INNOVACIÓ

La impressió 3D, a la conquesta de les llars

Temps de Lectura: 5 minutos

---

Objectes, cotxes, menjar i fins i tot edificis. Tot a través de la impressió 3D. La pregunta és: què no es pot fer ja amb una impressora 3D? El 2015, segons un estudi, s’han comercialitzat més de 182.000 impressores 3D, un 37% més que l’any anterior, i el 2016 aquest sector mourà més de 4.900 milions d’euros a tot el món. El proper objectiu: introduir-se definitivament a les llars.

Fa aproximadament tres anys va sorgir el boom de les impressores 3D per a ús domèstic. Aquesta adaptació del mercat al consumidor final va fer que a poc a poc anessin baixant els preus d’aquests dispositius. Avui, ja es poden comprar per 45 €. Per a TRDIMENSION, proveïdora espanyola de serveis 3D, “la tendència a la baixa dels preus i, sobretot, la inclusió de les impressores 3D als plans educatius acabaran fent d’aquestes impressores un must have per a les famílies”.

Un dels obstacles per trencar la barrera de les llars és el desconeixement de les persones per dissenyar en 3D i la falta d’una eina definitiva que faciliti el disseny personalitzat. No obstant això, Ángel Llavero, CEO del Grup SICNOVA, un dels principals fabricants espanyols, pensa que “a poc a poc s’estan creant escàners 3D cada dia més econòmics i senzills d’utilitzar” i assegura que “en el moment en què tinguem dispositius que ens permetin digitalitzar en 3D de manera senzilla objectes de la nostra vida quotidiana, hi haurà molta matèria primera per imprimir en 3D”.

Segons l’estudi esmentat, de 2015 a 2020, les impressores 3D venudes creixeran un 67,2% a l’any, assolint els 2,4 milions d’equips portats als consumidors el 2020. A llarg termini, el límit d’aquest fenomen sembla encara desconegut.

D’òrgans a pizzes, tot el que es pot fer amb una impressora 3D

Molts parlen de la impressió 3D com un dels pilars de la Indústria 4.0. Els experts coincideixen que, amb la quantitat d’aplicacions que es poden aconseguir i la digitalització i democratització en la fabricació d’objectes, és en si mateixa una Tercera Revolució Industrial.

La realitat és que aquesta tecnologia ha permès ja, com recorda Llavero, fabricar dents amb efecte bactericida o construir cases de 60 metres quadrats en només quatre hores. Aquests són només alguns exemples de com la impressió 3D està arribant a sectors molt diferents:

• Biomedicina: un dels sectors més sofisticats. Les aplicacions van des de pròtesis fins a peces dentals, passant fins i tot per òrgans. Aquesta tecnologia està lligada a la planificació quirúrgica. Per a Llavero, és una de les aplicacions més avançades perquè “no hi ha res més personalitzat que el propi cos humà”.
• Aeronàutica i automoció: els alts costos de fabricar una aeronau han fet que es derivin moltes peces que es feien amb processos tradicionals.
• Construcció: la construcció 3D és ja una realitat en països com Dubai i suposa un gran impuls per a les possibilitats infinites d’aquest sector. Amb 250 metres quadrats, Dubai Future Foundation és el primer edifici d’oficines fabricat totalment amb una impressora 3D. Però aquí no acaba la cosa. El govern del país ha posat en marxa una ambiciosa iniciativa amb la qual pretén que el 25% d’edificis fabricats per a l’any 2030 s’hagin construït mitjançant impressores 3D.
• Menjar: és un altre sector que pot estar entre els grans beneficiats del desenvolupament de la impressió 3D. Ja s’han vist projectes interessants com el de Foodini, una impressora que permet cuinar a casa sense haver de gastar temps, sense tacar i sense saber cuinar. És possible, fins i tot, que aquests elements acabin substituint els microones.

El futur? Segons TRDIMENSION “aquesta tecnologia està arribant a sectors que mai no ens vam imaginar i gràcies a la seva constant innovació és possible expandir-la a més sectors del mercat”. La joieria, el sector dental, l’aeronàutica, l’automoció, la fabricació de motllos, la biomedicina o la moda són alguns dels sectors que tenen més potencial en aquest moment. Aquesta adaptació progressiva a diferents terrenys respon al desenvolupament de nous materials. Segons Llavero, “cada material està dissenyat per a aplicacions específiques i amb una solució concreta que optimitza el procés per a un sector en concret”. A llarg termini, el límit d’aquest fenomen sembla encara desconegut.