El mercat laboral actual comença a incorporar la Generació Z, els joves nascuts entre el 1997 i el 2012, els quals, amb les seves preferències i expectatives laborals, estan capgirant les idees establertes quant a l’ocupació.
Els mateixos que van veure els seus familiars perdre les seves feines amb la crisi del 2008, que van passar la seva adolescència confinats per una pandèmia mundial i que estan sent testimonis de com els llocs de treball combinen formats híbrids i remots amb la presencialitat, representaran el 2030 el 30% de la força de treball a tot el món.
L’informe de la National Society of High School Scholars (NSHSS) ens mostra com han evolucionat les inquietuds professionals d’aquesta generació.
La pandèmia de COVID-19, a més de la creixent preocupació per la sostenibilitat, l’estabilitat laboral i el benestar social, ha influït en les preferències de la Generació Z, que tria el sector de la salut com un dels favorits per desenvolupar-se professionalment.
Per exemple, l’estudi mostra que dos centres sanitaris dels Estats Units, el St. Jude Children’s Research Hospital i la Clínica Mayo, són dos dels llocs on més demanda hi ha de la Generació Z per treballar-hi.
En paral·lel, els llocs de treball a l’Administració també estan cotitzats entre la Generació Z. L’informe revela que entitats governamentals com l’FBI, la NASA i el CDC es troben entre els ocupadors favorits dels joves.
Aquest interès respon, en part, a l’estabilitat que ofereixen aquestes feines, davant la incertesa d’altres sectors.
Per als mil·lennistes, els gegants de Silicon Valley eren l’objecte de desig des d’un punt de vista professional. Treballar en empreses com Google o Amazon no només implicava un salari competitiu, sinó també un entorn laboral dinàmic, l’aspiració de qualsevol membre d’aquesta generació.
Tanmateix, per a la Generació Z, les companyies tecnològiques amb prou feines desperten interès degut, entre altres coses, a l’impacte ètic i social d’aquest sector. Només la intel·ligència artificial (IA) se situa com una preferència dins d’aquest àmbit per a aquest grup de població.
La Generació Z no només busca estabilitat en les seves preferències, sinó també emprendre un negoci propi.
Darrere d’aquesta tendència hi ha un desig d’independència i una voluntat de realització personal, davant els lligams i riscos de l’ocupació tradicional.
La idea d’assolir els seus somnis per si mateixos, respectant el seu estil de vida i la seva ètica, modela la visió d’aquesta generació, que vol alternar una feina estable amb un projecte personal perquè, quan aquest ofereixi l’estabilitat necessària, centrar-se en l’emprenedoria.
Tenint en compte els sectors que més convencen els joves, vegem quines són les seves exigències principals a l’hora de triar una feina.
- Una feina estable: una generació que ha viscut successives crisis, des de la del 2008 fins a les conseqüències de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, té molt present la incertesa econòmica i laboral. A aquest històric s’hi sumen transformacions com la digitalització, que està afectant feines que tradicionalment eren estables. Tanmateix, la Generació Z veu el futur amb bons ulls: gairebé un terç es mostra optimista sobre l’evolució de l’economia, segons l’Enquesta Global 2024 a Mil·lennistes i Generació Z elaborada per la consultora Deloitte. En contraposició, el mateix informe mostra incertesa entre la Generació Z respecte a les seves finances personals i la situació social.
- Compromís social i ètic: les conviccions de la Generació Z també marquen l’elecció de feina. L’impacte de la seva feina directament i el de la seva empresa en general han d’estar en línia amb els seus valors. Per exemple, l’informe de Deloitte apunta la sostenibilitat com una de les inquietuds principals per a aquesta generació. Sis de cada deu persones asseguren haver-se preocupat pel medi ambient durant l’últim mes. En aquest sentit, són especialment crítics amb el greenwashing.
- Connexió amb el seu ocupador: la Generació Z vol connectar amb la companyia amb la qual treballen a través d’una cultura corporativa sana i que fomenti el benestar. Tal com hem indicat, les experiències viscudes de manera vicària a través de generacions anteriors han obert una bretxa entre aquests joves i les empreses. El 40% de la Generació Z admet que no se sent comprès pels seus caps, segons assenyala Randstad en el seu informe Randstad Workmonitor 2024. Per a InfoJobs, les empreses consideren que els membres de la Generació Z són “poc propensos a treballar en equip” o a participar en “activitats col·lectives”, i destaquen l’individualisme dels joves en detriment de la vinculació i el compromís amb l’empresa. El 61% dels joves també reclama transparència de salaris i condicions, mentre que el 54% demana la seva aplicació en els processos de selecció, segons Infojobs. El 61% de la Generació Z, a més, advoca per la igualtat de gènere a l’empresa i per la conciliació.
- Conciliació i flexibilitat: formats en remot o híbrids, a més de flexibilitat d’horaris i facilitats de conciliació, són alguns dels requisits de la Generació Z a l’hora de triar una feina. Per a Randstad, el 45% dels membres d’aquesta generació es decanta pel teletreball i el 51%, per la flexibilitat horària. Si parlem d’hores extres, el 67% de les empreses creu que la Generació Z té menys predisposició a fer-ne, mentre que el 42% dels joves s’hi mostra voluntari.
- Espai per a la innovació i la creativitat: encara que tradicionalment ha estat la tecnologia l’espai per al desenvolupament d’aquests valors, la Generació Z està ampliant la seva aplicació en un altre tipus de feines i àmbits. No només a través de competències digitals, sinó també en noves idees i formes de treballar.
