A Espanya hi ha 1.345 instal·lacions eòliques i 22.042 aerogeneradors. El motiu? Les condicions climàtiques de la península Ibèrica i els territoris insulars fan que vents de gran potència escombrin el territori del nostre país, que té zones on s’han arribat a assolir ratxes de 248 km/h, com a Izaña (Tenerife).
L’energia eòlica genera la quarta part de l’energia que es consumeix al nostre país. Per la seva naturalesa, és una energia verda, ja que no genera emissions ni residus i és il·limitada. A més, és barata si la comparem amb l’energia que prové de combustibles fòssils (petroli o gas).
En les nostres rutes per l’energia sostenible a Espanya, suggerim un recorregut que ens portarà per Castella-la Manxa, Aragó i les Canàries per conèixer de primera mà la història i la projecció d’aquesta energia verda.
Partim d’una terra de llegenda, on el senyor Alonso Quijano es va batre en duel amb uns terribles gegants. O això creia. A Cerro Calderico, Consuegra (Toledo), trobem un extraordinari conjunt de molins que van haver de ser molt semblants als que es va enfrontar el personatge de la novel·la de Cervantes.
Encara que molts daten del segle XIX, alguns, com el molí Sancho (segle XVI), són molins més antics que s’han reconstruït amb materials originals i sense alterar-ne el mecanisme. Tenen planta circular i són de maçoneria. A la base hi ha la sitja, per emmagatzemar-hi el gra molt.
A la segona planta es localitza el tamís, que separava la farina del segó. I a la tercera hi trobem el moledís, amb la roda caterina i la resta de la maquinària per moldre el gra. La part superior del molí té unes finestres petites, que ajudaven el moliner a saber l’orientació del vent per ajustar les aspes.
El mecanisme és senzill i s’assembla molt a molins d’altres llocs d’Europa, com els molins holandesos. La força del vent recollida per l’acció de les aspes es transmet a través d’un eix a les pedres del molí. En aquest eix s’hi encaixa la roda i l’engranatge que fa que trituri el gra contra una altra pedra.
Dels dotze molins de Cerro Calderico, alguns, com Sancho, Rucio, Bolero i Espartero, mantenen la seva maquinària completa. Durant la teva visita podràs aprofundir en com s’ha aprofitat l’energia eòlica al llarg de la història.
A més dels molins, Consuegra té un castell del segle X, pertanyent a l’Orde de Sant Joan. El castell està restaurat i es pot visitar; s’hi poden veure mobiliari i armes que ens faran sentir com ho feien els cavallers de l’edat mitjana. I d’aquí viatgem a una altra joia medieval de les moltes que hi ha a l’Aragó.
Al Camp de Daroca, en ple sistema Ibèric, trobem la localitat de Villar de los Navarros (Saragossa). En el seu terme municipal s’estén el parc eòlic Tico Wind, amb 180 MW de potència instal·lada, que el converteixen en el parc eòlic més gran d’Endesa a Espanya.
La seva construcció va començar el maig del 2021 i un any després es va connectar la instal·lació a la xarxa. Aquest parc eòlic produeix 471 GWh a l’any, el doble del que consumeix anualment una ciutat com Sevilla. A més, suposa evitar l’emissió de 192.200 tones de CO2 a l’any.
Però no és l’únic atractiu de Villar de los Navarros. La seva singular església parroquial de San Pedro Apóstol, d’estil mudèjar, és Bé d’Interès Cultural i és una de les construccions mudèjars aragoneses declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Data del segle XVI i crida especialment l’atenció la seva decoració mudèjar en frisos dentats, faixes en zig-zag, arcs mixtilinis o panys de creus. Té una torre en forma de merlet i agulla piramidal.
Villar de los Navarros és, a més, famós per la batalla carlista que s’hi va lliurar el 24 d’agost del 1837, que es considera la primera batalla recollida per un corresponsal de guerra. I des de l’Aragó anem cap al sud. Ens espera l’última parada del nostre viatge.
Fins ara hem parlat de la generació eòlica en terra, però Espanya també té una oportunitat notable en l’eòlica marina. Consisteix en la instal·lació d’aerogeneradors offshore, és a dir, en zones habilitades per fer-ho (regulades per les administracions).
Aquestes instal·lacions tenen un avantatge davant les terrestres: els vents marins són més forts i constants, fet que permet equilibrar la irregularitat de les renovables i augmentar el seu volum de producció, ampliant el pes de les energies verdes en el mix energètic.
Un altre avantatge, gràcies a la seva productivitat, és que el cost de la instal·lació és més baix, cosa que incrementa el seu rendiment i abaixa el preu del kW. I, finalment, hi entra en joc la tecnologia: fins ara només era viable instal·lar aquesta mena d’aerogeneradors a la plataforma continental, que en el cas de les costes espanyoles és molt exigua. Però ara hi ha solucions flotants, que permeten establir parcs en alta mar, i Gran Canària ha acollit la primera prova d’aquestes característiques.
El protagonista d’aquesta prova és el prototip d’aerogenerador flotant X30, que pel seu disseny és respectuós amb el medi ambient, en especial amb el fons marí, i permet activitats com la pesca.
El primer d’aquests aerogeneradors és al camp marí d’assajos de la Plataforma Oceànica de les Canàries (Plocan), davant la costa de Gran Canària, i ja està produint els seus primers kW/h al nostre país a través d’aquest sistema.
Ja que som a Gran Canària, cal no desaprofitar l’oportunitat de gaudir de la seva incomparable fauna marina. Hi ha diverses companyies que ofereixen recorreguts a bord de vaixells, juntament amb biòlegs marins, que ajuden a identificar les espècies per albirar-les, conèixer-les i respectar-les, intentant que la travessia no resulti invasiva per a l’entorn.
Puerto Mogán o Puerto Rico són alguns dels enclavaments des d’on surten aquests recorreguts, en què es poden veure peixos voladors, dofins o balenes, a més d’altres espècies ornitològiques. La brisa marina és l’encarregada de cloure el nostre viatge per l’energia eòlica d’avui.
