Fites de l’economia mundial que van obrir portades el 2018

Ja queda poc perquè s’acabi el 2018. Un any en què l’economia mundial ha deixat grans titulars, vinculats en gran mesura a l’actualitat política: guerres i acords comercials, criptomonedes, grans bancs centrals… Tots aquests han estat protagonistes, en un moment o un altre, de les notícies que han ocupat la premsa econòmica de tot el món.

En una economia cada vegada més connectada, les notícies que es produeixen en un país poden arribar a afectar el dia a dia de ciutadans que viuen a l’altra punta del món. Per això resulta especialment interessant mirar enrere i recordar alguns dels grans titulars econòmics que s’han registrat a escala global durant el 2018.

Un any després d’experimentar una pujada meteòrica en la seva cotització, el bitcoin tornava a valors mínims. Aquesta criptomoneda ha acaparat titulars durant pràcticament tot l’any, i no n’hi ha per menys: a principis del 2017, el seu valor no arribava els 1.000 dòlars; l’octubre, cada bitcoin ja valia 5.000 dòlars, i, finalment, el desembre d’aquest any, es pagava a 20.000 dòlars.

Tanmateix, el 2018 va arribar la ressaca de la festa del bitcoin. Després de diversos esvaniments al llarg dels mesos —el gener va arribar a perdre el 48% del seu valor des del màxim marcat el mes anterior—, el novembre la seva cotització ja era inferior als 5.000 dòlars.

Aquest comportament ha portat alguns analistes a comparar el que ha succeït amb el bitcoin amb altres bombolles, com la de les tulipes als Països Baixos del segle xvii o la de les puntcom de l’any 2000.

Aquest any, els Estats Units s’ha situat al centre de conflictes econòmics amb altres grans blocs mundials, com ara la Unió Europea o la Xina.

En el cas europeu, la guerra d’aranzels va començar amb la imposició d’aquests gravàmens per part dels Estats Units a les importacions d’acer i alumini procedents de la Unió Europea, Mèxic i el Canadà. Això va provocar una escalada aranzelària entre Europa i els Estats Units, que sembla que ha arribat a una treva. Aquest mateix esquema s’ha repetit amb la Xina, mitjançant l’establiment d’aranzels a exportacions mútues per valor de desenes de milers de milions de dòlars. En aquest cas, però, no s’entreveu cap treva.

En aquest nou context de conflicte comercial, els diferents blocs intenten adaptar les seves posicions. Això és precisament el que han fet la Unió Europea i el Japó, que el mes de juliol passat van signar un acord comercial qualificat d’«històric», que marcava distàncies amb la postura proteccionista dels Estats Units.

En efecte, l’abast d’aquest tractat és molt ambiciós, ja que suposa la liberalització del 91% de les importacions japoneses procedents de la Unió Europa en un primer moment, per arribar més endavant al 99%. Es calcula un estalvi d’uns mil milions d’euros anuals en drets de duana per als exportadors europeus.

Tot i que les dues parts van començar a negociar aquest acord el 2013, la seva signatura ha tingut lloc aquest any i s’estima que entrarà en vigor a principis del 2019, un cop l’hagi aprovat el Parlament Europeu i l’hagin ratificat els dos blocs.

Les perspectives de creixement global han començat a moderar-se aquest 2018. Les previsions de creixement de l’FMI, revisades el passat mes d’octubre, són dues dècimes més baixes.

També l’OCDE ha constatat que l’economia mundial ha assolit ja el seu període màxim d’expansió i que ara s’ha de preparar per a un «aterratge suau». En concret, aquest organisme indica que el pic del creixement econòmic global es va establir el 2018 amb el 3,7% i que el creixement es reduirà el 2019 i el 2020 fins al 3,5%.

La possibilitat d’una sortida abrupta del Regne Unit de la Unió Europea va planejar durant bona part de l’any sobre l’economia. Es tractava d’una situació amb perspectives ombrívoles que va arribar fins i tot a mobilitzar empreses automobilístiques amb seu al Regne Unit per assegurar el subministrament de peces des de la UE davant un possible tancament de fronteres.

El desenvolupament de les negociacions entre les dues parts feia témer la possibilitat d’un Brexit sense acord. Un procés desordenat que afectaria països, indústries i milers de ciutadans. En aquest context, no és estrany que el principi d’acord assolit el novembre entre Londres i Brussel·les es consideri una de les notícies econòmiques més importants del 2018.

Tot i que encara resulta molt precipitat anticipar què passarà amb el Brexit, aquesta encaixada de mans va ser molt ben rebuda per molts sectors, ja que suposa el manteniment de la unió duanera durant almenys dos anys més. Un temps que hauria de ser suficient perquè administracions, empreses i ciutadans es puguin preparar per a la sortida.

A mitjan 2018, el Banc Central Europeu va establir un nou full de ruta per al seu programa de compra de deute, conegut com a Qualitative Easing. En concret, li va posar data de caducitat: el desembre serà l’últim mes d’aplicació d’aquest programa. A més, mantindrà els tipus d’interès al 0% almenys fins a l’estiu del 2019.

Aquest anunci simbolitzava el principi de la fi dels estímuls extraordinaris que el BCE va adoptar per ajudar les economies comunitàries el març del 2015, en plena crisi econòmica. Des de llavors, ha injectat més de 2,5 bilions d’euros en l’economia de la zona euro.

Mentrestant, la Reserva Federal dels Estats Units, que és l’equivalent al BCE al país nord-americà, continua apostant per la pujada dels tipus d’interès, que el mes de setembre es van arribar a situar en nivells similars als del 2008. Un registre que la Reserva Federal va decidir mantenir en la seva última reunió del mes de novembre, però que segurament augmentarà en pròximes trobades.