L’ànima del teixit empresarial espanyol

El 12 de maig se celebra el Dia Europeu de les Pimes, la qual cosa no deixa de ser un reconeixement a les petites i mitjanes empreses que, segons dades del Consell Internacional de la Petita Empresa (ICSB), representen el 90% del sector empresarial d’arreu del món, generen entre 60 i el 70% de l’ocupació i són claus en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per Nacions Unides.

A escala europea, les xifres són força semblants: les pimes creen ocupació, generen la meitat del comerç intracomunitari de béns i són les responsables del 51% de les importacions i del 45% de les exportacions que es produeixen a l’interior de la UE.

I a Espanya, la proporció és fins i tot més gran: segons les dades de març de 2019 de Cifras Pyme, les pimes constitueixen ni més ni menys que el 99,8% del teixit empresarial espanyol i generen el 65,9% de l’ocupació, fet que les converteix en l’autèntic motor de l’economia espanyola. A més a més, la crisi econòmica recent les ha portat a iniciar un procés d’obertura cap a l’exterior a la recerca de nous mercats. Tot això ha propiciat que, segons dades d’Eurostat, les pimes espanyoles siguin actualment responsables del 53,3% de les importacions i del 51,1% de les exportacions que es fan a tot el país.

Com està format exactament aquest 99,8% del teixit empresarial espanyol? Novament segons les dades de Cifras Pyme, el 53,8% són treballadors autònoms; el 39,7%, microempreses d’entre 1 i 9 empleats; el 5,4%, petites empreses d’entre 10 i 49 assalariats; i el 0,9%, empreses mitjanes d’entre 50 i 249 treballadors. Només el restant 0,2% són grans empreses amb més de 250 persones a càrrec seu.

I com es distribueix aquest 65,9% de l’ocupació que generen les pimes? A saber: el 12,4% són autònoms (gairebé 2 milions de treballadors), el 19% treballa en microempreses, un altre 19% en petites empreses (uns 3 milions en cada categoria) i el 15,5% en empreses mitjanes (gairebé 2,5 milions). Si els sumem tots, comprovem que hi ha més de 10 milions de persones que treballen en pimes, per 5,5 milions que ho fan en grans empreses (és a dir, el 34,1% restant).

Això no obstant, malgrat generar pràcticament dos terços de l’ocupació espanyola, les pimes tenen alguns reptes pendents de cara al futur.

El primer de tots seria la digitalització, tan necessària per millorar la competitivitat. Malgrat que en els darrers anys s’han fet progressos, les pimes encara necessiten més inversions per produir, emmagatzemar, tractar i analitzar les dades. Per exemple, la majoria de pimes tenen una pàgina web, però molt poques disposen de plataforma d’e-commerce pròpia. Les grans empreses continuen sent les que tenen una capacitat més gran per incorporar les noves tecnologies.

Un altre desafiament seria el del seu propi creixement. Les pimes espanyoles necessiten trobar característiques que les diferenciïn amb l’objectiu d’explotar-les i, novament, millorar la competitivitat, augmentar la productivitat i incrementar la presència a l’exterior. La internacionalització podria ser una via interessant per al seu creixement.

Un últim repte per a les pimes és el del finançament. En l’actualitat, les petites i mitjanes empreses recorren poques vegades a les entitats financeres, perquè la seva pròpia naturalesa les limita a l’hora de sol·licitar un préstec i fer front al deute. Una possibilitat interessant de futur seria recórrer a les noves formes de finançament a les que habitualment acudeixen les empreses emergents, com ara els àngels inversors, la confirmació de pagament (cessió de pagaments a proveïdors), el finançament col·lectiu, el finançament col·lectiu de préstec, el facturatge o el lísing.

Entre les cinc empreses més ben valorades per l’entramat espanyol de pimes i autònoms hi ha Fundació Bancària La Caixa i CaixaBank. Així ho reflecteix el darrer Estudi d’Èxit Empresarial desenvolupat per la consultora econòmica empresarial Advice Strategic Consultants. Per als entrevistats, l’accés al finançament bancari —que en el cas de les pimes espanyoles suposa el 88% enfront del 50% d’Alemanya i el 30% dels Estats Units— és un dels grans motius per valorar positivament les grans empreses.