El 2023, els espanyols vam jugar 12.499 milions d’euros en loteria, segons dades de la Direcció General per a l’Ordenació del Joc.
Cada euro jugat va acompanyat de somnis i projectes, però els escollits per la deessa Fortuna per guanyar els grans premis són pocs.
En aquest article, descobrim les decisions econòmiques més habituals dels que un dia es veuen agraciats en el sorteig de la loteria.
La investigació també mostra que molts dels guanyadors decideixen emprendre nous camins laborals o procuren reduir les hores treballades.
Segons l’informe, els premis animen les persones assalariades a deixar de treballar, especialment en el cas de les dones sense fills a prop de l’edat de jubilació i amb poca renda. En canvi, els homes amb fills pròxims a l’edat de jubilació i amb rendes elevades tendeixen a emprendre.
Els premis de més import se solen destinar a la cancel·lació de deutes, l’adquisició de béns immobles i la contractació de productes financers.
La inversió més urgent sol ser l’adquisició de l’habitatge habitual, una decisió que fa que els diners del premi s’acabin ja els primers anys. En aquesta línia hi ha la cancel·lació de deutes hipotecaris, una decisió que consolida la seva estabilitat financera.
D’altra banda, l’estudi mostra la preferència dels agraciats per la inversió en actius financers, habitualment en un moment immediat a la consecució del premi -a excepció dels fons d’inversió-.
L’informe de Fedea mostra que els guanyadors de la loteria tendeixen a casar-se després de rebre el premi. Tanmateix, l’obtenció d’aquests diners extres no és una cosa que influeixi en la separació dels matrimonis.
Els premis tampoc no semblen afectar la decisió de tenir fills. “Resulta interessant observar que, quan ja es té algun fill, l’obtenció del premi desanima a tenir més descendència”, apunta l’estudi.