Ara que els bancs centrals han començat a apujar els tipus d’interès, hi ha qui cerca productes financers per rendibilitzar els estalvis, una circumstància que aprofiten els ciberdelinqüents per practicar l’estafa de les falses inversions.
En aquest tipus de frau telefònic, els ciberdelinqüents es fan passar per brokers o gestors d’inversions i es posen en contacte amb les possibles víctimes, a qui ofereixen altes rendibilitats per invertir en determinats productes o actius, habitualment criptomonedes.
Quan han captat l’atenció de la víctima, li faciliten un número de compte bancari en què ha d’ingressar una petita quantitat de diners, per exemple, 200 euros, perquè ells els puguin començar a moure i rendibilitzar.
En aquest moment, comparteixen amb la víctima un usuari i contrasenya perquè pugui seguir l’evolució de la seva inversió a través d’una app que s’ha de baixar en el mòbil o d’un web fals. La referència d’aquesta aplicació li arribarà a través d’un enllaç que envien per correu electrònic o des d’un web fals.
Seran els ciberdelinqüents els qui alteren al seu gust les variacions de la inversió. Així, des d’un primer moment la víctima veurà que la quantitat que havia invertit en un principi s’ha duplicat o triplicat en un període de temps molt curt, cosa que servirà d’excusa als estafadors per demanar més diners.
En alguns casos, fins i tot s’ofereixen a fer ells mateixos la transferència i s’aventuren a demanar les dades d’accés a la banca online. També poden instar la víctima a baixar-se un programa de control remot perquè el ciberdelinqüent pugui connectar-se al seu ordinador i fer ell mateix l’operació.
Quan la víctima considera que ja ha guanyat prou diners i vol recuperar la inversió és quan arriba la sorpresa. Els delinqüents s’inventaran qualsevol excusa, com el pagament d’impostos pels beneficis obtinguts o de taxes pels serveis prestats, perquè faci una nova transferència.
En el moment en què es fa l’últim desemborsament, el ciberdelinqüent talla la comunicació amb la víctima i desapareix amb tots els diners acumulats des de la primera suposada inversió.
A vegades, l’estafa no acaba aquí. Hi ha víctimes que reben la trucada d’un presumpte bufet d’advocats o de la policia indicant-los que els ajudaran a recuperar els diners robats, però abans han de pagar una quantitat determinada de diners pels seus serveis. Quan la víctima desemborsa la quantitat que li han demanat, els presumptes advocats o policies desapareixen.
