El 2024 és any olímpic i París és la seu escollida perquè atletes de 206 delegacions diferents competeixin per l’anhelat or.
La glòria olímpica és una inspiració tan antiga que ja el segle VIII a. de C. hi havia qui la somiava a la ciutat grega d’Olímpia, on es disputaven els Jocs Olímpics de l’antiguitat.
Han canviat moltes coses des de llavors, com és natural, tot i que potser una de les que més ho han fet són les xifres que envolten cada cita olímpica. Els Jocs Olímpics de París 2024 no són una excepció en aquest sentit.
Els Jocs Olímpics de París 2024 són els trenta-tresens de l’era moderna i arriben disposats a trencar registres des del dia mateix de la seva inauguració oficial.
De fet, la seva cerimònia d’obertura serà la més llarga des que el 1896 comencessin els Jocs Olímpics moderns. El motiu? Que no estarà limitada per les dimensions d’un recinte, perquè es desenvoluparà al riu Sena.
Efectivament, la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París 2024, que tindrà lloc el 26 de juliol, serà la primera que se celebrarà fora d’un estadi.
Els atletes desfilaran a bord d’embarcacions que navegaran pel riu Sena en una desfilada que arribarà als 6 km de longitud, segons preveu l’organització.
Un parell de jornades abans de la cerimònia inaugural es disputaran els primers partits d’handbol, futbol i rugbi. Serà llavors quan comenci aquesta gran cita esportiva, que té lloc entre el 24 de juliol i l’11 d’agost.
En total, se celebraran fins a 329 esdeveniments durant 18 dies de competició, que convocaran 10.500 atletes en 41 llocs olímpics repartits per París, altres regions de França i territoris d’ultramar. A més de la capital francesa, hi haurà cites en altres llocs, com Marsella, Versalles, Nantes, Colombes o fins i tot Tahití.
En els Jocs Olímpics de París 2024 es disputaran proves corresponents a un total de 32 disciplines. D’aquestes, 28 es corresponen amb esports olímpics tradicionals i les altres 4 són modernes. En aquesta ocasió, s’hi estrenarà el breakdance o break, i ho farà en un escenari d’excepció: a la plaça de la Concòrdia.
Uns Jocs Olímpics sempre suposen un important impacte econòmic a la zona que els alberga.
Així, doncs, s’estima que, com a mínim, es crearan un total de 150.000 llocs de treball gràcies a la celebració d’aquesta cita a París i es necessitaran uns 1.900 proveïdors de serveis. A més, les emissions vinculades als Jocs Olímpics sumaran fins a 350.000 hores televisives, que contribuiran a generar milions d’euros en publicitat.
En total, s’estima que l’impacte econòmic que deixarà aquesta cita esportiva en l’economia francesa pujarà a un total de 10.700 milions d’euros durant el període 2017-2034, dels quals 3.500 milions seran només en turisme.
El comitè organitzador disposa d’un pressupost operatiu estimat d’uns 4.400 milions d’euros, que pujarà fins als 8.000 milions d’euros si s’hi inclouen els costos de construcció i remodelació de seus.
Pel que fa al finançament dels Jocs, les aportacions dels patrocinadors seran una de les fonts d’ingressos principals. Una dada: un any abans de la cerimònia inaugural, el juliol del 2023, ja s’havien superat els 1.000 milions d’euros en ingressos assegurats per aquesta via.
També la venda d’entrades, el preu de les quals partirà dels 24 euros per als esdeveniments esportius, ajudarà a pagar la festa olímpica. En el cas de la cerimònia d’inauguració al Sena, assistir-hi costarà entre 90 i 2.700 euros. En total, l’organització posarà a la venda 10 milions de tiquets per als Jocs Olímpics de París.
Tal com comentàvem a l’apartat anterior, l’empremta dels Jocs Olímpics de París no s’acabarà amb la seva cerimònia de clausura. Una mostra n’és la Vila Olímpica, que després de la cita es transformarà en un districte urbà residencial, amb 2.800 habitatges que albergaran uns 6.000 habitants.
En aquest nou barri es plantaran 8.876 arbres, amb 6 hectàrees de zones verdes, així com àrees de plantació per a vianants i mobilitat suau.
Materials ecològics, geotèrmia i panells solars, edificis i equipaments que promouen la circulació de l’aire o l’accessibilitat seran alguns dels senyals d’identitat d’aquest districte, que aspira a convertir-se en un laboratori de la ciutat responsable del futur.
