C. Tangana, Justin Bieber, Lola Índigo, Sebastián Yatra, Dua Lipa i Omar Montes pugnen per aconseguir que els seus temes siguin la cançó de l’estiu 2021. Però, saps quins beneficis econòmics tindran si ho aconsegueixen?
Per entendre l’impacte econòmic d’un èxit estival, viatgem a l’estiu de 2017, quan Luis Fonsi i Daddy Yankee van llançar “Despacito”’, un tema que va ocupar el lloc més alt a les llistes d’èxits de tot el món i que va rebentar YouTube.
Abans d’entrar en detall, has de saber que una cançó té dos tipus de drets d’autor:
– Drets de creació: corresponen a l’autoria de la música (partitura i arranjaments) i la lletra.
– Drets del màster: corresponen a l’enregistrament concret de la cançó. Cal tenir en compte que una cançó pot ser gravada en diverses ocasions i per artistes diferents.
Aquests drets cobreixen la reproducció, la distribució (posar la cançó a l’abast del públic), la preparació d’obres derivades (per exemple, samplers), l’execució (interpretació en directe) i l’exhibició.
Per això, les cançons generen diverses fonts d’ingressos:
̶ Venda de suports físics: la venda clàssica de CD, vinils…
̶ Venda de suports digitals: quan compres el tema a iTunes o Tidal.
̶ Reproduccions en suports online: plataformes com Spotify o YouTube.
̶ Reproduccions en mitjans: ràdios, televisions.
Si apliquem això al cas de “Despacito”, les xifres són estratosfèriques: més de 7.000 milions de reproduccions a YouTube, més de 1.000 milions de reproduccions a Spotify i més de 21 milions de singles (en format físic i digital) venuts a tot el món.
Per cada reproducció a YouTube, es paguen de drets uns 500 euros per cada milió de reproduccions, mentre que Spotify paga uns 0,30 euros per cada reproducció. La baixada d’una cançó sol costar 1 euro, mentre que la versió física en CD (“Despacito” només s’ha editat en CD en format single) ronda els 5 euros. Amb aquestes referències, podem estimar que el tema de Luis Fonsi i Daddy Yankee ha generat al voltant de 26,5 milions d’euros en aquests suports, sense comptar amb els drets de reproducció a tot el món i altres ingressos.
Tanmateix, no tots aquests diners va a les seves butxaques, ja que han de pagar drets als autors de la cançó. Per gravar-la, van pagar uns productors, un estudi i uns músics. Una vegada editat el màster, han tingut el management d’una discogràfica, amb les seves accions promocionals. En la realització del videoclip ha participat tot un equip de producció, realització i edició audiovisual, a més de coreògrafs, estilistes, ballarins, càtering… pràcticament un rodatge.
D’altra banda, Luis Fonsi i Daddy Yankee han tingut una altra important font d’ingressos: els concerts. De fet, fins a la irrupció de la pandèmia de la COVID-19, la interpretació en directe havia pres molta rellevància en els ingressos dels artistes, ja que els formats digitals havien minvat els seus beneficis respecte a dues dècades enrere, en què la venda física de música deixava importants beneficis a la indústria. Tot i que, una vegada més, qualsevol ingrés comporta les seves despeses corresponents.
