El càmping ha passat de ser un allotjament vinculat a un turisme local i més econòmic a una opció que mou un gran nombre de viatgeres gràcies a la modernització del sector, l’àmplia oferta i les ubicacions atractives. I tot després de la pandèmia.
Què ha passat durant aquests anys perquè el càmping s’hagi revelat com la branca d’activitat turística amb millors registres des de 2020?
A les fases inicials de recuperació econòmica després de la primera onada de la COVID-19, el turisme de càmping «va gaudir d’un gran atractiu perquè els turistes cercaven destinacions properes i amb més distància social», segons destaquen els economistes de CaixaBank Research a l’Informe Sectorial de Turisme.
«El descobriment del mercat del càmping durant la pandèmia per part dels clients que abans no l’havien considerat podria haver esborrat uns quants prejudicis cap al sector i, amb això, hauria eixamplat la base de clients», apunten.
Des d’aquell moment, la demanda no ha parat de créixer i ha coincidit amb una gran transformació del sector, que ha professionalitzat la seva gestió i ha augmentat el ritme d’inversió per millorar l’oferta i competir en un mercat més ampli.
«Abans de la pandèmia, aquest sector feia 20 anys que no creixia dins del mercat de l’allotjament. […] Amb l’esclat de la pandèmia, aquesta quota de mercat va incrementar fins al 15 % el 2020, perquè, ràpidament, va ser capaç de recuperar les cotes de demanda local similars a les de 2019», indiquen els economistes de CaixaBank Research.
La recuperació de la demanda turística a la resta del mercat de l’allotjament ha permès una normalització de les quotes de mercat del càmping en els anys posteriors, fins a arribar al 10,1 % el 2022.
El principal motor del sector està sent la demanda local, amb un 56 % de les pernoctacions totals en l’acumulat dels últims 12 mesos per a les dades disponibles (fins al maig de 2023).
Aquesta xifra també mostra que el pes de la demanda internacional també és molt rellevant i que s’ha comportat d’una manera molt més positiva que en el sector hoteler per a tots els mercats emissors.
El principal país emissor són els Països Baixos, amb el 9,7 % de les pernoctacions totals, seguits d’Alemanya (9,6 %) i França (8,7 %).
El pes del sector del càmping se situa en el 10,1 % al conjunt d’Espanya (dades de 2022), però hi ha sis comunitats autònomes en què aquest percentatge se situa entre el 20 i el 25 %: La Rioja, Cantàbria, Múrcia, Catalunya, Navarra i la Comunitat Valenciana.
Per part seva, Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia tenen un pes una mica més reduït, però amb gran capacitat de creixement en turisme rural i de natura, opció en què el càmping encaixa com a alternativa d’allotjament.
Entremig trobem el cas d’Astúries, que, tot i que és una comunitat en què el sector turístic té menys protagonisme, compta amb un sector del càmping relativament consolidat, amb el 16,9 % del mercat.
Amb aquestes dades, els economistes de CaixaBank Research conclouen que el desenvolupament del sector del càmping a Espanya «és una molt bona notícia per a la competitivitat de la indústria turística, i encara més sabent que aquest desenvolupament neix d’una modernització del sector molt profunda, tant en la seva gestió (per l’entrada de capital) com pel seu model de negoci (més botigues d’oferta complementària)».
A més, esperen que aquesta tendència de creixement es consolidi en els pròxims anys, generi oportunitats en destinacions turístiques menys desenvolupades i redistribueixi millor la generació de riquesa de la indústria turística.
