 minutos

---

Si avui dia el 54% de la població mundial viu en ciutats, Nacions Unides preveu que el 2050 aquest percentatge arribarà al 66%. I això no és tot. La mateixa anàlisi de l’organització internacional preveu que el 2030 hi haurà 41 megaciutats (ciutats amb més de 10 milions d’habitants) i en només sis anys el percentatge de població urbana en aquest tipus d’urbs passarà de l’11,7% (el 2014) al 14,4% (el 2020). D’altra banda, la població urbana en grans ciutats (de 5 a 10 milions d’habitants) també augmentarà, i passarà del 7,7% actual al 8,6% el 2020.

Aquestes dades mostren una realitat que també tindrà un fort impacte econòmic i que, per tant, no hem de descuidar de cara al futur: avancem cap a un món cada cop més urbanitzat.

Des del punt de vista econòmic, tal com revela l’article Cap a una urbanització creixent del món publicat a l’Informe mensual de CaixaBank Research, “la justificació que es dóna a l’existència de les ciutats des del punt de vista de l’economia és que la localització de persones i d’activitats es produeix perquè els beneficis de l’aglomeració superen els costos”. En aquesta línia, els països amb rendes altes i mitjanes presenten, de mitjana, un 80% i 60% de població urbana, respectivament, segons les mateixes dades de les Nacions Unides; els de rendes baixes, un 30%. Però, quins beneficis i desavantatges acompanyaran aquesta creixent tendència d’urbanització?

Avantatges i inconvenients d’un món més urbanitzat

Tal com s’entreveu a l’article Les claus de la ciutat del futur, d’entre els aspectes positius que impulsen un desenvolupament més gran de les zones urbanes, podem destacar-ne tres:

• Reducció del cost del transport de béns: per a les empreses, abaratir el transport dels seus productes és un factor clau, cosa que ja va suposar una de les raons principals de la concentració espacial de companyies durant la industrialització i que va acompanyat de la urbanització.
• Menor cost de perdre la feina: la concentració de treballadors és un altre aspecte positiu, ja que si una persona perd la feina, li serà més fàcil trobar-ne una altra si hi ha més empreses a la ciutat.
• Creació i difusió del coneixement: les ciutats tenen un important paper com a creadores del coneixement; tan sols cal comprovar la quantitat de centres d’R+D que es concentren a les urbs. A més, juguen un paper clau en la seva difusió, ja que, malgrat viure en un món cada cop més interconnectat, la proximitat geogràfica d’individus en una ciutat facilita la propagació d’idees.

Tot i així, com tot gran procés, un fenomen d’aquesta envergadura presenta també alguns inconvenients:

• Preu de l’habitatge: el preu de les llars és un dels principals elements que es veuen afectats per l’aglomeració a les ciutats. Així, viure en una gran ciutat sempre és més car que fer-ho en petits nuclis urbans, fenomen que s’explica detalladament a El factor urbà del mercat laboral.
• Cost de la mobilitat: és més elevat a les grans ciutats, factor que, de fet, influeix de manera decisiva en el primer punt (el preu de l’habitatge), ja que el preu que s’està disposat a pagar per un habitatge depèn en gran mesura del cost del desplaçament.
• Índex de criminalitat: hi ha documentació que confirma l’existència d’una relació positiva entre la delinqüència i la mida de la ciutat.
• Contaminació: segons un estudi de l’OMS, més del 80% de les persones que viuen en zones urbanes estan exposades a nivells de contaminació que superen els recomanats per la mateixa organització.

Per tot això, caldrà fer una anàlisi detallada sobre la repercussió que pugui tenir una urbanització creixent, ja que a les ciutats és on viu, treballa i es relaciona cada cop una part més gran de la població. De moment sembla que, encara que l’aglomeració causa alguns costos, aquests es compensen amb l’elevada productivitat de les urbs.

Per ampliar la informació de l’impacte de la urbanització del món en l’economia, consulta el nostre apartat “Dossier” de l’informe mensual de juny.