Temps de Lectura: 5 minuts
14 Gener, 2025
Després del domini del foc, la roda és potser l’invent que més ha transformat les societats antigues i, amb elles, l’economia incipient.
La roda va revolucionar el transport i la mobilitat de manera extraordinària. Va ser un invent capaç de multiplicar el rendiment agrícola i impulsar el comerç, així com les exploracions, les migracions i, posteriorment, la indústria. Té tanta rellevància que una part important de l’economia mundial actual encara en depèn.
Encara que els descobriments arqueològics indiquen que les persones del paleolític (fa 750.000 anys) ja sabien que fer rodar un objecte era la millor forma de moure’l, les rodes primitives no s’utilitzaven per al transport, sinó per a altres tasques com ara el filat o la terrisseria.
Per fer rodar un objecte pesat s’utilitzaven cilindres que s’anaven col·locant successivament els uns davant els altres, una tasca pesada i difícil.
Les últimes investigacions apunten que van ser miners neolítics els que van començar a utilitzar la roda per al transport cap a l’any 3900 aC. en la zona dels Carpats.
Si ho sabem, no és perquè hagi aparegut alguna roda de l’època en una excavació, sinó per unes petites tasses que utilitzaven els miners per beure. Aquests recipients reproduïen uns petits cistells amb rodes que usaven per transportar minerals en les mines de coure.
Aquestes tasses són la representació més antiga que existeix d’un mitjà de transport amb rodes. En reflecteixen la importància per a la cultura i l’economia de la zona, igual que les tasses que avui regalem amb imatges de bandes de música o frases enginyoses sobre professions.
Les rodes de transport més antigues que es conserven són una mica posteriors, del voltant de l’any 3200 aC, quan ja s’utilitzaven en carros tirats per animals. Es tracta de peces de fusta planes i sòlides, amb un forat central per a l’eix.
Els egipcis les van alleugerir cap a l’any 2000 aC amb la instal·lació de radis, i els celtes les van protegir amb cèrcols de ferro.
Aquestes transformacions de la roda poden semblar una anècdota, però no ho són. Gràcies a aquests canvis, es va tornar més ràpida i lleugera i, amb ella, ho van fer també el comerç, les exploracions, les conquestes i les migracions.
La roda va permetre molt més que recórrer grans distàncies en temps que, abans que s’inventés, eren inimaginables. Va ser la impulsora de molts altres desenvolupaments claus en la història de la humanitat.
Pensem en un carro amb rodes que transportava excedents de gra en vasos per a la venda a Mesopotàmia, fa uns 5.000 anys. Aquest artefacte resumeix en gran mesura l’enorme influència de la roda en l’avenç de l’economia i la civilització.
Els excedents de gra que transporta aquest vehicle han arribat fins on són, en gran part, perquè la roda ha simplificat enormement el treball de l’agricultor. Ara es basa en carros tirats per animals per transportar llavors i collites. Així s’optimitzen les tasques agrícoles i, per tant, la producció augmenta.
A més, gràcies a la roda, aquests excedents de gra arribaven als habitants de llocs llunyans, que podien alimentar amb ells les seves famílies i multiplicar així la població. Fins i tot s’utilitzaven per fer préstecs, en allò que considerem les primeres transaccions bancàries de la història.
D’altra banda, el tràfec de carros com aquest va contribuir al desenvolupament del comerç de llarga distància i, amb ell, a la invenció de l’escriptura cuneïforme perquè els comerciants poguessin comunicar-se amb els clients d’altres ciutats.
Per descomptat, aquest tipus de comerç va estimular també el desenvolupament i la conservació de vies adequades perquè hi circulessin carros amb rodes. Aquestes vies van facilitar encara més l’intercanvi econòmic i cultural que afavoreix la innovació, a més del transport de tropes i l’expansió dels imperis.
Només cal pensar en les calçades romanes: un estudi de la Universitat de Copenhaguen mostra que, 2.000 anys després, continuen generant prosperitat econòmica en les zones per les quals passaven.
Els investigadors van trobar que aquesta relació entre vies antigues i prosperitat actual no es dona al Pròxim Orient i al nord de l’Àfrica. La raó és molt senzilla: allà preferien utilitzar caravanes de camells en lloc de carros amb rodes per al transport. Per tant, no necessitaven construir calçades ni, sobretot, mantenir-les al llarg dels segles.
L’impacte de la roda en sectors com l’agricultura o el comerç queda patent des de fa segles. També en la mecànica, encara que va ser en l’era industrial quan aquest aspecte va cobrar especial rellevància.
La roda va donar forma al món tal com el coneixem avui. Va ser l’element que va impulsar el canvi d’una economia artesanal i agrària a una altra basada en produir béns de manera mecanitzada i comercialitzar-los.
La capacitat de transmissió de força de les rodes les va convertir en elements imprescindibles per a la indústria. Com que també permetien controlar el moviment rotatori, eren ideals per a les màquines de vapor que feien moviments repetitius a les fàbriques.
Més enllà de l’ús en tota mena de maquinària industrial, les rodes van ser part integral del desenvolupament de sectors econòmics tan importants com ara la indústria automobilística o el transport. Les respectives evolucions han avançat en paral·lel: les rodes d’avui s’assemblen molt poc a les dels carros, igual que els vehicles actuals tenen poc a veure amb els antics vehicles tirats per animals.
Avui, les rodes segueixen movent en gran mesura l’economia global. Només el sector del transport aporta aproximadament el 4,4 % del PIB a Espanya i es venen una mica més de 5.400 milions d’euros en pneumàtics anualment.
Sense la roda, l’economia i la societat actuals no serien les mateixes. Avui hi ha rodes en tota mena de vehicles, maquinària industrial i agrícola, petits objectes quotidians o grans infraestructures de producció d’energia, entre altres molts usos. No està gens malament per a un artefacte amb milers d’anys d’existència.
