El fals tècnic, el ‘tocomocho’ o la sembra: els fraus a sèniors més habituals

Els fraus a sèniors són una amenaça molt real i hi ha organitzacions criminals senceres especialitzades en ells. Una de les últimes desmantellades estava formada per 54 persones i havia estafat 2,5 milions d’euros per telèfon a 84 persones grans.

És molt convenient que els sèniors estiguin al corrent del tipus de fraus i estafes dels quals sol ser objecte aquest grup de població.

Aquests són alguns exemples de fraus que solen patir la gent gran.

Encara que són molt comuns els fraus del fals revisor del gas o de la llum que acudeix al domicili d’una persona gran i li desvalisa la casa, hi ha variants més recents.

Una d’elles és el vishing del fals empleat d’una entitat bancària, que contacta per telèfon amb un sènior per dir-li que és observat per criminals per robar-li. Acostumen a trucar a telèfons fixos de persones preferiblement que visquin soles.

Amb l’excusa de protegir els seus béns, li proposa enviar-li suposats experts, falsos policies o falsos empleats de l’assegurança al seu domicili. Allà, els delinqüents convencen la persona gran perquè els lliuri diners, joies o targetes bancàries. Si no ho aconsegueixen, a vegades recorren a la intimidació o fins i tot a la violència per robar-li.

Els sèniors també solen ser objecte d’estafes a través de WhatsApp o Telegram. Una de les més habituals és la del fill en dificultats. En aquest cas, els delinqüents solen enviar un missatge al mòbil de la víctima fent-se passar pel seu fill o un altre familiar.

En ell li diuen que estan en una situació complicada i que necessiten que els enviï diners o, simplement, que no disposen del seu propi telèfon i que necessiten diners urgentment per comprar-ne un altre. Les víctimes poden arribar a fer-los diverses entregues de diners amb diferents pretextos.

Altres fraus similars utilitzen perfils falsos en xarxes socials per contactar amb les víctimes i fer-se passar per familiars, coneguts o, fins i tot, nous idil·lis, per sostreure’ls les dades bancàries o demanar-los diners.

Hi ha mètodes específics de fraus a gent gran als caixers automàtics. Un d’ells es coneix com l’estafa de la sembra.

Consisteix en el fet que els estafadors esperen que una persona gran vagi al caixer automàtic a retirar diners i veure així el seu número secret. A continuació, tiren a terra un bitllet de 5 o 10 euros i avisen la víctima que li ha caigut.

Quan s’ajup a recollir-lo, li roben la targeta o se la canvien per una altra de semblant. Abans que s’adoni que passa alguna cosa estranya, són capaços de retirar diners del seu compte en diverses ocasions.

Aquest no és l’únic mètode, ja que de vegades també la poden distreure parlant o oferint-li ajuda per fer el reintegrament, moment que aprofiten per veure el PIN i fer el canvi de targeta o llibreta.

Pot sonar a frau antediluvià, però segueix de plena actualitat. L’estafa del tocomocho consisteix en el fet que els estafadors aborden la víctima pel carrer amb l’excusa que tenen un bitllet de loteria premiat que no poden anar a cobrar amb diferents excuses.

Quan s’han guanyat la seva confiança, li ofereixen comprar-lo per menys diners que la quantia del suposat premi. Una vegada tenen els diners, se’n van i la víctima s’adona que no ha estat premiada quan intenta cobrar el premi.

Hi ha certes característiques de la gent gran que els poden fer més propensos a ser víctimes de fraus i estafes. Un problema que s’ha agreujat arran de la pandèmia: en zones com Catalunya, per exemple, les persones de més de 65 anys van denunciar un 78 % més d’estafes el 2022 que el 2019, segons les últimes dades disponibles dels Mossos d’Esquadra.

A què es deu aquest augment? Són diverses les possibles raons i estan relacionades amb una sèrie de vulnerabilitats:

• Bretxa digital: fins al 96 % dels delictes que van denunciar el 2023 els més grans de 65 anys són fraus online, segons l’Informe de Cibercriminalitat del Ministeri de l’Interior. Això es deu al fet que part d’aquest grup d’edat pot estar menys familiaritzat amb les noves tecnologies i amb les tècniques disponibles per prevenir aquest tipus de fraus que altres persones més joves.
• Soledat: molta gent gran viu sola i no té un fàcil accés a familiars, amistats o experts de confiança als quals acudir per verificar o contrastar informació davant d’un intent de frau.
• Excés de confiança: hi ha sèniors que són més propensos a confiar en qualsevol persona que contacti amb ells, encara que no la coneguin, en part per l’aïllament en què viuen. També poden ser més vulnerables a la manipulació emocional i fins i tot a la pressió dels estafadors perquè actuïn ràpidament i sense pensar-s’ho gaire.

Això no vol dir, ni de bon tros, que tots els sèniors siguin vulnerables a les estafes, de les quals pot ser víctima qualsevol.

Tanmateix, molts estafadors coneixen aquesta mena de vulnerabilitats, que són més comunes en aquest grup d’edat, i intenten explotar-les. Utilitzen tècniques d’enginyeria social per guanyar-se la confiança de les persones i no hi ha grup de població que se’n lliuri.

És molt important que la gent gran conegui algunes tècniques per prevenir fraus, sobretot els dissenyats per al seu grup d’edat.

• Aprendre ciberseguretat: l’INCIBE disposa d’un espai especialment creat perquè els sèniors incrementin la seguretat digital. Té vídeos i altres materials perquè sàpiguen com detectar i actuar davant d’un possible frau, així com utilitzar els seus dispositius electrònics de manera segura.
• Desconfiar de les gangues: molts fraus comencen amb la promesa de guanys extraordinaris a canvi de molt poc esforç. És important recordar allò que “ningú dona duros a quatre pessetes” i desconfiar davant d’ofertes massa atractives a canvi de diners, dades o accedir a una pàgina web.
• Contrastar la informació: els delinqüents solen intentar apressar o acovardir les seves víctimes perquè actuïn sense temps per reflexionar o contrastar la informació falsa que els ofereixen. És millor agafar-se un temps per reflexionar i fins i tot contrastar la informació que ens donen. Davant de qualsevol petició inusual, convé prendre la iniciativa i contactar amb la persona o entitat que suposadament l’hagi fet per comprovar si és certa.
• Compte a deixar passar qualsevol: les revisions d’instal·lacions com la del gas o la llum sempre van precedides d’una comunicació per part de la companyia, així que no s’ha de deixar passar qualsevol persona que aparegui amb l’excusa de fer una comprovació al domicili. També és convenient sol·licitar l’acreditació corresponent als tècnics fins i tot si s’ha anunciat la seva visita amb anterioritat.