En l’actualitat, la majoria de nosaltres mantenim una doble vida: física i digital. Per això, no resulta gens agosarat pensar que, quan ja no hi siguem, el nostre llegat també serà doble.
Després de la nostra mort, no tan sols deixarem enrere béns físics, sinó també digitals. Fotografies, dades personals, vídeos, missatges i perfils a les xarxes socials són records de la nostra vida, la gestió de la qual hauríem de facilitar a les persones designades en cas de defunció.
Es tracta de protegir la nostra imatge digital més enllà del que duri la nostra pròpia vida. No tan sols evitarem problemes de suplantació d’identitat quan ja no puguem defensar-nos-en, sinó també qualsevol altra ciberamenaça o xantatge que puguin patir els nostres éssers estimats per un llegat digital mal gestionat.
Per facilitar-nos la tasca, les companyies tecnològiques posen al nostre abast diverses eines que ens ajuden a indicar què volem que passi amb el nostre llegat digital i qui s’encarregarà d’administrar-lo quan ja no hi siguem. Són funcions molt útils que podem començar a utilitzar avui mateix.
Els usuaris de dispositius Apple poden designar com a hereus del seu compte els contactes que vulguin perquè hi puguin accedir després de la seva mort. Només han d’afegir un o diversos contactes hereus —Legacy Contacts— per facilitar-los una clau d’accés que es podrà activar després del decés.
Quan això passi, cada contacte haurà de sol·licitar a la companyia que li permeti accedir al compte, proporcionar la clau d’accés que ha rebut com a Legacy Contact i adjuntar una prova de la defunció, com ara un certificat de defunció. Un cop aprovada la sol·licitud, la persona designada tindrà tres anys per accedir a fotos, arxius, vídeos, missatges i altres dades, i decidir què fer amb ells.
Les dades emmagatzemades en comptes de Google també es poden salvaguardar en cas de defunció. La plataforma permet que els seus usuaris puguin planificar què passarà amb aquestes dades si el compte roman inactiu durant un temps determinat.
Per fer-ho, han d’indicar a partir de quin moment Google ha de considerar que un compte està inactiu, establint un període d’espera que va dels tres als divuit mesos des de l’última activitat.
Quan es compleixi aquest període, Google enviarà un avís d’inactivitat del compte a certs contactes designats prèviament. També es poden habilitar aquestes persones perquè baixin les dades que l’usuari decideixi compartir amb elles en un termini de tres mesos.
Així mateix, es pot sol·licitar a Google que esborri el compte i els continguts que hi estiguin associats un cop finalitzat el període d’inactivitat designada. La plataforma efectuarà l’esborrament tres mesos després d’aquest moment.
En la línia d’altres plataformes, Facebook ofereix la possibilitat de llegar l’administració dels comptes d’un usuari, després de la seva defunció, a algun contacte de confiança. Això serveix per gestionar els coneguts com a comptes commemoratius, que permeten fer accions com ara publicar un últim missatge en nom del mort, compartir informació sobre el seu funeral o canviar les fotos de perfil i portada.
En aquesta mena de comptes es col·loca la paraula «recordant» al costat del nom del mort. Els seus amics i familiars poden publicar missatges al seu timeline commemoratiu.
L’alternativa als comptes commemoratius és la retirada del compte, que poden sol·licitar els familiars directes de la persona difunta, prèvia presentació de documents que n’acreditin el vincle i també el decés del titular. Aquesta opció la pot sol·licitar el mateix titular: en aquest cas, si un familiar notifica la seva mort a Facebook, la plataforma eliminarà directament el compte si així ho demana.
Instagram és una xarxa social que facilita la publicació d’un bon nombre d’imatges personals. Per això convé no oblidar-la en planificar el llegat digital.
Les opcions de llegat digital que ofereix Instagram són semblants a les de Facebook, encara que no permet designar contactes de llegat. En lloc seu, qualsevol usuari pot sol·licitar que un compte es converteixi en commemoratiu, sempre que faciliti alguna prova del decés. Només els familiars directes de la persona difunta o els seus representants legals poden demanar que s’esborri un compte.
En el cas de Twitter, l’única opció que facilita en aquest sentit és que persones autoritzades o familiars directes es posin en contacte amb la xarxa social per sol·licitar l’eliminació del compte.
La petjada digital d’una persona es pot estendre molt més enllà d’aquestes plataformes. Per aquest motiu, resulta especialment útil incloure en el testament un apartat referit als arxius, perfils i continguts digitals, amb instruccions clares sobre les preferències de la seva administració en cas de defunció. Fins i tot, s’hi pot afegir una acta de dipòsit en què es recullin les credencials necessàries per accedir als comptes, que només es lliurarà a la persona designada per a això.
