La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d’ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions.
La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d’entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants.
El també membre del consell d’Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s’està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l’última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones.
Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l’entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l’entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat.
Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l’eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya.
Altres característiques comunes d’aquesta nova filantropia serien que:
– Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres.
– El retorn de l’acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes.
– Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport.
– El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries.
– Hi ha un interès per mesurar tant l’acompliment de les organitzacions beneficiàries com l’impacte últim de l’acció filantròpica sobre la societat.
