Quan vas començar a tenir inquietud per la tecnologia?
La meva inquietud per la tecnologia va començar quan vaig comenãr secundària. De fet, jo dominava els projectors, que començaven a utilizar-se molt als instituts, quan ningú més sabia manejar-los. Sempre m’encarregaven gestionar-los fins i tot en altres cursos, des d’on em trucaven per ajudar-los a connectar el projector, configurar l’ordinador… tot era nou. I ho feia des de la intuïció, ni tan sols havia fet un curs per aprendre a manejar-los.
Era un tema que m’interessava molt i que coneixia simplement perquè em venia de gust. Era una cosa innata en mi.
I des de quan vas saber que volies estudiar alguna cosa relacionada amb la tecnologia?
Ho vaig tenir molt clar des de 4t de l’ESO. Volia estudiar Enginyeria Informàtica. Encara que la meva primera inclinació va ser estudiar Matemàtiques, ja que tinc un referent a la meva família, la meva tieta, que havia estudiat aquesta carrera, com que en la meva etapa de l’institut vaig veure que la tecnologia era un do innat per a mi, vaig decidir triar finalment aquest camí.
Vas comptar amb suport en el teu entorn per fer aquest tipus d’estudis?
La meva família sempre em va donar suport a l’hora de fer aquest tipus d’estudis, però és cert que tant familiars com amics em preguntaven si realment n’estava segura perquè és una carrera que té fama de complicada. També em deien que seria l’única noia i si això em suposaria un inconvenient. Això, i més en aquella època que sol ser d’intercesa, influeix, però de totes maneres sempre he sentit que tenia molt suport en la meva elecció.
Per què creus que podien sorgir aquest tipus de comentaris?
Al meu entorn no coneixíem cap noia enginyera. Aquest tipus de professions presenten certs estereotips que estan marcats en la societat i que fan que et vegin menys capaç de desenvolupar-les pel simple fet de ser una noia. Simplement, perquè no hi ha referents en aquest àmbit.
Ha canviat la teva pròpia percepció sobre l’Enginyeria Informàtica després d’haver-la estudiat?
Sí, la meva percepció va canviar per complet perquè a batxillerat jo no havia estudiat res relacionat amb informàtica. No tenia cap assignatura optativa en aquest àmbit i no sabia ni el que era programar.
Òbviament, sabia que l’Enginyeria Informàtica no consistia a arreglar un projector, ni de bon tros, però tenia curiositat i ganes d’aprendre. Així que vaig entrar en la carrera sense saber-ne pràcticament res, a diferència dels meus companys, molts dels quals procedien de cicles formatius o d’haver cursat Informàtica durant tot el batxillerat. Em deien: “Però si no saps res!” I jo responia: “Bé, per a això soc aquí”.
Per què creus que hi ha tan poques noies en carreres com la teva?
Vaig tenir la sort de tenir un referent en l’àmbit de les disciplines STEM, que és la meva tieta Pilar, que va estudiar Matemàtiques. Tanmateix, hi ha més dones matemàtiques que informàtiques. La directora de la meva carrera em va dir que les dones erem només un 12% dels estudiants en tota la carrera durant l’any 2019. Això, juntament amb l’elevat nivell d’abandonament, tant per part dels nois com de les noies, fa que ens graduem un número molt reduït de dones. De fet, jo era l’única en la majoria de les classes a les quals he acudit durant tota la carrera.
A mi, personalment, em costa trobar una explicació a aquesta situació, perquè sempre vaig tenir molt clar el que volia aprendre. Tanmateix, és cert que l’entorn et sol animar a estudiar un altre tipus de carreres, per por o perquè és una època complicada en què no saps molt bé què decidir. Tot això fa que, si no tens una elecció molt clara, acudeixis a un camp que coneixes més i que saps amb seguretat que t’agradarà.
Què en penses dels premis que, com WONNOW, volen visibilitzar les estudiants que opteu per aquest tipus de carreres?
Crec que són molt necessaris aquest tipus de premis que donen visibilitat a les dones que han estudiat carreres STEM. La raó és que la nostra presència és molt minoritària i no crec que sigui qüestió de tenir un o un altre gènere. Més aviat té a veure amb tot el que ens han inculcat des de petits en la societat.
En el meu cas, jo agraïa molt tenir dones com a professores durant la carrera, ja que tenia poques companyes. També en els Premis WONNOW vaig tenir l’ocasió de conèixer nou enginyeres més. Mai havia conegut a tantes enginyeres juntes!
Per què vas decidir presentar-te a aquests premis?
Vaig veure l’oportunitat de presentar-me als premis quan ja estava en l’última etapa de la meva carrera perquè els meus companys em van insistir molt. Ens havien enviat un correu a través de la universitat per animar les alumnes a participar en els premis WONNOW i la idea m’atreia, però estava en plens exàmens i no ho veia clar. Els meus companys em van dir que, en ser l’única noia del nostre grup, tenia l’obligació de presentar el meu currículum i fer les proves per convertir-me en un referent per a moltes altres dones.
I què va significar per a tu guanyar els premis WONNOW?
Em van dir que estava seleccionada un dimarts 13, que sembla que ha de ser un mal dia, però la veritat és que per a mi no ho va ser. No ho havia explicat a gaire gent per no atreure la mala sort. Quan em van donar la notícia, em vaig alegrar moltíssim. Me n’anava a estudiar un màster a Madrid, però finalment vaig acabar a Barcelona, treballant a CaixaBank. Era a l’estiu, estava de vacances i ho vaig explicar a la meva mare. Soc d’un poble petit, i vam acabar prenent tots alguna cosa al bar a la meva salut.
Què diries a una noia que vulgui orientar els seus estudis cap a l’àmbit tecnològic?
A una noia que estigui valorant estudiar una enginyeria li donaria molts ànims i també li diria que les dones som molt capaces. Encara que és un món nou, ple d’incerteses i que ens exigirà aprendre moltíssim, hi hem de ser. El món va orientat a professions STEM i seran necessàries dones en aquest àmbit per a que hi hagi diversitat en els equips del futur.
Què en penses sobre la bretxa de gènere en aquest àmbit?
Crec que la gent no és gaire conscient del baix nombre de dones que estudien Enginyeria Informàtica. De fet, crec que la meva carrera és, amb diferència, la que té menys dones a les seves aules, però hi hem de ser.
D’altra banda, sí que he notat que, en promocions posteriors a la meva, el nombre de dones durant els primers anys ha augmentat, però la realitat és que seguim sent un grup molt minoritari. I no només això: segons les estadístiques sembla que la bretxa de gènere en les carreres fins i tot augmenta. Per aquesta raó crec que és molt necessari que les dones ens vegem capaces des de petites de triar el que volem. És fonamental que no tinguem por de triar.
Quines mesures creus que podrien ajudar a corregir aquesta situació?
La meva mare sempre m’ha dit que, des de ben petitona, prenia els puzles al meu germà gran i els feia jo soleta. Per això crec que és tan important la igualtat en coses bàsiques com els jocs des de la infància. Un lego podria associar-se amb Enginyeria Industrial, i un videojoc, amb Enginyeria Informàtica o de Videojocs.
Sembla que les dones no estem presents en els videojocs ni en la construcció. Per sort, això cada vegada evoluciona millor. I espero que, mica en mica, poguem augmentar la presència de les dones en l’àmbit STEM.
