Si poguéssim viatjar en el temps i aterrar a l’Europa del 2030, comprovaríem que tots els envasos són sostenibles. O, almenys, aquesta és la intenció de la Unió Europea, que ha anat elaborant legislacions en les últimes dècades que pretenen reduir la quantitat d’envasos, restringir l’envasament innecessari i fomentar la reutilització.
Segons la Comissió Europea, cada europeu genera anualment gairebé 180 kg de mitjana de residus d’envasos. Per a l’elaboració d’envasos s’utilitza una gran quantitat de materials: el 40 % dels plàstics i el 50 % del paper que es consumeixen a la UE es dediquen a la fabricació d’envasos.
En aquest sentit, la Comissió Europea estima que, si no es prenen mesures, el consum d’aquestes matèries creixerà gairebé un 20 % de cara al 2030 i els residus d’envasos de plàstic podrien augmentar fins a un 46 %.
Per assolir l’objectiu fixat d’un 100 % d’envasos sostenibles per al 2030, establert pel Pacte Verd Europeu, hem de saber quins envasos són sostenibles i quins no.
La Comissió proposa que la biomassa que s’utilitza en l’elaboració dels envasos:
- Provingui de fonts sostenibles.
- No tingui efectes nocius per al medi ambient.
- Compleixi amb l’anomenat ús en cascada de la biomassa; és a dir, que en la seva fabricació es prioritzin residus i subproductes orgànics com a primeres matèries.
- Disposi d’un etiquetatge que transmeti al consumidor, de manera clara, el percentatge concret i objectiu de plàstic d’origen biològic que conté el producte. Ja hi ha etiquetatges en alguns països, però s’ha de treballar en una harmonització en l’àmbit europeu. Aquest últim punt vol evitar l’anomenat greenwashing, ecoblanqueig o blanqueig verd, amb referències ambigües com ara «bioplàstic» o «d’origen biològic».
On hem de llençar aquests envasos? Els envasos d’origen biològic, com poden ser ampolles de plàstic d’aigua o envasos d’aliments frescos, com ara safates de suro blanc, safates d’alumini o terrines de iogurts, s’han de dipositar al contenidor groc.
Per a aquesta mena de material, la Comissió apunta que l’etiquetatge hauria d’informar sobre el temps estimat de degradació de l’envàs, tenint en compte les circumstàncies i el mitjà. Aquesta última exigència és important per als envasos que siguin reomplibles o reutilitzables, que també compleixen una important funció, ja que ofereixen una segona vida i encaixen amb l’economia circular. Cal tenir en compte que els plàstics d’un sol ús no poden ser indicats com a plàstics biodegradables.
On hem de llençar aquests envasos? Gots de cartó, càpsules de detergent o planters es poden llençar a les deixalles orgàniques. Eviteu el contenidor groc perquè, si es recicla, redueix la qualitat del plàstic que es fabrica.
El seu ús quedaria relegat a bosses de te, càpsules de cafè de filtre, adhesius de fruites i hortalisses i bosses de plàstic molt lleugeres. En aquest cas, els productes hauran de mostrar que estan autoritzats per al compostatge industrial.
On hem de llençar aquests envasos? Podeu llençar-los al contenidor marró.
Per al Parlament Europeu, l’economia circular suposa una oportunitat per generar ocupació i impulsar l’estalvi dels consumidors. Fomentar la competitivitat, donar suport a la innovació i fer costat al creixement econòmic podrien desembocar en la creació de 700.000 llocs de treball a la UE per al 2030.
El disseny de materials, processos i productes implicaria la dinamització d’alguns sectors econòmics a través de la innovació, a més de l’eficiència de l’ús dels recursos i la minimització de l’impacte mediambiental del seu ús.
