Simon Leviev. Si no et sona aquest nom és que no coneixes l’anomenat “estafador de Tinder”, un home que va estafar diverses dones arreu del món mitjançant el romance scam o frau de l’idil·li, atacant els sentiments i la confiança de les dones i apoderant-se de grans sumes de diners mitjançant l’engany.
L’inici d’aquest frau es troba en xarxes socials (Facebook, Instagram, etc.), en aplicacions de cites o pàgines web de contactes a les quals acudeixen les potencials víctimes a la recerca d’amics o d’una relació amorosa.
Els ciberdelinqüents hi creen en perfils falsos, amb fotografies i biografies que criden l’atenció d’altres usuaris des del primer moment. Això fa que les víctimes tinguin interès i iniciïn una conversa amb el ciberdelinqüent.
Durant dies, setmanes i fins i tot mesos, l’estafador treballa per guanyar-se la confiança de la potencial víctima, a qui va seduint fins que aconsegueix iniciar amb ella una relació a distància. El més habitual és que víctima i estafador no es coneguin en persona però hi hagi la promesa de veure’s aviat.
Just aquesta és una de les excuses que utilitzen els ciberdelinqüents per demanar el primer enviament de diners: pagar el bitllet que els permeti reunir-se. L’altra excusa és l’aparició d’un problema molt greu que necessita una certa suma de diners per poder-se resoldre.
Normalment, la víctima, pel vincle que ja la uneix amb l’estafador, fa els primers pagaments. A vegades, el compromís és tal que la persona estafada arriba a endeutar-se amb la seva entitat financera per tal d’ajudar el ciberdelinqüent.
Una vegada que l’estafador ha rebut una quantitat de diners que considera suficient o tem ser descobert, posa fi a la relació i desapareix.