La temperatura de la Terra no ha deixat d’augmentar en l’última dècada fins a arribar a nivells preindustrials i ha provocat que els anys des del 2015 hagin estat els més calorosos des que existeixen registres. Cada cop hi ha més ciutadans, institucions i agents econòmics conscienciats amb la gravetat d’aquest tema i compromesos amb la lluita per pal·liar-ne els efectes.
Les noves generacions, molt més informades i compromeses que les seves predecessores, es preocupen per mitigar els efectes que l’escalfament global té en la biodiversitat i la salut dels ecosistemes. És per això que, mentre els usuaris reciclen, reutilitzen i trien alternatives més sostenibles, les empreses intenten connectar amb ells compartint aquests valors i arribant, de vegades, a transformar tot el seu sistema productiu per aconseguir una major eficiència i sostenibilitat.
Això no obstant, en el que molts encara no s’han aturat a pensar és en l’impacte que el canvi climàtic té en l’economia. Més enllà de la preservació dels ecosistemes i de mantenir un planeta habitable per a totes les espècies que viuen a la Terra, la batalla contra l’escalfament global ha de tenir en compte un vessant financer que, en una economia globalitzada com la que tenim, ens afectarà a tots.
El 2006, el govern britànic va ser el primer a encarregar un informe sobre el clima a un economista. Nicholas Stern, l’encarregat d’elaborar aquest informe, va concloure que es necessitaria destinar un 2 % del PIB mundial a mitigar els efectes del canvi climàtic i va considerar els gasos amb efecte d’hivernacle com «la major errada de mercat que el món hagi vist mai». Tanmateix, caldria esperar encara més d’una dècada perquè el canvi climàtic s’integrés en l’anàlisi macroeconòmica a llarg termini, fita per la qual William D. Nordhaus va obtenir el Premi Nobel d’Economia.
L’impacte financer del canvi climàtic ja està despertant l’interès d’economistes i inversors, que veuen la necessitat de reduir les emissions per preservar l’estabilitat econòmica i assumeixen aquest repte com un dels majors desafiaments de l’actualitat. Entre les conseqüències més greus per a la població mundial, hi podem destacar:
– Descens de la productivitat de les collites.
– Pujada de preu dels aliments bàsics.
– Els fenòmens meteorològics extrems castiguen amb duresa les regions ja de per si més vulnerables.
– Augment de la pressió migratòria que obligarà poblacions senceres a desplaçar-se a assentaments més segurs.
– Increment de les malalties i plagues.
– Falta d’aigua.
– Conflictes interns i internacionals derivats de l’escassetat de recursos.
– Pujada del nivell de mars i oceans.
En un món globalitzat com en el que vivim, les economies dels països no són independents. Els entorns es veuen afectats, no tan sols per les conseqüències que el canvi climàtic té directament en els seus territoris, sinó també per les que pateixen la resta de països que s’integren en el mercat global.
D’altra banda, el canvi climàtic produeix efectes econòmics en cascada que afecten la capacitat de treball i la productivitat, pertorben les infraestructures d’energia, transport i aigua, augmenten la demanda energètica i eleven el risc d’incendis. A aquests efectes, caldria sumar-hi la dificultat que vaticinen els inversors perquè certs sectors productius —com ara el turisme o la construcció— puguin continuar operant amb normalitat.
Més enllà de connectar amb els seus públics i de compartir tota una sèrie de valors que afavoreixin el posicionament de les seves marques en la ment del consumidor, les empreses s’han adonat que la seva pròpia activitat corre perill si no s’involucren amb la causa. Per tant, la responsabilitat social corporativa resulta una peça clau per aconseguir els objectius de sostenibilitat fixats en el Pacte Verd Europeu.
Una transformació industrial o un redisseny del sistema productiu que aconsegueixi instaurar un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient pot ser vist com una enorme inversió inicial, inassumible per a algunes empreses. Tanmateix, també obre la porta a noves oportunitats que poden generar importants guanys i animar els inversors a construir un món més sostenible i econòmicament estable.
– L’economia circular: model de producció i consum basat en tècniques sostenibles que allarga la vida dels productes, elimina residus, estalvia costos i primeres matèries i pot millorar l’activitat econòmica mundial.
– Energies renovables: aquests sistemes d’energia neta —com ara la geotèrmica, l’eòlica, la hidràulica, l’hidrogen o l’energia solar— són molt més avantatjosos per al medi ambient, ajuden a l’autoconsum a través de recursos gratuïts i ofereixen una major independència energètica per als països que no tenen altres recursos, com ara els combustibles fòssils.
– Gestió de l’aigua: l’ús de la tecnologia aplicada a sistemes hidràulics farà que la gestió de l’aigua sigui més eficient i eficaç, fet que suposarà un important focus d’innovació i abastirà regions amb dificultats d’accés a aquest recurs.
– R+D+i: replantejar el model productiu requereix professionals especialitzats i, sobretot, investigació. La recerca de nous materials, el disseny de sistemes més eficients i la ideació de solucions innovadores per resoldre els problemes actuals d’una manera més respectuosa i sostenible obre un món de possibilitats laborals i incita a la creació de titulacions i especialitats que avui dia encara no existeixen.
