Els números no fan presagiar que puguin ser un dels grans aspirants al títol coper; de fet, fins a la data, l’Estu s’ha caracteritzat per ser un equip irregular. Aquest és un dels primers reptes als quals s’enfrontarà el conjunt en un trofeu del qual serà amfitrió juntament amb el Real Madrid, i en què ocupa la plaça que ha alliberat aquest any el Fuenlabrada. No s’ha de perdre de vista l’heroïcitat d’un club històric que es va fundar el 1947 i que ha aconseguit grans títols, com les tres Copes del Rei aconseguides el 1963 davant del Real Madrid, el 1992 davant del CAI Saragossa i l’any 2000 davant del Pamesa València.
JA HA VENÇUT A LA COPA DEL REI EN TRES OCASIONS (1963, 1992 I 2000)
També ha estat quatre vegades finalista d’aquest torneig: el 62, el 73 i el 75 davant del Real Madrid i, més recentment, el 1991, davant del FC Barcelona. L’Estudiantes sí que s’ha col·locat en quatre ocasions com a subcampió de Lliga: el 1963, el 1968, el 1981 i el 2004. Malgrat ser un club modest, “de barri”, com el qualifiquen alguns aficionats, l’Estu també ha tingut presència europea en campionats com la Copa Korać, l’Eurolliga, la Copa Saporta, la ULEB i la Copa FIBA. En totes ha arribat fins a rondes finals i fins i tot fins a la semifinal.
JOSEP MARIA BERROCAL ADVOCA PER UN SISTEMA DEFENSIU, MÉS INTENS EN ELS MINUTS FINALS. ES VA FORMAR A LES CATEGORIES INFERIORS DEL JOVENTUT DE BADALONA I A L’ELIT AMB EL FC BARCELONA
Si parlem de Movistar Estudiantes, hem de posar èmfasi en la figura del seu entrenador, Josep Maria Berrocal. Nascut el 1970, va ser deixeble de Pešić i Pascual al FC Barcelona, i anteriorment havia passat per les categories inferiors del Joventut de Badalona. Ha dirigit equips com el Budivelnyk de la lliga ucraïnesa, el Bàsquet Menorca, el Lucentum Alacant, el BC Donestsk d’Ucraïna, el Belfast Star de la Premier League i altres equips en qualitat de primer ajudant. L’any passat va aterrar al Movistar Estudiantes amb la necessitat de reforçar la línia defensiva de l’equip per evitar derrotes davant de rivals directes que complicaven la classificació a l’ACB dels madrilenys. El seu esperit és especialment tàctic, amb una defensa sòlida sota el cèrcol i sense escatimar recursos per afrontar els minuts finals de cada partit. Entre els èxits de Berrocal hi ha el campionat de lliga a Ucraïna i fer pujar el Bàsquet Menorca a l’ACB, a més d’obtenir títols amb el FC Barcelona a l’Euroleague i també a l’ACB i la Copa del Rei.
Per a l’ocasió, Berrocal comptarà amb una plantilla que formen jugadors espanyols com Sola Adams, Darío Brizuela, Édgar Vicedo, Víctor Arteaga, Bernat Vanaclocha, Diego Alderete i Pablo Suárez; i amb jugadors estrangers com Gian Clavell, Alessandro Gentile, Ludvig Håkanson, Omar Cook, Shayne Whittington, Goran Suton, Nik Caner-Medley, Fotios Lampropoulos, Andrei Grytsak, Dovydas Giedraitis i Ignacio Arroyo.
L’INSTITUT RAMIRO DE MAEZTU VA SER L’ORIGEN DEL QUE AVUI CONEIXEM COM A ESTUDIANTES
