Cada generació encunya les seves pròpies expressions com a tret distintiu. No sempre perduren en el temps, però són termes que s’identifiquen amb un moment en la història i un tipus de societat.
Avui dia, els videojocs i Internet marquen les pautes dels joves. Tot i que molt vocabulari de videojocs ja es troba ben implantat en la vida diària, el seu ressò a Internet i l’ús que en fan els creadors de contingut aconsegueixen incorporar neologismes a la parla.
Tenint en compte el context anterior, recollim cinc expressions relacionades amb el món gamer que utilitzen els joves i que fan referència als diners.
Estar chetat de pasta ve de la catalanització del verb to cheat, que en anglès significa ‘engany’.
Dins el món dels videojocs, aquesta expressió fa referència a l’afany dels jugadors de millorar els seus recursos, acumular monedes virtuals i desbloquejar elements exclusius. És a dir, millorar significativament un personatge, tant si és mitjançant trucs, habilitats especials o avantatges dins el joc.
En la vida real, estar chetat equival a acumular diners i béns i es relaciona amb l’engany perquè es dona per fet que aquest nivell de millora només és possible a través de trucs o petites trampes. El terme pasta ja és comú per parlar de diners, raó per la qual aquesta combinació és natural.
Els jocs de rol han estat una inspiració per als videojocs. El loot (‘botí’) dels jocs de taula ha passat als videojocs, amb una presència especial en aquells que tenen dinàmiques shooter o battle royale.
Aquestes mecàniques de recol·lecció d’objectes i recompensa es desenvolupen a través de la derrota d’enemics, obertura de cofres o consecució de missions.
Si agafem l’altre terme, èpic, veiem que recorre a la raresa de l’objecte obtingut, atès que en molts videojocs es classifiquen en comú, estrany, llegendari i, finalment, en l’escalafó més valuós, èpic.
Un «loot èpic» pot parlar-nos d’una quantitat considerable de diners obtinguts, però també d’una varietat d’objectes valuosos en un context; per exemple, el conjunt de regals que es reben per un aniversari.
L’ús de mode seguit d’una altra paraula és una altra expressió que els joves utilitzen habitualment.
Prové dels videojocs, que solen referir-se a diferents estats o modes de joc. Mode difícil, mode creatiu, mode supervivència o mode història són algunes de les modalitats més freqüents dels videojocs.
En aplicar-ho a la vida quotidiana, els joves han adaptat aquesta estructura per expressar com se senten o com són les seves circumstàncies. Mode pobresa activat recull la idea d’una mala ratxa financera, que es pot revertir amb algun ingrés extra.
De nou, el món gamer ens porta una expressió que denota escassetat de recursos. La paraula skin (‘pell’ en anglès) equival al nom que reben als videojocs els vestits o aparences que els jugadors poden comprar per personalitzar els seus personatges.
D’altra banda, pavos és la moneda virtual utilitzada en un famós videojoc per adquirir aquests elements. Una persona que no té aparences o moneda per comprar, sembla que no té res.
Per acabar, ens traslladem al nínxol dels jocs MMO (Massively Multiplayer Online); és a dir, aquells jocs on molts jugadors interactuen simultàniament en un món virtual.
Diversos videojocs d’aquesta categoria permeten als jugadors recollir elements per vendre’ls o intercanviar-los. L’acció de farmejar (‘comerciejar’ en català) fa referència a la idea de produir o recol·lectar béns de manera sistemàtica amb l’objectiu d’obtenir riquesa. En resum, treballar perquè et paguin.
Per tant, farmejar bitllets vol dir enriquir-se de manera proactiva: treballant o recollint aportacions econòmiques. Algú pot farmejar bitllets quan accepta una feina d’estiu com a monitor d’un campament, per exemple.
