Estafes que juguen amb les teves emocions: del frau de l’idil·li al fill en dificultats

Una dona francesa va perdre 830.000 euros en ser enganyada per un fals Brad Pitt. Com va poder passar això?

La resposta la tenim en les emocions. Les ciberestafes cada vegada se sofistiquen més i no són poques les que utilitzen vincles emocionals per enganyar la víctima. Amors digitals, fills en dificultats o persones que necessiten diners de manera urgent perquè la seva vida depèn d’això són ganxos habituals.

En essència, una estafa és una acció delictiva en què una persona intenta enganyar-ne una altra per obtenir un benefici econòmic o accedir a la seva informació personal.

Avui dia, les estafes digitals són cada vegada més comunes. De fet, prop del 90% de les denúncies de cibercriminalitat es deuen a estafes i fraus. També es tornen més convincents, a mesura que els delinqüents dissenyen estratègies més sofisticades per enganyar-nos.

Aquestes estafes presenten múltiples variants, però en la majoria té la mateixa estructura:

1. Contacte inicial: l’estafador contacta amb la víctima amb arguments que cerquen despertar el seu interès o confiança. Pot utilitzar diversos canals: correu electrònic, SMS, xarxes socials, trucades telefòniques o, fins i tot, cartes.
2. Creació del vincle: moltes vegades l’estafador estableix una relació de confiança amb la víctima perquè acabi fent el que ell vol. És habitual l’ús d’arguments que la distreguin i evitin que reflexioni sobre si és víctima d’un frau.
3. Sol·licitud de diners o dades: una vegada que s’ha generat la confiança necessària —poden arribar a passar mesos—, l’estafador sol·licita diners i/o informació a la víctima, utilitzant per aconseguir-ho qualsevol pretext.
4. Desaparició: després de materialitzar el frau (una o, fins i tot, diverses vegades) i/o si la víctima comença a sospitar, l’estafador desapareix.

Un exemple recurrent és l’estafa de l’idil·li. Normalment, el delinqüent entra en contacte amb la víctima i hi estableix una relació sentimental.

Després d’un temps que pot ser molt llarg, fins i tot molts mesos, l’estafador s’inventa una situació d’emergència —com una malaltia o un problema financer— i demana diners a la víctima; aquest patró es pot repetir en múltiples ocasions.

El cas de la dona francesa entabanada per un fals Brad Pitt il·lustra la sofisticació d’aquestes estafes, que arriben a solidificar la relació entre la víctima i l’estafador. Tant, fins al punt que les persones manipulades fins i tot es poden endeutar per ajudar el delinqüent o negar l’evidència quan algú els adverteix que la relació pot ser fraudulenta.

Un altre exemple comú és l’«estafa del WhatsApp o del fill en dificultats»: l’estafador es fa passar per un familiar de la víctima que ha perdut el telèfon mòbil i demana diners perquè té una emergència.

La urgència i les emocions ennuvolen el judici de la víctima, que corre a ajudar el seu suposat fill sense ni tan sols valorar si la redacció del text correspon a com acostuma a escriure i sense trucar-li al seu mòbil habitual per intentar contactar amb ell.

En aquests casos, la víctima no se sol preguntar per què el seu fill li demana diners de manera urgent en haver perdut el mòbil. No es qüestiona tampoc si té sentit el que li demana amb tanta urgència.

Si creus que has estat víctima d’una estafa digital, has d’actuar ràpidament: denuncia davant la policia, comunica la situació a la teva entitat bancària i conserva totes les proves relacionades amb l’estafa.

La millor vacuna contra les estafes? El sentit comú. No et deixis portar per les presses o emocions. Confirma sempre per un altre canal la veracitat d’allò que et diuen.

Els delinqüents, a més, poden plagiar empreses i persones reals per guanyar-se la teva confiança. Això pot empitjorar amb la intel·ligència artificial, ja que podràs arribar a veure vídeos falsos generats amb la imatge de persones conegudes.

Estigues alerta, sigues proactiu i no facis passos sense verificar abans.