Aquest augment de l’interès dels inversors, tant institucionals com individuals, en la ISR coincideix amb l’explosió d’iniciatives que ha fomentat la comunitat internacional que cerquen impulsar polítiques socials i mediambientals que afavoreixin la transició cap a una economia sostenible. Entre d’altres, l’Acord de París de 2015 sobre el canvi climàtic, que van fa poc van signar 195 països, i la publicació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que reuneixen 17 objectius per assolir un creixement econòmic sostenible.
El mercat de la ISR s’endinsa ara en una fase de maduració, continua dient el Quadern, i la integració de criteris ASG es tradueix cada cop més en polítiques inversores concretes. Les taxes de creixement del volum d’actius semblen consolidar-se, les diverses estratègies generals d’inversió sostenible han adquirit més sofisticació, i les principals entitats i gestores ja ofereixen algun tipus de vehicle d’inversió basat en criteris ASG.
Les línies de millora principals se situen actualment en l’àmbit de la transparència i la materialitat, una exigència que planteja grans reptes al mercat, i a la pràctica habitual de les empreses, en particular, a la relació amb els inversors. En concret, es fa necessari que les empreses se sumin a la tendència d’incloure als seus informes els resultats de la seva activitat no financera, o que elaborin un informe a part per informar de manera veraç i transparent sobre l’activitat de l’empresa en aquest punt, perquè, així, els inversors puguin tenir en compte aquests aspectes en les seves decisions d’inversió.
La ISR proposa, per tant, tenir en compte l’àmbit mediambiental, social i de govern a l’hora d’analitzar i seleccionar els actius en què s’inverteix. Alguns dels aspectes més freqüents que es tenen en compte en cadascun acostumen a ser els següents:
1. Criteris ambientals: edificació ecològica, canvi climàtic, reducció de la petjada de carboni, energies renovables, emissions, desforestació, gestió de l’aigua, etc.
2. Criteris socials: respecte dels drets humans, erradicació de l’explotació infantil, millora de les condicions laborals, inclusió i diversitat, seguretat laboral, etc.
3. Criteris de govern: diversitat en els consells d’administració, polítiques anticorrupció, codis de conducta, polítiques de remuneració, etc.
El Quadern conclou citant el Cambridge Institute for Sustainability Leadership, que resumeix en tres les raons per decidir-se per la inversió sostenible i responsable: suposa un servei a la societat, en la mesura que combat els grans riscos ambientals i socials a què s’enfronta el món; es pot convertir en una manera de millorar el rendiment econòmic de la inversió, en incorporar criteris més amplis que els estrictament financers en la presa de decisions, i respon a un mandat econòmic, perquè l’economia mundial en bloc es debilitarà si no es reverteix el canvi climàtic a temps.
Sigui quina sigui la motivació final de cada inversor, el que pretén el Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l’IESE és, en definitiva, demostrar que decidir-se per la ISR no només és una bona decisió, sinó, potser, la millor decisió possible.
