“L’internet de les coses és el punt d’inflexió que ens està influint en aspectes tan diferents com la gestió de dades, la creació de nous models de negoci i l’accés a la connexió en llocs remots”, diu la periodista M. Victoria S. Nadal en un article a Retina. En efecte, els experts recorden que “la connectivitat ja no només té a veure amb ordinadors i impressores, sinó amb un ecosistema complex capaç de convertir objectes en serveis intel·ligents”. Ho podem veure en vehicles autònoms, robots i drons, però també, i potser encara resulta més important, a les nostres pròpies llars, on, a pas ferm, la tecnologia s’està convertint en una realitat i en una autèntica aliada de la nostra vida diària.
El concepte internet de les coses (en anglès, Internet of Things, o IoT) va ser encunyat pel britànic Kevin Ashton el 1999 mentre treballava al MIT investigant l’àrea de la identificació per radiofreqüència (RFID). En efecte, només cal integrar un xip de RFID en qualsevol objecte de casa perquè sigui capaç de processar i transmetre informació.
Regular la temperatura o la humitat de casa, que la nevera et recordi què cal comprar, semàfors que funcionen segons el trànsit real o un cotxe que es posa en contacte amb el taller i informa del seu estat abans d’una visita són coses que tenim a la cantonada. Segons la consultora Gartner, el 2021, més de 20.000 milions de dispositius domèstics estaran connectats a internet amb l’objectiu d’oferir serveis i aplicacions intel·ligents, i la inversió mundial en l’IoT superarà els 3.000 milions de dòlars.
En efecte, el potencial de l’internet de les coses per transformar l’economia és ingent. Resumint, i seguint l’esmentat article de Victoria S. Nadal a Retina, es podria dir que pot modificar-la en set aspectes:
– L’IoT connecta les màquines, que es comuniquen entre si, fet que permet una gestió més eficient i una reducció de costos per a les empreses.
– Amb l’IoT tindrem més i millors dades.
– Permet una millora de la productivitat, per exemple, en el manteniment preventiu de les màquines.
– Facilita les connexions en llocs de difícil accés. Un cas interessant és el de Vodafone, que fa poc ha llançat NarrowBand-IoT, una banda estreta d’internet de les coses especialment indicada per a la distribució d’aigua, gas o electricitat. Segons la companyia, “el primer pas cap al 5G de veritat”.
– És una tecnologia barata i ecològica.
– Millora la seguretat dels treballadors, per exemple, identificant àrees de pas habituals o amb plataformes d’il·luminació intel·ligents.
– Finalment, permet crear nous models de negoci i treure el màxim partit del big data i el cloud computing. Un exemple seria el de les màquines de cafè Quality Espresso, que, connectades al núvol, obtenen i emmagatzemen dades del consum de cafè o de les avaries, fet que permet maximitzar ingressos i controlar les despeses de manteniment.
A més, la propera generació de xarxes mòbils 5G i les noves connectivitats multiplicaran la capacitat actual de baixada i pujada de dades al núvol, cosa que permetrà un aprofitament total de l’internet de les coses.
I la cosa no acaba aquí. Investigadors i entitats de tot el món continuen estudiant com l’internet de les coses ens pot ajudar en el nostre dia a dia. Un exemple és la creació del Payment Innovation Concentrador. Impulsat per CaixaBank, Global Payments, Samsung, Visa i Arval, és el primer concentrador d’innovació en comerç i mitjans de pagament d’Espanya i un dels primers del món.
El present és intel·ligent, però, el futur, ho serà encara més.
Comentaris