Carlota Parés, una de les guanyadores dels Premis WONNOW del 2019 atorgats per CaixaBank i Microsoft, ha mostrat un gran interès per la tecnologia des de ben petita. Aquest afany la va empènyer, amb el temps, a estudiar un doble grau en Enginyeria Telemàtica i Enginyeria Informàtica a La Salle Universitat Ramon Llull. Després de treballar al Departament de Ciberseguretat de CaixaBank, ben aviat marxarà als Estats Units per cursar estudis de postgrau. La seva experiència ha estat molt positiva, per això anima altres dones a estudiar aquesta mena de disciplines sense deixar-se desanimar pels estereotips de gènere.
Com vas decidir que volies estudiar una carrera tecnològica?
La meva inquietud per la tecnologia va començar quan era petita. Des que tenia uns cinc anys, ja desmuntava els dispositius electrònics que tenia a casa —tant els que no funcionaven com els que sí— per veure com estaven fets per dins. També he tingut un ordinador i videojocs des que era molt petita, i crec que tot això és el que m’ha empès a decantar-me per una carrera tecnològica.
La teva visió sobre les carreres tecnològiques, ha canviat després d’haver cursat els estudis?
La visió que tinc de la tecnologia després d’haver estudiat aquest doble grau crec que ha canviat, sí, però a millor. Haver après sobre aquest camp, que tant m’agrada, fa que ara tingui encara més ganes de continuar estudiant. De fet, tinc la intenció de fer un màster.
Com és la presència de les dones en la teva carrera?
La veritat és que n’hi ha molt poques. A vegades, jo era l’única noia en una classe de 40 estudiants o més. Tampoc no he tingut gaires professores durant la meva carrera; de fet, suposaven un percentatge molt baix del professorat. Tanmateix, a classe sempre m’he sentit com una més i per a mi no hi havia diferències amb els meus companys.
A què creus que és deguda aquesta situació?
El fet que no hi hagi tantes dones en aquests camps crec que és perquè des que som petites hi ha un estigma que indica que són carreres per a nois. També crec que hi ha referents femenins, però que no se’ls dona prou visibilitat. Tot i que hi ha hagut moltes dones que han contribuït als avenços actuals de la tecnologia, les seves contribucions no s’han fet tan públiques com altres obra dels homes. A mi em sembla que això influeix molt en les nenes perquè no es veuen a elles mateixes dins d’aquests camps.
Quins han estat els teus referents?
En el meu cas, no he tingut cap referent científic ni tecnològic en especial. Vaig començar a estudiar la carrera d’enginyeria simplement perquè m’agradava, no perquè volgués seguir els passos de ningú. De fet, vaig voler seguir el meu propi camí i descobrir realment si això era el que m’agradava.
Com vas conèixer els Premis WONNOW?
Vaig conèixer els Premis WONNOW a través d’un correu electrònic que vaig rebre de la universitat. Vaig veure una mica en què consistien, vaig consultar les participants de l’edició anterior i vaig comprovar que eren unes estudiants brillants. Això em va animar a participar en l’edició del 2019.
Vas sentir certa responsabilitat per presentar-t’hi i poder esdevenir referent d’altres noies?
En realitat, no, perquè al cap i a la fi postular-se per a aquests premis és un acte voluntari. Això no obstant, sí que em van cridar molt l’atenció, perquè són una contribució de dues empreses molt importants —com ara són CaixaBank i Microsoft— a l’hora d’equilibrar el nombre de dones i homes en aquestes carreres tecnològiques. Així que ho vaig veure com una oportunitat per mostrar a les nenes i joves que vulguin fer estudis tecnològics que nosaltres també existim en aquest àmbit. Hi ha dones en aquestes carreres i podem ser iguals o millors que els nostres companys.
Què va suposar per a tu aconseguir el premi?
Per a mi suposa un reconeixement a la meva trajectòria i crec que és un honor haver-lo rebut de la mà d’empreses com CaixaBank i Microsoft. Crec que, en part, m’ha ajudat a obtenir la beca que em permetrà continuar els meus estudis als Estats Units. Pel que fa a la beca remunerada associada al premi, per a mi és un honor també començar la meva vida laboral en una empresa com a CaixaBank i en un departament com el de Ciberseguretat. Veure com funciona des de dins i veure com una empresa tan capdavantera resol els seus problemes del dia a dia és una gran oportunitat.
Com creus que evolucionarà la presència de les dones en el teu àmbit?
M’agradaria ser positiva i pensar que la proporció de dones en les carreres tecnològiques canviarà. Així i tot, pel que he pogut veure en els cursos que van darrere del meu, la proporció continua sent semblant, així que crec que encara queda molta feina per fer. Per això crec que els premis i altres incentius que motivin les noies a estudiar aquestes carreres són molt importants per corregir aquesta desproporció.
Què li diries a una noia de 18 anys que es planteja estudiar una carrera com la teva?
Jo li diria que no ho dubti ni un segon, que mai no es penedirà d’haver triat una carrera de l’àmbit STEM. En el meu cas, crec que ha estat la millor decisió que he pres, m’ha enganxat des del primer moment. Per a mi és un plaer poder aprendre cada dia més sobre l’àmbit tecnològic i, en el meu cas, sobre l’enginyeria.
